Ximo Puig: “Cal eixir ja del 'confinament mental' d'aqueix nacionalisme excloent que aboca a la uniformitat o a l'independentisme”

“Hui acaba un any que ens ha portat al límit. L'any més difícil de les nostres vides”. Així es referia el president de la Generalitat, Ximo Puig, a un 2020 que ha deixat al voltant de 3.000 morts en la Comunitat Valenciana a causa de la pandèmia del coronavirus i per a les famílies del qual el cap del Consell ha tingut algunes de les seues primeres paraules, així com als qui lluiten per recuperar-se. I es dona pas a l'any “de l'esperança, de la vacuna i la reactivació”.

No obstant això, Puig ha volgut destacar les “fortaleses” que ha deixat la COVID-19, en referència als “servidors públics” (personal sanitari i sociosanitari, cossos i forces de seguretat i docents), el teixit empresarial i els valencians en general, “un poble immensament fort, prudent i convençut”. “Hem desfet l'estereotip del 'meninfotisme' practicant el millor 'patriotisme': el patriotisme dels valors, del civisme i de la responsabilitat”, ha dit, al mateix temps que ha volgut donar les “gràcies” pel “extraordinari esforç” realitzat per la societat valenciana “enmig d'aquest malson”.

“Sobren murs i falten ponts”

El president valencià ha incidit en què el camí dels governants “no pot ser la crispació i les trinxeres que veiem, desgraciadament, cada dia”. “Desplacem el soroll estèril. Sobren murs i falten ponts”, ha sentenciat el cap del Consell, qui ha presumit de la recent aprovació del pressupost autonòmic per a 2021 “amb el major suport de la història de l'autogovern”. “També tenim Pressupostos Generals de l'Estat per primera vegada en tres anys i, finalment hi ha hagut un acord sobre el Bréxit”, ha dit: “Ara el que toca és treballar, que cadascun aporte el millor que tinga. És el temps de la gestió, de l'eficàcia i del trellat”.

Sobre el debat territorial, Puig ha destacat que 2021 ha de ser l'any del “finançament just” a Espanya, una de les històriques reivindicacions valencianes, al mateix temps que apostava per una “Espanya d'Espanyrs que suture ferides, promoga la reconciliació i genere complicitats”. “Cal eixir ja del 'confinament mental' d'aqueix nacionalisme excloent que aboca a la uniformitat o a l'independentisme”, ha dit, per a continuar assenyalant: “Espanya no està trencada; Espanya és un trencadís, és un mosaic d'identitats i cultures que enriqueixen, que aporten, que sumen”.

“Dècada decisiva”

El cap del Consell ha volgut ressaltar que el tancament del “fatídic 2020” dona pas a una dècada “decisiva, la dècada de les oportunitats”, amb una Unió Europea que ha oferit una “resposta solidària” a la crisi, al contrari que va succeir amb la passada crisi econòmica: “Això ens dona força per a una eixida més ràpida, vigorosa i transformadora”.

Així, ha apuntat que la Comunitat Valenciana rebrà en tres anys cinc vegades més recursos d'Europa “que tots els fons europeus percebuts en una dècada i mitja”, la qual cosa qualifica com una “situació inèdita”. Aquesta injecció econòmica, ha prosseguit, “ha de traduir-se en la creació de 90.000 llocs de treball en els pròxims tres anys, ocupacions de qualitat associats al coneixement, a la nova indústria, a la sostenibilitat de les noves energies i a la digitalització”.

Un missatge en “temple de la ciència”

Ximo Puig ha triat per al missatge de cap d'any l'emblemàtic espai de la Nau de la Universitat de València pel seu simbolisme: “El temple de la ciència que ens ha portat la vacuna; el bressol de l'educació que propicia la igualtat; la casa presidida per Lluís Vives, el precursor de l'Europa unida ha d'impulsar-nos a un nou renaixement”. Sobre Vives, el president ha recordat que va contribuir a impulsar l'Europa il·lustrada fa cinc segles, “un home de raó, de diàleg i de concòrdia”.

Les últimes paraules de Puig han sigut per a les “136 dones assassinades pel terrorisme masclista en 17 anys (al territori valencià); els 215.000 majors que viuen en soledat; els 18.000 joves que han emigrat des de l'anterior crisi; els 275.000 xiquets i xiquetes en risc de pobresa infantil... i la reculada de la classe mitjana i el sorgiment de treballadors pobres que cada matí s'enfronten a la precarietat laboral”.