El PSPV porta a Antifrau l’assignació dels sous més alts als quatre regidors de Vox a València aprovada pel PP

“No escapa a ningú que Vox és el soci preferent del Govern”. L’alcadessa de València, María José Catalá, es va pronunciar així el 26 de juliol passat abans del ple d’organització de l’Ajuntament en què, entre altres qüestions, s’aproven els sous dels regidors en funció si tenen dedicació parcial o exclusiva.

En virtut de les negociacions entaulades entre populars i extrema dreta per a tirar avant l’organigrama de l’equip de Govern i posar en marxa el funcionament de l’Ajuntament, Catalá va atorgar dedicació exclusiva i, per tant, els sous més alts (74.431 euros bruts anuals) als seus 12 regidors de Govern i als quatre edils de Vox, que manquen de competències de gestió. La resta dels càrrecs amb dedicació exclusiva se’ls van repartir entre Compromís, amb cinc, i el PSPV amb quatre. Dels 33 regidors i regidores de l’hemicicle, 25 tenen dret a comptar amb dedicació exclusiva, unes assignacions que depenen directament d’alcaldia, encara que segons va denunciar dilluns el PSPV, el repartiment no pot ser arbitrari ni discrecional. Els regidors amb dedicació parcial del 75% tenen un sou de 69.331euros.

La portaveu del Grup Municipal Socialista, Sandra Gómez, va anunciar dilluns que interposarà una denúncia davant l’Agència València Antifrau perquè investigue el possible ús fraudulent dels recursos públics per part de Catalá pel fet de concedir el sou màxim a tots els regidors de Vox “amb l’única motivació de garantir-se un vot afirmatiu”. Segons Gómez, “l’Agència Antifrau ha d’analitzar si la senyora Catalá ha donat dedicacions exclusives als quatre regidors de Vox sense cap altre motiu més que el d’assegurar-se el seu vot, perquè això és comprar voluntats”, va dir juntament amb el regidor Borja Sanjuán.

Gómez va subratllar el “caràcter arbitrari” d’una decisió que ha signat la mateixa Catalá a través d’un decret d’Alcaldia i del qual, per tant, és directament responsable. La portaveu socialista va assegurar: “En el ple tenim una altra prova més que la decisió no es fonamenta ni moltíssim menys en la faena que fan els regidors de Vox”. I va afegir: “Mentre el Partit Socialista ha esgotat les seues possibilitats de preguntes i de mocions, Vox ha fet el mínim. No dic ja per a aprovar, sinó ni tan sols per a traure un cinc pelat, perquè només ha presentat una moció de les tres que podia i cinc preguntes de les 20 que li corresponien”.

“Els regidors de Vox estan sobrepassats, perquè el que fan no arriba ni tan sols a la faena mínima que han de fer com a grup d’oposició. I no sols en les comissions, on no van completar ni el 25% de les preguntes i mocions, sinó tampoc en el ple, que és el lloc més important en què els grups d’oposició hem de dur a terme la nostra tasca i les nostres iniciatives”, va afirmar.

Sanjuán, per part seua, va explicar que hi ha jurisprudència sobre les retribucions de les corporacions locals i va destacar que, una vegada es pronuncie Antifrau, el Partit Socialista no descarta portar la denúncia al contenciós administratiu. “La normativa incideix en el fet que, a València, 25 dels 33 regidors poden optar a la dedicació exclusiva i se sobreentén que tots els regidors del govern, perquè tenen més responsabilitat, han de disposar del sou complet. Però la resta de les dedicacions exclusives han de repartir-se per igual entre els grups de l’oposició, independentment que vote a favor o en contra del govern”, va exposar, per la qual cosa a Vox li correspondria un dels seus tres regidors amb dedicació exclusiva.

En concret, segons consta en la denúncia presentada pel PSPV, els tribunals han assenyalat que la retribució ha d’anar lligada a l’exercici del càrrec, en cap cas al sentit de les votacions, les idees o el posicionament dels diferents membres de la corporació. Així, per exemple, ho recull la sentència del TSJ de Catalunya de 27 de juny de 2013 quan exposa: “És obvi que els membres electes de les entitats locals no són elegits per a una altra cosa que per a exercir funcions polítiques i de govern. I l’acompliment d’aquestes funcions –i no d’unes altres– és el que té en compte l’art. 75 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril per a modular, segons les circumstàncies o la intensitat de l’exercici d’aquestes comeses polítiques, els drets econòmics de diferent signe o naturalesa de què gaudeixen els electes.”