Francisco Barranco, metge i rastrejador, alerta davant l’augment de contagis per COVID-19: “Cal més personal i formació”

“Cal més personal i més formació per a fer les tasques de rastreig”. Ho diu Francisco Barranco, un metge que als 67 anys està treballant com a rastrejador des del principi de la pandèmia, el mes de març: “Quan tot això va començar, com que era població de risc, em van dir que no podia veure pacients i em van encarregar del telèfon”. La Comunitat Valenciana, amb 1.008 rastrejadors, als quals se n’afegiran 85 més que incorporarà la conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, té una mitjana aproximada d’un rastrejador per cada 4.475 habitants, cosa que la situa com una de les autonomies més ben col·locades en aquesta faena tan imprescindible en la lluita contra la COVID-19, i més ara, quan s'han vist notablemen augmentats els contagis –durant el mes de juliol s’han multiplicat en el territori valencià, amb nombrosos rebrots que obliguen a fer unes 5.000 PCR diàries-.

Francisco, metge de família en el centre de salut de Bétera (València), apunta que les coses han canviat molt, de buscar només els que venien de zones de risc, com la Xina o Itàlia, al començament de la crisi sanitària provocada pel coronavirus, a la situació actual, en què solen arribar a contactar entre sis i set persones relacionades amb un positiu: “Hi ha companys que han aconseguit localitzar dotze contactes estrets –persones que han estat més de quinze minuts sense màscara a menys de dos metres d’algú que ha donat positiu–, però no és la cosa habitual, perquè, en general, la col·laboració de la gent no és la que caldria”.

“Hi ha vegades que no et donen les dades, no et faciliten els seus contactes o els avisen i no t’agafen el telèfon, perquè no volen que se’ls aïlle, o et trobes que la nostra base de dades no està actualitzada, perquè hi ha hagut un canvi de domicili que no s’ha comunicat. Hem de fer quasi una tasca d’espionatge”, es lamenta aquest facultatiu, que insisteix que la població “no hi col·labora, no n’està conscienciada, i els joves no són conscients del risc que pot ser contagiar-se per als seus pares o per als seus avis”. Així doncs, comenta com s’ha trobat gent que hauria d’estar aïllada a qui telefona per fer seguiment “i et diuen que se n’ha anat a treballar o a jugar a les birles a la pista”.

La situació s’ha complicat els últims dies, tal com assegura: “Fa poc més d’una setmana jo sol era prou per a fer les tasques de rastreig, ja que les PCR que es feien donaven totes negatives, mentre que ara ja tinc l’ajuda d’una infermera i s’incorporarà un altre infermer més, i encara així no en donem l’abast”, dos professionals més als quals està formant. En els moments més durs de la pandèmia eren quatre persones fent tasques de rastreig, dos metges i dues infermeres, en el seu centre de salut. Així doncs, relata que s’ha triplicat el seu contacte i que cada vegada són més les proves que els arriben amb resultat positiu, “que es multipliquen per sis o per huit les probabilitats i, si d’ací ix un altre positiu, es torna a multiplicar per sis o per huit el risc. És exponencial”.

El rastreig

Com a rastrejador, quan localitza algun contacte d’algú que ha donat positiu per COVID-19, la primera cosa que ha d’esbrinar és si té símptomes de patir la malaltia, encara que “ara mateix pràcticament qualsevol símptoma pot portar-te a sospitar del coronavirus”. Quan es detecta un símptoma, es considera sospitós, es demana una PCR, s’obri un full de seguiment i s’intenta localitzar els seus contactes estrets: “Li preguntem amb qui ha estat i, si ens dona les seues dades, ens posem en contacte amb ells”. Si dona negatiu en la PCR i no té símptomes, “se’l pot donar l’alta o ser més prudent i fer una altra prova diagnòstica al cap d’unes hores. Si torna a donar negatiu i és asimptomàtic, se’l dona l’alta”.

Les persones amb qui contacten cada dia arriben per diverses vies: a través del web de la Conselleria de Sanitat, a través del telèfon habilitat amb motiu de la pandèmia (900 300 555); pel 112; des d’urgències de l’hospital o des de la llista de seguiment. A partir d’aquestes dades, els rastrejadors han d’assegurar-se de localitzar la traçabilitat dels contagis, una faena àrdua que es complica en els últims temps per l’augment dels contagis.