L’últim favor de Mazón als promotors: elimina una normativa del Botànic que augmentava qualitats i dimensions dels habitatges

Més avantatges del Govern valencià que presideix Carlos Mazón per als promotors i els constructors. El cap del Consell ja va presentar el mes de setembre passat el nou decret d’habitatge protegit que incrementa el preu màxim per mòdul, que passa de 2.200 euros per metre quadrat a 2.400 euros.

A més, ha optat per prioritzar la fórmula de la permuta de sòl a la cessió temporal de parcel·les per la qual les promotores construeixen habitatge assequible que al cap dels anys reverteixen al patrimoni de la Generalitat. Amb la permuta, el constructor es queda el sòl en propietat a canvi d’un nombre d’habitatges a determinar que van al parc públic de l’Administració.

Per si no era prou, en la llei d’acompanyament que es va aprovar el mes de maig passat juntament amb els pressupostos autonòmics es va aprovar la derogació de les anomenades normes de disseny i qualitat en edificis d’habitatge DC-23 (document complet al final de la informació), un catàleg de requisits negociat amb els col·legis d’arquitectes i d’aparelladors per a garantir uns mínims estàndards de qualitat en la construcció de nous habitatges.

A pesar que les normes es van aprovar, no van arribar a entrar en vigor, perquè l’actual Govern valencià ha anat ajornant-les fins a la derogació definitiva.

Segons experts consultats, com a exemples més destacats dels canvis que implicava aquesta normativa, entre altres coses, obligava que les places d’aparcament havien de ser més grans, en concret, la dimensió mínima per plaça havia de ser de 2,30 metres d’amplària i de 4,50 metres de longitud.

Com a canvis per als habitatges s’establia que les cuines, els salons i els menjadors havien de tindre una grandària concorde als habitants per als quals estiguera concebut l’habitatge. Actualment no és així, perquè un habitatge d’un dormitori pot tindre un saló de les mateixes dimensions que un habitatge de quatre o cinc dormitoris. No obstant això, les normes DC-23 obligaven que els espais com el saló, la sala d’estar o la cuina hagueren de ser més grans en funció dels residents per als quals estiguera dissenyat l’habitatge. A més, tots els banys dels habitatges passaven de 3 metres quadrats a com a mínim a 4 metres quadrats.

L’avantatge per als promotors derivat de l’eliminació d’aquestes normes, segons les mateixes fonts, s’explica en el fet que d’una mateixa edificabilitat poden traure més habitatges reduint les estances de cada habitatge, amb el benefici econòmic més gran que pot comportar: “La diferència està en el fet que d’una mateixa edificabilitat pots vendre 10 habitatges a 280.000 euros o huit habitatges per 300.000 euros, és a dir, passaries de poder facturar 2,8 milions en el primer cas a quedar-se amb 2,4 milions en el segon, una diferència de 400.000 euros”.

Repte de sostenibilitat i eficiència energètica

El Govern del Botànic va aprovar les normes de disseny i qualitat derogades ara mitjançant un decret. Les normes estaven basades en el principi de qualitat en l’arquitectura (Llei 9/2022 de qualitat de l’arquitectura) i en els principis generals d’habitatges col·laboratius (Llei 3/2023 d’habitatges col·laboratius de la Comunitat Valenciana).

Concretament, les noves normes es concentraven en deu principis: entre els quals, el primer és el principi de funció social de l’habitatge que desenvolupava la grandària i l’accessibilitat en relació amb la persona o la unitat de convivència destinada; el segon principi abordava la flexibilitat per a la seua adequació segons la necessitat i les funcions de les persones usuàries de l’habitatge.

El decret recollia també el repte de la sostenibilitat ambiental en raó a l’eficiència energètica, reducció d’emissions, instal·lació d’energies renovables, economia circular i reducció de residus, i relació amb l’entorn, quant a la relació dels edificis i els habitatges amb la ciutat i l’ambient exterior. També es perseguia l’objectiu d’incorporar els avanços cientificotecnològics i la implantació de la digitalització.