Experts de la Miguel Hernández desaconsellen els tests massius de Ribera Salud a Torrejón: “Seria més eficaç distribuir-los al llarg del temps”

L’eficàcia i la utilitat dels tests massius que du a terme aquests dies el grup Ribera Salud a Torrejón de Ardoz (Madrid) amb el suport de l’Ajuntament de la localitat, la connivència de la Comunitat de Madrid i el rebuig del Govern central, han sigut qüestionades per experts de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx.

Allunyats, com afirmen en un comunicat, de la polèmica per un projecte que ha suposat el trasllat de 60 sanitaris dels hospitals de Torrevella i el Vinalopó (a Elx) i la desautorització del Govern valencià, investigadors de l’institut universitari Centre d’Investigació Operativa (CIO) han arribat a la conclusió que fer tests de coronavirus distribuïts al llarg del temps a Madrid i Torrejón, en un període d’uns sis mesos, “seria més eficaç que fer-los de manera massiva en un espai de temps curt”.

Els experts de la UMH parteixen d’una situació actual, la realització de tests que es du a terme a hores d’ara a 130.000 habitants de Torrejón de Ardoz, i es pregunten quin comportament tindria aquesta actuació sanitària en cas que es duga a terme a Madrid, ajuntament que està plantejant-li-ho, basant-se en tots dos casos en el seu històric de dades.

L’objectiu del CIO de la UMH és analitzar, des del punt de vista matemàtic, l’impacte de testar completament una població en un instant donat, davant d’altres metodologies de distribució de la mateixa quantitat de tests al llarg del temps amb la finalitat de reduir al màxim el nombre de contagis.

Segons els investigadors de la UMH, per a nivells d’incidència baixos, l’impacte de testar inicialment la població “és reduït”. “A més, qualsevol que siga l’escenari, sempre és més eficaç la distribució intel·ligent de tests al llarg del temps”, sentencien. En un escenari d’incidència alta a Madrid, distribuir els tests mitjançant aquest sistema suposaria 18.346 contagis menys, la qual cosa implicaria conservar aproximadament 180 vides.

Des del punt de vista matemàtic, insisteixen, es podria evitar la mort de 180 persones a Madrid d’ací a final d’any en cas de recórrer a una estratègia “intel·ligent” de distribució dels tests. Afigen que el testatge mitjançant distribució intel·ligent al llarg del temps aconsegueix reduir el nombre de contagis i, per tant, de defuncions, entre un 9% i un 24% en funció de l’escenari.

El testatge a l’inici també aconsegueix reduir el nombre de contagis i defuncions, no obstant això, aquesta reducció oscil·la entre un 4% i un 12%, segons l’escenari. Atés que el testatge inicial s’ha plantejat sota la circumstància utòpica que es pot testar completament una població en un instant donat, en la pràctica els percentatges de reducció de contagis són encara menors.

Aquests resultats són part del projecte “Sistema intel·ligent de suport a la decisió per a distribuir de manera òptima l’aplicació de tests ràpids de COVID-19”, finançat fa poc per la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana i dirigit pel professor José Luis Sainz-Pardo.