Polítiques d’habitatge: la Generalitat triplica les ajudes de lloguer i compra 1.200 pisos

Les ajudes d’habitatge a la Comunitat Valenciana signen la seua xifra més alta, però el parc públic d’habitatge a penes ha crescut en una legislatura en termes absoluts. La legislatura va arrancar amb 14.043 habitatges públics i acaba amb 14.624, segons les dades facilitades per la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica.

En els últims quatre anys s’han adquirit 1.262 habitatges amb una inversió de 76 milions d’euros, més de dos terços a través de l’exercici del dret al tanteig i retracte, una possibilitat que va arrancar el juliol del 2020 amb l’aprovació del decret homònim. En els dos últims anys, des que va entrar en vigor, s’han adquirit per aquesta via 818 habitatges, amb un cost de 46 milions d’euros. Aquest decret ha permés comprar habitatges fins i tot per un euro, amb un cost mitjà de 60.000 euros per llar. Amb tot, el parc públic no creix al mateix ritme, atés que les promocions d’habitatge protegit estan en mínims històrics i la legislació anterior permetia vendre aquests pisos, que perdien la consideració i els actius del parc públic. El departament que dirigeix Héctor Illueca estima que en la dècada vinent es poden agafar 3.000 habitatges més, fruit de compromisos de venda anteriors.

A la xifra d’habitatges públics actuals caldria sumar, quan es materialitze l’operació, els habitatges que s’incorporaran fruit de l’acord amb la Sareb. Els tècnics de la conselleria que dirigeix Héctor Illueca treballen per incorporar 325 nous habitatges –182 a la província de València, 91 a Alacant i 52 a Castelló– en un primer paquet que estan en estat òptim. L’anomenat banc roí, que va adquirir els actius tòxics durant la crisi immobiliària, va posar a la disposició de l’executiu autonòmic 1.700 habitatges per a ser estudiats i formar part de l’oferta pública. Després d’una primera avaluació, es va determinar que 583 estaven en condicions per a incorporar-se al parc públic. La Conselleria d’habitatge treballa en un pla per a posar en circulació 2.400 habitatges reactivant promocions pròpies a la Torre, Gandia, Elx, Alacant i Torrent i, a través de la col·laboració publicoprivada, incentivar la construcció de 1.100 habitatges en sòl públic.

D’altra banda, la Conselleria d’Habitatge ha invertit en rehabilitació de barris 142 milions d’euros, que han repercutit en 23 municipis de tot el País Valencià. A més, s’han reactivat les promocions d’habitatge de la pedania valenciana de la Torre, amb 184 habitatges, i de la plaça de l’Arbre a València, de quatre habitatges.

Triplicar les ajudes al lloguer

La xifra que sí que ha experimentat un augment important és la d’ajudes al lloguer. El 2019 han passat de 20 milions d’euros, que han cobert 12.140 persones, a 67,9 milions el 2022, amb 12.694 beneficiaris i 158 entitats locals que han rebut aquestes ajudes. Per exercicis, el 2020 es van destinar 37 milions d’euros per a 18.457 beneficiaris i 169 entitats locals; el 2021, 33,61 milions d’euros amb 24. 637 beneficiaris i 277 entitats locals; fins a arribar als 67,9 milions d’euros actuals. En total, la inversió en ajudes al lloguer ha sigut de 158,5 milions d’euros. S’ha destinat el doble en ajudes al lloguer que en adquisició d’habitatges.

La mitjana de preus del lloguer d’habitatges a la Comunitat Valenciana ha experimentat un increment interanual del 17,1% el juny del 2022, fins a arribar al màxim històric de 9,71 euros el metre quadrat al mes: quasi el doble que fa set anys, segons les dades del departament que dirigeix Illueca. Aquesta conselleria apunta com a causes principals de l’augment del preu del lloguer l’escassetat d’habitatge públic, l’insuficient lloguer assequible, l’auge dels pisos turístics i les pràctiques especulatives d’alguns grans tenidors, contraris a la funció social de l’habitatge.

La promoció d’habitatge protegit està en mínims històrics. En els anys 90 es va produir un boom amb més de 100.000 habitatges, xifra que va començar a decaure en la primera dècada de 2000 i va descendir abruptament des de la crisi immobiliària. Des del 2020 només hi ha hagut 17 peticions, que suposen menys d’un miler d’habitatges en tramitació; l’any de la pandèmia a penes es van sol·licitar quatre qualificacions. Per revertir-ho, l’executiu autonòmic acaba d’aprovar un decret que unifica les promocions, impedeix que perden la consideració d’habitatge protegit i limita els preus de lloguer.

Els 14.600 habitatges del parc públic a penes suposen el 0,7% de l’habitatge total a la Comunitat Valenciana. Malgrat la legislació aprovada i la compra pública, amb data de gener del 2023, hi ha 13.356 famílies inscrites en el registre de demandants d’habitatge públic. A més, les últimes dades pel que fa als habitatges buits, referits a l’any 2021, situaven aquest nombre en 86.137, dels quals la Generalitat estima que uns 20.000 poden estar en mans de grans tenidors i la Sareb.