“Jo sóc així i això no és un problema”, manual d’empatia amb les persones trans

“Jo sóc així i això no és un problema”. La frase, solta, pot semblar òbvia. És, tanmateix el títol de l’últim llibre de la periodista Fani Grande, que plasma la lluita de les persones trans per reivindicar el seu dret a ser qui són i volen ser, i a viure-ho lliurement.

El llibre, en el to humil que la caracteritza, comença amb l’autora assumint la seua (la nostra) pròpia ignorància. “Jo no sabia que era cissexual. Tampoc no sabia què era cissexual”, arranca. “No és que no sabera res, és que el que pensava que sabia, era només la primera pell d’una superfície emocional molt profunda”, continua.

Després d’una primera part breu en què Grande explica els privilegis que suposa ser una persona cissexual, la qual no es rebutjarà per sentir-se com se sent, que no s’enfronta a un cos que pot sentir com una presó, Fani Grande deixa pas a les entrevistes. En total, huit veus fictícies i huit veus reals per a relatar com viu i com se sent una persona trans i com ho accepta (o no) el seu entorn.

El llibre fuig del to paternalista i reivindica la importància de saber educar en la diversitat, per a comprendre-la i combatre l’odi. És un joc d’empatia, que fa que el lector es pregunte, quasi com Kafka en La metamorfosi, què faria si un dia es despertara amb el seu sexe biològic canviat.

De la mateixa manera que el desconeixement de les lleis no en justifica l’incompliment, el desconeixement de tots els matisos de la diversitat sexual no en justifica el rebuig. Perquè la ignorància no siga una excusa i es torne intolerància, el llibre va acompanyat d’un glossari que defineix alguns termes, com ara cissexual, binarisme o intersexualitat.