La PAH denuncia que la Generalitat deixa sota mínims la unitat antidesnonaments malgrat liderar-los la Comunitat, amb 8,2 al dia

El cas del desnonament de Maricarmen, que ha commocionat tot Espanya i que ha generat una onada de mobilitzacions a les principals capitals, no és ni de bon tros un cas aïllat. De fet, segons les últimes dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), corresponents al primer trimestre d'aquest any, la Comunitat Valenciana és l'autonomia espanyola amb més llançaments en relació amb la població. En concret, se'n van executar 741, la qual cosa implica 8,2 al dia i 13,7 per cada 100.000 habitants. La segona comunitat amb més desnonaments seria Múrcia, amb 12,5 per cada 100.000 habitants —582 en termes absoluts—.

No obstant això, des del Govern valencià mantenen davall mínims alguns mecanismes implementats per l'anterior executiu d'esquerres i, fins i tot, han anul·lat algunes eines legals per a frenar els abusos dels fons d'inversió, com el decret de tanteig i retracte, derogat el juny de 2025.

Així ho ha denunciat la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de València, entitat integrada en la plataforma Junts per l'Habitatge, el portaveu de la qual, José Luis González, ha posat de manifest que s'ha buidat de contingut la Unitat d'Ajuda davant Desnonaments creada l'any 2021. Encara que la seua normativa es va desplegar mitjançant un decret l'any 2023, l'oficina va començar a funcionar abans i, de fet, el 2022 va atendre un total de 1.372 famílies, un 28,5% més que l'any 2021. Si bé no tots els casos estaven relacionats amb un risc immediat de desnonament, sí que es paralitzaven o es donava una alternativa als casos que hi arribaven, almenys segons indicaven aleshores els responsables de la unitat. A això se suma que ha desaparegut l'Oficina pel Dret a l'Habitatge de l'Ajuntament de València, amb una valoració molt positiva i un treball d'atenció de més de 6.000 expedients. No obstant això, es va habilitar una oficina antiocupació que a penes té activitat.

Aquest recurs incloïa un equip multidisciplinari dedicat específicament al seguiment i la resposta de les situacions d'emergència habitacional que es produïren a la Comunitat Valenciana.

El mateix González, en una reunió el març de 2024 amb el secretari autonòmic d'Habitatge, Sebastián Fernández, ja va traslladar la necessitat que no se suprimira aquesta unitat d'ajuda per a casos de desallotjament o emergència habitacional. I encara que la realitat és que la unitat no s'ha eliminat, segons González, manca d'operativitat executiva i judicial, ja que s'ha eliminat el servei d'assessoria jurídica externalitzat, el contracte del qual no es va renovar.

González ha explicat que l'atenció que ofereix in situ aquesta unitat és correcta i sensible per part del personal, però lamenta que “actualment manca de capacitat executiva i autonomia per a actuar en cas d'emergència”. Dotar-la de més mitjans i de capacitat per a actuar és una cosa que, ha assegurat, fa temps que reclamen a l'Administració.

No obstant això, des de la Conselleria d'Habitatge que dirigeix la vicepresidenta Susana Camarero asseguren que “el servei manté les seues funcions d'intermediació i, amb aquestes, té la potestat de traslladar al jutjat informes de vulnerabilitat que poden paralitzar o ajornar els procediments de desnonament, com així ha ocorregut i continua ocorrent”, alhora que “exerceix tasques d'intermediació entre l'inquilí i l'arrendador, siga una empresa o un particular, per a buscar una solució viable per a les parts en els pagaments de les rendes”.

El portaveu de la PAH també ha lamentat que s'haja prescindit de l'eina del tanteig i retracte per a la compra d'habitatge per part de la Generalitat amb el doble objectiu d'incrementar el parc públic i evitar que els fons d'inversió es facen amb pisos llogats per a provocar després l'eixida dels inquilins, un cas similar al de Maricarmen. Va ser el juny de 2025 quan el Consell, aleshores presidit per Carlos Mazón, va derogar el decret autonòmic aprovat pel Govern del Botànic que regulava aquesta modalitat i que obligava a comunicar a l'Administració valenciana qualsevol venda d'habitatge, per si considerava necessari adquirir l'immoble.

En aquest sentit, des del departament de Camarero han comentat que el dret de tanteig o de retracte s'aplica en els casos que preveu la normativa i que són viables: “El que no fa aquest Consell és comprar habitatges ocupats, sense llicència d'ocupació, destruïts o vandalitzats, que és el que ens vam trobar amb allò que el Govern anterior havia comprat i que, de fet, no en van poder posar cap a disposició dels ciutadans”.

Finalment, González ha comentat que no els consta que la Generalitat actualitze el registre de grans tenidors d'habitatges buits, o almenys “no existeix una informació completa i explícita de tots els fons d'inversió, bancs i grans tenidors que tenen habitatges buits a la Comunitat Valenciana”, als quals s'ha d'aplicar un recàrrec impositiu: “També desconeixem els habitatges buits del parc públic autonòmic i local de les administracions”. D'altra banda, tampoc s'han resolt positivament les denúncies per assetjament immobiliari que s'han presentat a la Generalitat.

Sobre totes dues qüestions, la conselleria ha assegurat que “el registre de grans tenidors sí que s'actualitza i es fa cada any l'autoliquidació de l'impost corresponent”, encara que no s'han aportat dades concretes sobre aquest tema. El que ocorre, han afegit, “és que el principal gran tenidor és el Govern d'Espanya, propietari del 74% dels habitatges buits a la Comunitat Valenciana a través de la Sareb, i no sols no ha col·laborat amb la Generalitat Valenciana cedint aquests habitatges, com sí que ha fet amb Catalunya, a la qual n'ha cedit 14.000, sinó que ha negat la compra a ajuntaments que ho han requerit per a cedir una ínfima part a Casa 47, que els està llogant fins per 1.036 euros per a famílies amb rendes de més de 85.000 euros nets anuals”.

Pel que fa a les denúncies per assetjament immobiliari dels fons que coaccionen els seus inquilins perquè abandonen els habitatges, han assegurat que “quan arriba una denúncia, se sol·licita informació a les parts per a iniciar diligències prèvies i, en els casos en què s'ha presentat denúncia per via penal, l'Administració suspén el procediment fins que es resolga per aquesta via, atés que no poden estar oberts els dos processos”.