El pla valencià de salut mental: infraestructures específiques, reforç de personal i actuacions transversals per a atacar el malestar

La Comunitat Valenciana actualitza el seu pla de salut mental per adaptar la resposta del sistema públic al creixement general del malestar emocional i dels trastorns mentals greus. El Govern valencià, a través de les conselleries de Sanitat, Polítiques Inclusives, Ocupació i Educació, coordinades pel Comissionat de Presidència per al Pla de Salut Mental, Rafael Tabarés, ha posat en marxa una bateria de mesures transversals per a millorar la resposta assistencial i desenvolupar polítiques de prevenció i promoció de la salut mental, que començaran a funcionar a principis del 2023.

La comunitat autònoma, en què quasi la meitat de la despesa sanitària en salut mental es destina a psicofàrmacs, el consum dels quals ha anat en augment en els últims anys en una proporció més gran que la dels diagnòstics de trastorns mentals, registra nivells de malestar emocional que preocupen seriosament els professionals, com el creixement en un 25% dels problemes psíquics en els joves i les conductes autolesives.

La resposta de la Generalitat Valenciana se centrarà en la creació i la millora d’infraestructures específiques, el reforç de personal –ultimant la contractació de 250 professionals– i les polítiques transversals preventives, entenent la salut mental com una forma de benestar col·lectiu. Entre els diversos centenars de mesures a executar en els pròxims quatre anys, les més immediates són la creació de quatre hospitals infantojuveniles –tres dels quals ja en marxa–, un centre específic per a persones amb problemes greus i sis equips nous d’atenció comunitària, que es distribuiran per tot el territori valencià, perquè n’hi haja un per departament de salut. En la mateixa línia, es crearan tres unitats d’acolliment en crisi, una per província, per a l’ingrés dels menors en situacions molt greus, però sense les restriccions i els inconvenients de l’entorn hospitalari, buscant un ambient terapèutic més acollidor.

El pressupost del 2023, primer any que el pla pluriennal estarà en vigor, destinarà 40 milions d’euros al projecte dirigit pel comissionat de Presidència, el catedràtic de psiquiatria Rafael Tabarés. “Estem intentant que la salut mental estiga en el centre de la gestió”, ha apuntat el psiquiatre en la seua intervenció, en què ha recordat que el sistema de resposta al malestar emocional és “molt deficitari” i requereix un gran esforç per a acostar-se als estàndards europeus. El psiquiatre recalca que el gènere o la posició socioeconòmica són factors de vulnerabilitat que agreugen el malestar de la persona que pateix, recordant la relació entre la violència de gènere i els trastorns mentals: més d’un 70% de les dones amb malalties mentals ha sigut víctima de violència masclista, i aquesta violència és, al seu torn, un factor que pot desencadenar problemes psicològics.

El pla parteix de les recomanacions elaborades en la convenció ciutadana, un procés deliberatiu en què van participar 80 persones triades per sorteig, que, acompanyades d’experts i testimoniatges en primera persona, van consensuar unes línies bàsiques d’actuació. Les recomanacions, avaluades per experts i sotmeses al procés de participació pública, amb aportacions de sindicats, associacions de pacients i familiars, universitats i altres agents socials, han germinat en el pla d’acció, amb mesures per al cicle 2023-2026.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha destacat que el pla consensuat en un procés pioner “situa la salut mental en el centre de l’agenda valenciana”, ja que es tracta d’un assumpte “clau” sobre el qual, durant molt de temps, ha prevalgut el “tabú” del silenci i del qual la societat valenciana ha de fer “causa comuna”.

Unitats de maternitat, addiccions i prevenció del suïcidi

El pla es compon de huit eixos, cadascun centrat en necessitats concretes de la població. El primer, l’atenció i el suport específic per a les xiquetes i xiquets, adolescents i joves, en què s’emmarquen les primeres accions urgents en construcció d’infraestructures i contractació de personal. Així doncs, es projecta la incorporació de sis equips mòbils d’intervenció comunitària amb la contractació de 24 professionals, la posada en marxa d’un nou hospital de dia infantojuvenil situat a Canals amb la contractació de 9 professionals; la reforma i el condicionament de les instal·lacions de dos nous hospitals de dia infantojuvenils a Sagunt i Gandia i la creació d’una unitat residencial d’acolliment en crisi a la província d’Alacant amb la contractació de 18 professionals. Durant la vigència del pla d’acció es plantegen tres unitats residencials d’acolliment en crisi, una per província.

El segon eix se centra en l’atenció i el suport a les persones amb gran patiment psíquic, que es dirigeix a les persones amb les formes més greus i duradores de patiment psíquic, és a dir, les que necessiten un suport multiprofessional i continuat. Per fer-ho, es planteja crear al llarg del 2023 de nou equips de tractament assertiu comunitari, cosa que suposarà la contractació de 54 professionals, la creació de 3 unitats de maternitat, una en cada província, per a les dones amb problemes de salut mental, drogodependències o conductes addictives que es plantegen la maternitat, formades per 6 professionals, així com la creació d’un hospital de dia a la Pedrera-Dénia per a intervencions intensives, que disposarà de 8 professionals.

Així mateix, al llarg del 2023 s’iniciarà el procés d’adquisició i condicionament de les instal·lacions per a dos hospitals de dia per a intervencions intensives i complexes en L’Alqueria Blanca-Hospital La Fe i Alacant, dues unitats residencials per a intervencions intensives i complexes a València i a la Pedrera-Dénia, entre altres actuacions.

El tercer eix se centra en les persones amb drogodependències i trastorns de comportament, com ara ludopatia o addiccions tecnològiques de pantalla, i busca reforçar la xarxa d’unitats preventives comunitària de conductes addictives, que depenen de Salut Pública i gestionen els ajuntaments, amb la contractació de 85 professionals durant els anys de vigència del pla, entre altres mesures.

Per a les persones amb gran patiment psíquic, el quart eix busca que especialment els més joves, es convertisquen en agents de suport mutu mitjançant la seua formació, capacitació i contractació. En aquest context, es considera prioritari un pla d’ocupació amb diferents mesures per a aconseguir més accessibilitat al mercat laboral.

El cinqué eix garanteix el dret a una atenció personalitzada, digna i segura, sense demores, pròxima i que en garantisca la continuïtat. En aquest àmbit es proposa millorar les ràtios dels professionals amb la contractació de 63 professionals el 2023 per a atendre al més prompte possible les persones amb problemes de salut mental, fer seguiments adequats, facilitar l’atenció a les vesprades i millorar l’equitat entre departaments o fer costat als equips d’Atenció Primària i a altres nivells assistencials mitjançant la contractació de 36 professionals.

D’altra banda, el sisé eix aborda el dret a una informació veraç i actualitzada, per a la qual cosa es pretén crear una plataforma digital àgil, intuïtiva i participativa que permeta satisfer aquestes necessitats i, paral·lelament, difondre els serveis i els recursos existents en matèria de salut mental, drogodependències i conductes addictives.

Per a abordar la prevenció de les malalties mentals, les conductes addictives i els suïcidis, el seté eix proposa abordar aquestes qüestions des de l’àmbit de proximitat, centrat en l’escala local, juntament amb accions en escoles, les universitats, les empreses i amb la participació de tota la societat.

Finalment, el huité eix se centra en una governança per a rendir comptes i que compte amb la màxima participació, i inclou accions com la posada en marxa d’auditories assistencials i de drets humans o la creació de sistemes de coordinació i participació dins de l’Administració, entre altres.