‘No a la guerra’: la falla de l’Ajuntament de València llança al món el missatge a què es resisteixen el PP i Vox

Un candorós Chaplin de 27 metres vestit de militar, amb fusell al muscle i envoltat de palometes, cors i flors multicolors sobre la paraula hope (esperança) i el símbol de la pau. La falla municipal de l’Ajuntament de València és un al·legat pacifista; un missatge de projecció internacional en un moment de guerra a l’Iran amb bombardejos per part dels Estats Units i Israel, que desvia les mirades d’altres conflictes de més trajectòria. Tot un ‘no a la guerra’, lema recuperat pel president Pedro Sánchez, a què es resisteixen el PP i Vox, formacions que governen el consistori valencià i que hauran de veure’l irremeiablement cada dia fins que el foc el reduïsca a cendra.

El monument és obra del tàndem format per Alejandro Santaeulalia i Vicente Llácer, que alcen la falla municipal per segon any consecutiu. El lema, precisament, és l’esmentat hope i els mateixos autors feien una síntesi del missatge que volien difondre: “En el context geopolític en què ens trobem actualment, tan polaritzat, bel·ligerant i perillós, hem cregut oportú enviar amb aquest projecte un missatge alt i clar: les guerres mai són un bon camí”.

Aquest monument que protagonitza Charlie Chaplin es va presentar el mes de juny passat, quan encara la guerra de l’Iran era una quimera i els titulars dels mitjans se centraven en la invasió russa d’Ucraïna i el genocidi d’Israel a Gaza. Però ara s’alça en uns dies en què els bombardejos a l’Iran han obert una nova crisi internacional d’incalculables conseqüències humanes i econòmiques.

La figura central mostra el personatge de Chaplin en el migmetratge Armes al muscle! (Shoulder Arms), un film rodat durant la Primera Guerra Mundial i estrenat el 1918, al final d’aquest conflicte internacional. Aquesta pel·lícula és una sàtira de les peripècies d’un recluta nord-americà entre trinxeres i bombes; un soldat poregós que es veu obligat a combatre. Els autors assenyalaven que “la idea principal és usar aquesta imatge potent, aprofitant la universalitat del personatge perquè la nostra falla transcendisca fronteres i puga ser un missatge internacional de crida del poble a la pau”.

La pel·lícula del geni britànic va ser la primera amb aquest missatge que va triomfar en les pantalles, però el seu principal èxit antibel·licista va ser la magistral El gran dictador (The Great Dictator), del 1940, una crítica del nazisme quan estava en el màxim apogeu i ja havia començat la Segona Guerra Mundial, abans que els EUA s’hi hagueren involucrat.

El monument faller que es podrà veure en la plaça de l’Ajuntament de València serà, possiblement, el més vist de les Falles: pels presents, per les pantalles de televisió i pels telèfons mòbils. Un “no a la guerra” que ara adquireix més sentit fins i tot que quan es va presentar; un missatge que veuran totes les autoritats que pugen al balcó de l’Ajuntament per a veure la mascletà de torn i, especialment, les del PP i Vox que governen a la ciutat i que s’han posat de perfil davant les guerres que sacsegen el món en l’actualitat.