Precarietat en la universitat valenciana: els professors associats reclamen un conveni per a deixar de ser “mà d’obra barata”

“És un escàndol la precarietat en la universitat espanyola”. La cita, del ministre d’Universitats, Manuel Castells, es repeteix en les converses amb el professorat associat. “Ens tenen com a mà d’obra barata”, clama una professora. “És una estructura feudal”, etziba un altre. Els professors associats arrosseguen la mateixa problemàtica des de fa anys: les universitats públiques, amb problemes seriosos de finançament i unes regles de despesa estrictes, se serveixen d’una figura laboral més barata per a completar les hores de docència, sovint de manera irregular.

Aquesta figura, pensada per a professionals dels seus camps que volen exercir algunes hores de docència –i que beneficia les universitats del coneixement o la innovació en la iniciativa privada– s’ha convertit en una marca de precarietat. Els contractes són entre tres i sis hores setmanals de docència, amb salaris entre 250 i 650 euros al mes. A això cal sumar la preparació de les classes i la correcció de treballs –quatre hores de faena per cada hora de docència, estimen–, les tutories i si coordinen els treballs de final de grau. A alguns professors universitaris estimen que l’hora de treball els ix a cinc euros.

Es calcula que, en les universitats espanyoles, en conjunt, els associats suposen el 43% de les plantilles docents i superen ja els titulars, la principal figura docent als campus, encara que hi ha institucions en què està per damunt del límit legal. Segons l’Observatori Universitari, a Espanya hi ha més de 25.000 professors associats i a la Comunitat Valenciana estan al voltant de 4.000. Dotze autonomies, inclosa la valenciana, superaven el límit legal del 40% d’associats i en 38 universitats públiques s’excedeix. El ministre Castells, catedràtic, va reconéixer que hi ha universitats que utilitzen de manera irregular aquesta fórmula laboral, d’una manera similar a la dels falsos autònoms.

Fa a penes dues setmanes, el 6 de setembre, el Tribunal Suprem va donar la raó a tres professors ajudants doctors de la Universitat de Màlaga, acomiadats després de 30 anys de contractes temporals, perquè va concloure que la universitat va utilitzar aquests contractes en frau de llei ja que cobria necessitats permanents i estructurals. Els professors associats es basen en el mateix argument: les universitats públiques recorren a aquesta figura perquè tenen necessitats docents que han de cobrir.

Encara que la reclamació és estatal, el cas valencià presenta algunes particularitats. Entre aquestes, segons denuncien els associats, ser l’única autonomia en què no hi ha un conveni col·lectiu per al personal docent investigador. L’any passat la taula negociadora del conveni del personal laboral de les cinc universitats públiques valencianes va acordar millores per al personal laboral, entre les quals una pujada mitjana del 35% del sou dels professors, tant associats com contractats ajudants doctors. Els professors associats reclamen a les universitats públiques valencianes i a la conselleria del ram –Innovació i Universitats, segons el nou organigrama de l’executiu autonòmic– que faça el pas final per a subscriure el conveni col·lectiu, preacordat fa més d’un any, que està als llimbs. Segons expliquen, les universitats remeten a conselleria i conselleria al ministeri, que assenyala que són competències autonòmiques.

La Conselleria d’Universitats indica que el problema amb el conveni té a veure amb una de les mesures aprovades amb l’exministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que posa límit a la despesa universitària i, per tant, les universitats no poden aprovar aquesta pujada de sou al personal. En la seua última trobada amb el ministre Castells, la consellera Carolina Pascual va traslladar les reivindicacions del professorat i va rebre el compromís del ministre de mediar amb Hisenda per flexibilitzar aqueix límit.

La portaveu de la Plataforma d’Associats, Isabel de la Cruz, explica a elDiario.es que han detectat en algunes universitats casos de no renovació dels contractes, que deixen alguns professors totalment desemparats. En el cas valencià, van reclamar a la Universitat de València que no vinculara el contracte a l’activitat laboral aliena a la docència mentre durara la pandèmia, ja que molts professors han perdut les seues altres ocupacions o han suspés el seu règim d’autònoms per absència d’ingressos. En la UV estimen que el professorat associat imparteix el 70% de la docència i alguns professors han tingut conflictes amb els tribunals que avaluen les seues places, per a les quals competeixen amb investigadors de la mateixa universitat. La plataforma s’ha mostrat molt crítica amb el conveni preacordat i amb l’esborrany que prepara el ministre Castells, encara que, a hores d’ara, i amb un curs marcat per la incertesa sanitària i econòmica, reclamen que s’aplique com a punt de partida.

En el cas de la Universitat Politècnica de València, un sindicat denuncia que s’amortitzaran 100 places de professor associat, una conversió a laboral que deixa fora els perfils que les exercien. Una altra de les queixes d’aquest col·lectiu és que els concursos per a optar a plaça titular tenen criteris que els perjudiquen, ja que exigeixen un mínim de publicacions i estades en altres universitats, en compte de prevaldre la docència. El vicerectorat encarregat de contractació i professorat explica a aquest diari que la Politècnica segueix des de fa anys una política d’estabilització de la plantilla, que passa per suspendre places d’associats i obrir-ne altres a concurs. Dos de cada tres associats hi entren, asseguren, al mateix temps que afirmen que han ampliat els crèdits de docència –redueixen 10.000 hores a temps parcial i n’augmenten 15.000 a temps complet– per ajustar-se a les necessitats de la universitat i a la demanda de titulacions.

Al marge de les seues condicions laborals, els professors consideren que les restriccions d’aforament derivades de la pandèmia poden repercutir sobre els alumnes. En el cas de la UPV, recorden que el desdoblament d’alguns grups per a les pràctiques de laboratori té dues solucions possibles: o donar la meitat de les classes o contractar el doble de professors. Les mesures de seguretat “fan impossible l’ús de qualsevol altra metodologia docent que no siga la xarrada magistral. Es perd, en la pràctica, tota la faena d’adaptació a noves metodologies d’ensenyament-aprenentatge i es torna a un model de formació tradicional”.