De l’horta a la cistella: València estén els mercats hortofructícoles de proximitat a quatre barris

Castellar-l’Oliveral, Benimaclet, el Pla del Remei i Malilla acolliran pròximament quatre nous mercats extraordinaris de venda directa de productes agroalimentaris procedents de la collita pròpia dels agricultors i agricultores.

Són els anomenats mercats de l’horta i tindran una periodicitat setmanal. Les persones interessades a instal·lar una parada en algun poden fer la sol·licitud entre el 3 de setembre i el 3 d’octubre a través de la seu electrònica de l’Ajuntament o en les oficines d’atenció a la ciutadania. El Consell Agrari de València ha publicat en el seu web tota la informació de la convocatòria, en què es detalla com serà el procés de selecció i el funcionament dels mercats.

Els quatre mercats extraordinaris funcionaran un dia a la setmana, de 9 a 14 hores, llevat de la vespra de festius o festius autoritzats, que ho faran de 9 a 15 hores. Es localitzaran en la plaça de la Figuereta, a Castellar-l’Oliveral; la plaça de Benimaclet, al barri del mateix nom; el carrer de Martínez Ferrando, al Pla del Remei, i el carrer de Joaquim Benlloch, a Malilla. Tots estaran en marxa cada dissabte i tindran 15 llocs de venda, llevat del del Pla de Remei, que estarà els dimarts i en tindrà 20.

Les parades que s’establisquen han d’oferir productes alimentaris frescos o elaborats procedents de producció i elaboració pròpia. Poden presentar-se a la convocatòria les persones físiques o jurídiques que siguen productores primàries i petites elaboradores agroalimentàries, inscrites en els registres corresponents, que venguen directament a la persona consumidora final.

Cada candidatura pot optar a un màxim de quatre autoritzacions, una per a cada nou mercat, i en cap cas s’atorgarà més d’una parada per mercat a una mateixa persona. La concessió serà per 15 anys.

Entre els mèrits que s’avaluaran per obtindre la llicència per a vendre està, entre altres: la proximitat del producte; la qualitat mediambiental; l’accés de joves i dones al sector agroalimentari; les característiques de qualitat del producte, com ara denominacions d’origen o que es tracte de varietats locals i tradicionals; l’economia social o la integració de sectors de la població en situació de risc d’exclusió social i econòmica. D’acord amb les polítiques municipals d’inclusió i foment de l’emprenedoria, es reservaran fins a un 10% de les autoritzacions a col·lectius desfavorits i a noves persones emprenedores.

La posada en marxa dels mercats de Castellar-l’Oliveral, Benimaclet, el Pla del Remei i Malilla s’emmarca en l’Estratègia Agroalimentària Municipal –aprovada per unanimitat en sessió plenària del 25 d’octubre de 2018– i l’acord marc per a la recuperació i la reconstrucció de la ciutat de València en el context post-Covid-19 –aprovat en ple extraordinari de 7 de juliol de 2020.

Tots dos textos recullen la instal·lació de punts de venda directa de productes agroalimentaris, “afavorint criteris de sostenibilitat, proximitat i inclusivitat, atenent també la localització en espais d’afluència i complementarietat amb altres centres de comercialització agroalimentaris”.

El PSPV qüestiona les ubicacions

La vicealcaldessa de València, la socialista Sandra Gómez, va assegurar fa poc que es reunirà amb els socis de Govern de Compromís per abordar aquesta iniciativa de la Regidoria d’Agricultura que dirigeix Alejandro Ramón (Compromís), pel fet de considerar que la ubicació d’aquests mercats no és la més idònia.

“Crec que aquests mercats de proximitat són una bona iniciativa per als barris que no tenen mercat municipal, però hi ha barris que sí que en tenen i cal repensar-ho per veure com es pot compatibilitzar”.

Segons Gómez, “la ciutat de València és molt gran i necessita espais com aquests, però hem de veure quina és la ubicació més adequada per a aquesta mena d’iniciativa”.