Escola Valenciana es reinventa amb les ReTrobades per a ‘plantar la llavor’ de la llengua

Un moment de la 'ReTrobada' celebrada el passat cap de setmana a Benigànim.

Si el 2020 la pandèmia va impedir que se celebraren les tradicionals Trobades organitzades cada any per Escola Valenciana, l’entitat enguany s’ha reinventat per adaptar-se a la COVID-19 i està celebrant, des del mes d’abril passat, unes ReTrobades, uns actes que se celebren al llarg del territori valencià amb el lema ‘La llavor del valencià’, amb una participació més reduïda per a adaptar-se als condicionants sanitaris, i que tenen com a objectiu ‘plantar llavors’ de valencià amb vista al futur: “Quan germinen, amb cura i estima, arrela molt forta i s’alça, bé cap amunt, fins a tocar el cel. Quina sort que tenim, per tindre aquesta llavor. Una herència que ens hem heretat, de generació en generació, fins a arribar als nostres dies”, diu el manifest d’enguany.

D’aquesta manera, i tal com expressava el president d’Escola Valenciana, Natxo Badenes, les ReTrobades pretenen “agafar l’esperit de les Trobades i el desig de poder tornar a omplir els carrers de riures i de valencians”. Per fer-ho, des del mes d’abril passat estan celebrant-se actes menuts, fins a una vintena, i amb aforaments limitats a representants dels centres educatius –les primeres es van celebrar els dies 23 i el 24 d’abril al Camp de Túria i la Ribera Alta i el cap de setmana passat a la Vall del Vinalopó i la Vall d’Albaida– i respectant totes les mesures sanitàries.

Escola Valenciana ha tornat “amb les energies renovades, amb un nou esclat de vida, goig i resiliència per declarar que no ens extingirem en silenci mentre puguem viure cantant, ballant i estimant en la nostra llengua”, segons Badenes. Les últimes cites tindran lloc a les comarques de l’Horta Nord (Rafelbunyol, 12 de juny), la Plana Baixa (Alfondeguilla, 17 de juny), la Plana Alta (Almassora, 18 de juny) i València (al barri de Montolivet, el dia 20).

L’entitat cívica, en col·laboració amb la Conselleria de Transició Ecològica i el Banc de Llavors de la Generalitat Valenciana, ha repartit desenes de milers de llavors de diferents espècies que es poden trobar al llarg del territori valencià i que tindran com a objectiu una plantació massiva de sements perquè els xiquets valencians planten una petita llavor “per un futur millor, més sostenible”, com va dir la consellera Mireia Mollà en la presentació de les ReTrobades. Mollà va destacar l’educació ambiental com un “puntal fonamental” per a educar en valors de “sostenibilitat, solidaritat, responsabilitat, equitat i justícia social”.

Agraïment a la comunitat educativa

Amb l’arribada de la pandèmia, Escola Valenciana ha volgut transmetre un missatge d’agraïment i solidaritat a la comunitat educativa “i especialment al professorat valencià, perquè amb tanta estima ha continuat sembrant la llavor de futur a la nostra escola”.

Per això, consideren “imprescindible” que es garantisca la continuïtat dels projectes lingüístics de centre d’Infantil i Primària en el pas a Secundària. En conseqüència, insisteixen que tots els instituts han d’estar en condicions d’oferir una càrrega lectiva superior o igual al 50% en valencià: “Com més àrees es vehiculen en valencià, més bons són els resultats”.

A més, insisteixen que és imprescindible apostar pels programes lingüístics “òptims”. Per tant, l’aprovació de programes experimentals “ha d’estar subjecta a garantir l’aprenentatge del valencià i a promoure la immersió lingüística, que és la millor llavor per a avançar en el plurilingüisme, tant en els centres d’Infantil i Primària, com també en Secundària”.

Precisament, Escola Valenciana manté la seua dedicatòria a la mestra Empar Navarro i Giner, impulsora de l’educació pública, laica i en valencià durant la Segona República, a qui es retrà homenatge: “Va treballar per la igualtat de les dones i també perquè el valencià fora llengua vehicular en l’ensenyament”. Va ser detinguda al juliol del 1939 i condemnada a 3 anys de presó pel seu activisme antifeixista. Finalment va ser restituïda com a mestra el 1962 i va exercir el seu ofici a Albalat dels Sorells i a Murla fins que es va jubilar el 1970. “La figura i la vida d’Empar Navarro representa centenars de mestres represaliats i represaliades pel franquisme que, fidels als seus idearis pedagògics i el seu compromís social, ens van deixar una herència plena d’esperança i fe en la capacitat de la humanitat per a transformar el món”, destaquen des de l’entitat cívica.

Etiquetas

Descubre nuestras apps