Els festivals amaguen les dones: un 15% en el FIB, un 10% en l’Arenal i una sola en el ‘line up’ del Medusa

Tres dies i tres nits de música electrònica en tres escenaris gegantescos i un club de platja exclusiu entre la Mediterrània i el riu Xúquer. Un programa que acosta els discjòqueis més consagrats de l’escena internacional i que té temps de reviure la música que va posar València en la meca de l’electrònic en els 90. L’única cosa que se’ls ha oblidat als organitzadors del Medusa Sun Beach en aquesta edició són les dones.

Entre el line up o destacats del cartell, compost per 23 noms, només n’hi ha un compost per dones, Krewella, un duo nord-americà d’electro house format per les germanes Jahan i Yasmine Yousaf, i que apareixen en segona línia, enfosquides per Carl Cox, David Guetta o Marshmello. Si aprofundim en el centenar d’actuacions més que asseguraran la festa aquest cap de setmana a Cullera, a penes n’hi figuren unes poques més, que podem comptar amb els dits de les mans: Chelina Manuhutu, Miss K8, Lorena Llanes o Dj Marta; o algun de mixt com els trapers Afrojuice 195, on Veronique és l’única veu femenina en un grup de cinc.

El percentatge de presència femenina damunt l’escenari en el Medusa Sun Beach és desolador i sobretot, preocupant per al sisé festival amb més públic d’Espanya el 2017, just darrere del FIB. El Festival Internacional de Benicàssim va tindre aquest juliol un 15% de grups femenins o amb presència femenina, dos punts per damunt de la mitjana espanyola, segons les dades de l’organització Mujeres y Música (MyM).

“Sabem que no podem aspirar en aquest moment a un 50% de dones en els escenaris, ja que, per molts factors, la major part del mercat musical són homes, però, encara així les dades reflecteixen un panorama molt dràstic. Hi ha molts festivals com el Medusa, el Viña Rock o el SanSan en què les dones no arriben al 7%, és una falta de perspectiva de gènere a l’hora de programar”, explica Silvia Valle, editora musical i membre de MyM.

En el SanSan van tocar tres dones i 121 homes

La resposta dels festivals sol ser que no són sexistes si no que van seguir criteris comercials per a fer la programació, però des de MyM es denuncia el masclisme velat davall d’aquest raonament. “Hi ha gèneres on potser és més complicat trobar dones conegudes, hi ha un problema de base que es diu el sostre de vidre, però no és un problema de qualitat, sinó que cal fer un vot de confiança, si no creem referents en tots els gèneres, hi ha menys dones que creuen que poden viure de la música”, afig Valle i posa l’exemple de festivals com el SanSan, que se celebra per Setmana Santa a Benicàssim i on enguany van tocar només tres dones davant de 121 homes, malgrat que en l’indie hi ha moltes dones taquilleres.

El festival que convoca més públic a Espanya, l’Arenal Sound, va tancar les portes el diumenge 5 d’agost a Benicàssim només amb 12 protagonistes femenines d’un cartell de 101 actuacions d’estils molt variats. A part de les solistes, hi havia 13 grups amb alguna presència femenina, segons el recompte d’eldiario.es.

Els homes continuen acaparant els escenaris mentre les dones predominen entre el públic: el perfil del festivaler és una dona de 29 anys, segons l’Associació de Promotors Musicals. “Quan normalitzem la presència hi haurà més dones en la música, actuant i darrere de l’escena. Ara ja en som moltes, fins i tot en la música més de col·leccionisme o de culte, és realment un problema de percepció i de costums” sentencia Carolina Rodríguez, codirectora del Festival Low, a Benidorm, i del Granada Sound, cofundadora de Producciones Baltimore i vocal de l’Associació de Promotors Musicals. Ella ha viscut en carn pròpia la discriminació per ser una dona que treballa en la indústria musical i, tot i que el seu treball i el seu nom figuren pertot arreu, continuen moltes vegades preguntant-li pel seu soci per a temes tècnics. “Cal reconéixer la professionalització de la dona en la igualtat com en totes les àrees, llocs més tècnics: producció, caps de barra, camerinos, artística, direcció, nosaltres promovem que siga així en els nostres esdeveniments per a visibilitzar totes aqueixes dones que fan que la música es produïsca”, assegura Rodríguez.

Sense xifres sobre les seues contractacions de staff, el Low Festival és el festival valencià amb més dones actuant en l’escenari, un 18,75%, segons les xifres de MyM, però encara allunyades de la normalitat o de festivals com el Biorritme, de Vilanova de Sau, a Catalunya, que supera el 30% de presència femenina amb una conjugació d’estils assimilable a la del festival de rock espanyol per excel·lència, el Viña Rock, que encara es va situar enguany en un 3,36% de dones, a penes dues dècimes més que l’any passat.

“Com permetem que institucions públiques com l’Ajuntament de Villarrobledo (Viña Rock), o el de Borriana o Cullera i la Generalitat Valenciana (Arenal Sound o Medusa) donen suport i promoguen festivals amb una bretxa de gènere semblant?”, es pregunta Silvia Valle des de MyM i fa referència a l’article 26 de la Llei orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes que obliga a fomentar els criteris paritaris en la gestió cultural. Per aquesta llei tots els projectes que reben subvencions públiques, des de l’Arenal Sound i els seus 300.000 assistents, fins a la festa del poble, haurien d’avançar en la paritat en els escenaris.

De moment aquest cap de setmana veurem molt poques dones als plats a Cullera, i això que la dirrecció del Medusa Sun Beach vol passar dels 165.000 assistents de l’any passat, als 300.000 assistents en aquesta cinquena edició.