El municipi valencià d’Alfafar construirà 36 torres d’habitatges, entre dos fiascos urbanístics, en el seu últim espai d’horta

L’Ajuntament d’Alfafar dona el vistiplau a un projecte d’urbanització que construirà prop d’un miler d’habitatges en un dels seus escassos enclavaments d’horta. Encara amb el record del PAI Nou Mil·lenni de Catarroja i a pocs quilòmetres dels esquelets de Sociòpolis, es projecta un conjunt de 36 torres entre el nucli urbà i diversos polígons industrials.

El record amarg del Nou Mil·lenni de Catarroja o el fiasco de Sociòpolis no són prou per a frenar el projecte, impulsat per una agrupació d’interés urbanístic. Sengles zones estan separades per tot just 4 quilòmetres cadascuna, que no són prou dissuasius per a emprendre una altra obra. L’abril passat l’ajuntament de Catarroja enterrava el projecte urbanístic que pretenia construir un centre comercial i seixanta torres –algunes de més de vint pisos–, 13.000 nous habitatges, però sense disposar de nous serveis ni tan sols d’aigua corrent, cosa que va valdre a la promotora uns quants recursos judicials. A l’altra banda, en direcció València, queda l’ombra de Sociòpolis, un fiasco de l’urbanisme del Govern del PP que l’actual executiu del Pacte del Botànic vol rescatar amb una inversió publicoprivada de 256 milions d’euros per construir 2.000 habitatges públics.

L’agrupació d’interés urbanístic de la Font Baixa, impulsora del projecte, ha rebut l’autorització del ple municipal, que ha rebutjat les últimes al·legacions. El conveni urbanístic entre l’ajuntament i l’agrupació es va aprovar el 2015. L’últim ple municipal, de majoria conservadora i amb els vots a favor dels socialistes, va donar el vistiplau definitiu per al projecte.

L’ajuntament i l’agrupació emmarquen el projecte en el marc de la construcció sostenible davant d’un model de “creixement desmesurat i desordenat de moltes ciutats”, com esmenta l’esborrany del pla redactat pels arquitectes, allotjat en la seua pàgina web. La superfície a construir és de 162.000 metres quadrats i l’estudi apunta a una distribució irregular, com es mostra en el mapa, per possible risc d’inundacions.

L’actual espai d’horta, que confronta amb uns quants descampats, està entre el nucli urbà d’Alfafar, diversos polígons industrials i zones sense urbanitzar de Lloc Nou de la Corona, davant d’uns blocs de cases de protecció oficial.

Compromís hi va presentar al·legacions per evitar que el parèntesi verd del municipi, entre les vies del tren i el centre comercial MN4, on se situa el centre d’Ikea, passara a ser el sòl per a la construcció de les torres.

En el seu moment la coalició va denunciar que l’obra “respon al model de la bambolla immobiliària” i “destrossa àrees de gran valor ambiental, patrimonial i ecològic que concentren béns patrimonials, i planteja construccions que atempten contra el paisatge urbà tradicional”. Segons van indicar, part del regadiu medieval protegit transita la zona. La coalició valencianista va arribar a recórrer el pla d’acció territorial d’ordenació i dinamització de l’horta de València, el PAT de l’Horta, que la formació sí que va defensar en les Corts Valencianes, per deixar fora de la protecció aquesta superfície municipal.

L’agrupació local va reclamar en el seu lloc “la regeneració i la recuperació de més de 200.000 metres a la Font Baixa i l’Orba que estan en situació de desprotecció i degradació per la falta d’ordenació urbanística de l’actual govern municipal”, però les al·legacions es van ser rebutjar.