L’exdirectora de l’IVAM va pagar amb diners públics comissariats i exposicions a artistes i crítics perquè promocionaren el seu fill escultor

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) va ser utilitzat per la seua directora des del 2004 al 2014, Consuelo Císcar, com un vertader fons de rèptils per a la promoció per tot el món de la carrera del seu fill escultor Rafael Blasco Císcar, conegut com a Rablaci. Artistes internacionals, crítics d’art, membres del consell rector del museu i fins i tota una delegada de la SGAE van participar en aqueixa campanya de creació d’un nom artístic a canvi de prebendes de tota mena. Des d’exposicions en el centre d’art mateix al pagament de comissariats, la compra d’obres d’art o el pagament d’articles en revistes especialitzades.

Aquest entramat d’interessos i favors el desmunta la jutgessa de reforç del Jutjat d’Instrucció número 21 de València, Núria Soler, en l’ordre de processament de Consuelo Císcar i cinc persones més pel saqueig dels fons públics del museu d’art modern. La magistrada desgrana en quasi 150 pàgines un modus operandi corrupte que pot esguitar el prestigi artístic de molts d’aquests personatges.

La magistrada conclou que artistes com Ramón de Soto, Julio Quaresma o Alberto Corazón van promocionar o van fer treballs per a Rablaci a canvi de comissariats o exposicions. En el cas del difunt Ramón de Soto o la seua dona Natividad Navalón, explica la interlocutòria judicial que Consuelo Císcar “amb càrrec a fons públics” els “va gratificar” per haver col·laborat “en la construcció de la carrera artística del seu fill”. A canvi, Císcar va comprar obra dels artistes per a l’IVAM amb criteris tècnics qüestionables.

Sobre l’artista portugués Julio Quaresma, conclou la jutgessa que l’IVAM li va comprar obres a canvi que mitjançara amb museus del país veí perquè Rablaci hi exposara. En aquest sentit, posa l’exemple d’una obra de Quaresma valorada per experts en art per 2.000 euros, però per la qual el museu valencià va pagar 32.400 euros. L’IVAM va organitzar exposicions de Quaresma en diversos espais.

L’artista Alberto Corazón, segons la interlocutòria de la jutgessa, hauria sigut el dissenyador dels catàlegs de Rablaci. A canvi, exposa la magistrada, l’IVAM li va organitzar exposicions internacionals i va córrer amb totes les despeses d’aquestes, inclosos viatges.

El crític d’art Rafael Sierra Villaécija hauria demanat, segons la jutgessa, que ho avala amb les desenes de correus intervinguts en la investigació, a la galeria Raquel Ponce que muntara una exposició a Rablaci. I així va ser. A canvi, comptabilitza la magistrada, Sierra va ser comissari de dotze exposicions de l’artista, sis a Àsia, cinc a Amèrica Llatina i una a Espanya. A més, li va atorgar la concessió de la revista del museu Cuadernos del IVAM.

La intel·lectual francesa Michelle Dalmace va tutelar una estada de Rablaci a Bordeus, cosa que va millorar el currículum de l’artista. Dalmace va comissariar una mostra de l’artista valencià a França. A canvi, l’experta en art francesa va comissariar una exposició de Ripollés en l’IVAM i va vendre per 60.000 euros al museu valencià quatre obres de l’Equip Crònica pertanyents a la seua col·lecció privada.

Totes aquestes discrecionalitats, apunta la magistrada, haurien sigut impossibles sense la participació o, almenys, la no intervenció de la majoria dels membres del Consell de l’IVAM. L’acte esmenta Francisco Calvo Serraller, Tomás Llorens, José María Lozano, Ángel Kallenberg i Francisco Jarauta, els quals, malgrat ser presumptament veus independents, van cobrar grans quantitats de diners del museu.

Calvo Serraller, ja mort, va prestar serveis com a comissari per a l’IVAM per valor de 66.000 euros. Tomás Llorens va ingressar a través d’una empresa del seu fill 138.000 euros també per tasques de comissariat. Kallemberg va rebre quasi 35.000 euros també per treballs de direcció d’exposicions en l’IVAM.

Císcar va ser autora durant anys de desenes de textos per als catàlegs de l’IVAM. Aquesta vasta producció tenia parany, segons els investigadors, perquè tenia un “negre” que li feia la faena i que va cobrar de l’IVAM per altres conceptes, entre altres, per correcció de textos. Es tracta de Norberto Martínez Ibáñez, que va ingressar entre el 2004 i el 2012 un total de 264.697 euros de l’IVAM, més de 2.800 euros al mes. El 2012 va ser nomenat director de publicacions del museu valencià.

Explica la jutgessa que alguns d’aqueixos textos que feia per a Císcar apareixien posteriorment en catàlegs d’exposicions de Rablaci. “Císcar li’ls venia al seu fill com a seus”, va revelar el mateix Ibáñez en la seua declaració.

Igualment, la magistrada dedica un esment específic a l’exposició itinerant de l’obra de Rablaci “Materia y Espíritu” a Àsia, coincidint amb exposicions de fons del mateix IVAM, i conclou que això no hauria sigut possible sense la col·laboració d’una delegada de la SGAE en aqueix continent, el marit de la qual el museu valencià havia contractat per 284.000 euros sense cap expedient de licitació.