El dilema sobre la manera de gravar els habitatges buits: la Generalitat debat un impost autonòmic o un recàrrec municipal en l’IBI

El Govern valencià s’ha marcat l’objectiu de mobilitzar i traure al mercat els habitatges buits que hi ha a la Comunitat Valenciana. El vicepresident segon de la Generalitat, Rubén Martínez Dalmau, va expressar en una entrevista amb elDiario.es que la seua intenció al capdavant de la Conselleria d’Habitatge era traure al mercat 20.000 habitatges buits d’entitats bancàries i grans propietaris per abaixar els preus del lloguer. Segons diversos estudis, la Comunitat Valenciana és l’autonomia en què han crescut més els preus de lloguer per metre quadrat en els últims cinc anys. El Síndic de Greuges estima en 7.000 les llars en situació de pobresa i l’Observatori de la Joventut assenyala que el 72% dels joves valencians no poden emancipar-se i un lloguer en solitari implica el 70% dels ingressos d’un menor de 30 anys.

El departament que dirigeix el vicepresident d’Unides Podem treballa en un decret per a crear un portal immobiliari públic i sancionar als grans tenidors –de 10 habitatges o més– que tinguen cases buides i no les traguen al mercat a preus assequibles. “Treballem en la creació d’un portal immobiliari de lloguer social en què els habitatges buits hagen d’estar presents i es posen a la disposició dels que necessiten un lloguer. Han de ser lloguers socials o en el marc de la competitivitat; si l’habitatge continua buit malgrat ser declarat desocupat, haurem d’incorporar mecanismes sancionadors, com ara multes, perquè els habitatges finalment isquen al mercat i puguen ser habitats”, va expressar llavors Dalmau.

La conselleria espera tindre el decret a punt entre juny i juliol per a desenvolupar diversos aspectes de la Llei de funció social de l’habitatge. En concret, es posa el focus en la definició d’“habitatge deshabitat de gran tenidor”, el concepte sancionable –més de 10 habitatges buits durant almenys un any de manera ininterrompuda–, sobre el procés de declaració d’habitatge buit, el registre d’habitatges buits de grans tenidors, les mesures a adoptar per a fomentar la mobilització d’habitatges en el mercat de lloguer i el règim sancionador que preveu la norma aprovada per la consellera anterior, la socialista Maria José Salvador.

La norma, indica Hisenda, preveu un impost que no té finalitat recaptatòria, sinó fer aflorar l’habitatge buit, i la recaptació es destinarà a polítiques d’habitatge social. L’impost està vinculat a la Llei de funció social de l’habitatge i, una vegada s’aprove el registre de grans tenidors, els propietaris dels habitatges que estiguen en aquest registre cada 31 de desembre seran els que hauran d’abonar l’impost. El gravamen començaria a aplicar-se el 2022 i la base imposable estarà entre 7 i 22 euros per metre quadrat.

No obstant això, en Hisenda encara debaten quina és la millor fórmula per a aplicar el gravamen, atés que hi ha altres impostos com l’IBI (impost sobre béns immobles) que recauen sobre els ajuntaments i s’emparen en una normativa estatal, amb més rang que l’autonòmica. A València, el consistori de Joan Ribó planteja aplicar un recàrrec del 30% en l’IBI dels grans tenidors –amb la mateixa definició que done el decret d’habitatge de la Generalitat– quan la conselleria aprove la norma i el registre. La comissió d’Hisenda encarregada de la qüestió encara no té un criteri unànime sobre si hauria d’aplicar-se un recàrrec en l’IBI en les administracions locals o un impost autonòmic, però totes dues administracions confien a arribar a un acord per evitar una doble imposició.

Bonificacions fiscals i registre de lloguer

En les últimes setmanes, PSOE i Unides Podem s’han enredat per les polítiques d’habitatge, tot i que, a més de compartir govern, en l’àmbit autonòmic han portat una filosofia similar: ajudes al lloguer i augment de l’oferta mitjançant incentius fiscals als que apliquen preus justos i sancions als que acaparen habitatges buits. En tots dos casos, la política és la d’augmentar l’oferta perquè el mercat abaixe els preus, no limitar-los.

La Llei de funció social de l’habitatge, primer projecte del Govern valencià, va desenvolupar l’Observatori de l’Hàbitat, que, al seu torn, creava un índex de referència de preus de lloguer per a detectar les zones tensionades –amb preus elevats– a la Comunitat Valenciana. L’eina “serveix de guia”, segons va expressar Ximo Puig en la sessió de control de dijous, per a orientar les polítiques d’habitatge i estableix una sèrie de bonificacions fiscals –deduccions d’IRPF– per als propietaris que lloguen una llar a preu assequible, un model similar al que impulsa José Luis Ábalos des del Govern central. En l’última declaració de la renda, prop de 1.500 famílies es van acollir a les deduccions per llogar habitatges d’acord amb el que s’estableix en l’índex de preus. En altres paraules, 1.500 famílies han pogut llogar una casa amb els preus de referència.