Una empresa de les mossegades del cas Koldo presumeix de “sistema antisuborns” i deu tres milions a Hisenda
LLEGIR EN CASTELLÀ
L’empresa Levantina, Ingeniería y Construcción (LIC), l’accionista de la qual José Ruz és un dels investigats en el cas Koldo, presumia del seu “sistema de compliance penal i antisuborn”, amb “mesures internes” i “procediments de control” per a la prevenció “eficaç” de delictes en el si de la firma especialitzada en obra pública. El sistema “antisuborn” no sembla haver detectat les presumptes mossegades que, segons la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, s’haurien pagat a la trama del cas Koldo, tal com ressenya el demolidor informe de l’institut armat sobre les presumptes mossegades.
L’UCO assegura que l’empresari José Ruz “encarregava treballs, gestions o una altra mena de tasques” a Koldo García, assessor de José Luis Ábalos en el Ministeri de Transports. Koldo García també hauria proporcionat a Ruz una línia telefònica “segura” per a parlar d’adjudicacions públiques. En la causa, tal com ha informat elDiario.es, consta un àudio gravat per l’assessor d’Ábalos en què Ruz li diu: “Per què no em fiques en aquests plecs?”. D’altra banda, l’UCO ha acreditat que Ruz va pagar una “nòmina” a Koldo García després de la seua eixida del ministeri, amb la qual també s’hauria pagat una mena de “pensió” per a Ábalos, amb qui l’empresari tenia “contacte personal”.
La firma valenciana, la seu de la qual a Alberic van escorcollar agents de la Guàrdia Civil el 10 de juny passat, va entrar en concurs davant el Jutjat Mercantil número 1 de València el 2024, a l’espera dels nomenaments dels administradors concursals. En els seus últims comptes depositats davant el Registre Mercantil (corresponents a l’exercici 2023), l’empresa anota unes pèrdues de 39,5 milions d’euros.
Els comptes reflecteixen uns deutes amb administracions públiques (fonamentalment amb Hisenda) de tres milions d’euros, a més d’un flux d’efectiu en les seues activitats d’explotació per un import total de 4,9 milions, segons els comptes anuals firmats per l’administrador únic de la societat el 5 de novembre passat. D’altra banda, l’empresa registra un deute per part d’organismes públics d’un milió.
L’empresa Levantina, Ingeniería y Construcción (LIC), l’accionista de la qual José Ruz és un dels investigats en el cas Koldo, presumia del seu “sistema de compliance penal i antisuborn”, amb “mesures internes” i “procediments de control” per a la prevenció “eficaç” de delictes en el si de la firma especialitzada en obra pública. El sistema “antisuborn” no sembla haver detectat les presumptes mossegades que, segons la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, s’haurien pagat a la trama del cas Koldo, tal com ressenya el demolidor informe de l’institut armat sobre les presumptes mossegades.
L’UCO assegura que l’empresari José Ruz “encarregava treballs, gestions o una altra mena de tasques” a Koldo García, assessor de José Luis Ábalos en el Ministeri de Transports. Koldo García també hauria proporcionat a Ruz una línia telefònica “segura” per a parlar d’adjudicacions públiques. En la causa, tal com ha informat elDiario.es, consta un àudio gravat per l’assessor d’Ábalos en què Ruz li diu: “Per què no em fiques en aquests plecs?”. D’altra banda, l’UCO ha acreditat que Ruz va pagar una “nòmina” a Koldo García després de la seua eixida del ministeri, amb la qual també s’hauria pagat una mena de “pensió” per a Ábalos, amb qui l’empresari tenia “contacte personal”.
La firma valenciana, la seu de la qual a Alberic van escorcollar agents de la Guàrdia Civil el 10 de juny passat, va entrar en concurs davant el Jutjat Mercantil número 1 de València el 2024, a l’espera dels nomenaments dels administradors concursals. En els seus últims comptes depositats davant el Registre Mercantil (corresponents a l’exercici 2023), l’empresa anota unes pèrdues de 39,5 milions d’euros.
Els comptes reflecteixen uns deutes amb administracions públiques (fonamentalment amb Hisenda) de tres milions d’euros, a més d’un flux d’efectiu en les seues activitats d’explotació per un import total de 4,9 milions, segons els comptes anuals firmats per l’administrador únic de la societat el 5 de novembre passat. D’altra banda, l’empresa registra un deute per part d’organismes públics d’un milió.
Seus a Panamà, Armènia, Algèria i el Senegal
José Ruz, investigat en la causa i el domicili del qual a València també va escorcollar l’UCO, té el 20% del capital social. Des del 2003, LIC ha participat en més de mig centenar d’unions temporals d’empreses (UTE), amb obres executades per un import de 229,7 milions d’euros.
L’informe de l’UCO, per part seua, detecta indicis d’irregularitats en l’adjudicació a la constructora valenciana d’una obra d’emergència a Astúries licitada per Adif (5,7 milions d’euros), una licitació de conservació de carreteres a Terol (5,7 milions) i una altra en l’autovia A-12 a les províncies de La Rioja i Burgos (72,4 milions).
La firma va iniciar el 2007 una fase d’expansió internacional i va arribar a tindre, segons els seus informes, seus a Panamà, Armènia, Algèria i el Senegal. En els tres primers països, ha manejat una xifra de negoci de 60,2 milions d’euros en l’exercici 2023. També tenia una empresa associada a Líbia (amb una participació del 30%).
Seus a Panamà, Armènia, Algèria i el Senegal
El sistema de compliance penal i antisuborn tenia per objecte “implementar la consciència de tots els membres de LIC, assenyalant les maneres com els delictes rellevants puguen ser comesos i traslladant el missatge que un compliment estricte de les polítiques i els procediments establits en el sistema de gestió evitarà l’eventual comissió d’aquests delictes”.
La constructora tenia un “mapa de riscos penals” i amb procediments interns per a mitigar-los, sotmesos a “supervisió periòdica” mitjançant auditories internes.
També va implementar un “canal de denúncies” (denominat “canal ètic”) de caràcter confidencial conegut per tots els seus empleats. “Durant l’exercici 2023 no s’ha rebut cap consulta ni denúncia”, afirma l’informe de l’estat d’informació no financera.
José Ruz, investigat en la causa i el domicili del qual a València també va escorcollar l’UCO, té el 20% del capital social. Des del 2003, LIC ha participat en més de mig centenar d’unions temporals d’empreses (UTE), amb obres executades per un import de 229,7 milions d’euros. elDiario.es ha contactat amb José Ruz per demanar el seu comentari, però l'empresari ha declinat fer declaracions.
L’informe de l’UCO, per part seua, detecta indicis d’irregularitats en l’adjudicació a la constructora valenciana d’una obra d’emergència a Astúries licitada per Adif (5,7 milions d’euros), una licitació de conservació de carreteres a Terol (5,7 milions) i una altra en l’autovia A-12 a les províncies de La Rioja i Burgos (72,4 milions).
La firma va iniciar el 2007 una fase d’expansió internacional i va arribar a tindre, segons els seus informes, seus a Panamà, Armènia, Algèria i el Senegal. En els tres primers països, ha manejat una xifra de negoci de 60,2 milions d’euros en l’exercici 2023. També tenia una empresa associada a Líbia (amb una participació del 30%).
Un “canal de denúncies” sense ús
El sistema de compliance penal i antisuborn tenia per objecte “implementar la consciència de tots els membres de LIC, assenyalant les maneres com els delictes rellevants puguen ser comesos i traslladant el missatge que un compliment estricte de les polítiques i els procediments establits en el sistema de gestió evitarà l’eventual comissió d’aquests delictes”.
La constructora tenia un “mapa de riscos penals” i amb procediments interns per a mitigar-los, sotmesos a “supervisió periòdica” mitjançant auditories internes.
També va implementar un “canal de denúncies” (denominat “canal ètic”) de caràcter confidencial conegut per tots els seus empleats. “Durant l’exercici 2023 no s’ha rebut cap consulta ni denúncia”, afirma l’informe de l’estat d’informació no financera.
0