Renfe, els trens que recorren Espanya gràcies a dues dècades de treball esclau dels vençuts pel franquisme

Moltes grans empreses espanyoles, tant públiques com privades, tenen l’origen a l’Espanya franquista de la postguerra amb l’ús de mà d’obra esclava dels vençuts republicans. 

El senador de Compromís Carles Mulet va registrar una pregunta dirigida al Govern, arran de la celebració del 80 aniversari de l’empresa pública Renfe, en què “no hi hagué cap reconeixement als que van treballar redimint penes pel treball fent que la infraestructura ferroviària de hui tinga el seu suport en les grans obres públiques desenvolupades per aquells homes utilitzats com a mà d’obra esclava”, segons lamentava.

A més de presos polítics usats per a la redempció de penes, també hi hagué militars republicans, “que constituïen els batallons disciplinaris de soldats treballadors que passaven a formar-ne part pel fet de ser soldats” de l’exèrcit de la II República. “La utilització de mà esclava en les infraestructures ferroviàries es va desenvolupar ni més ni menys que durant dues dècades”, recorda Mulet. 

“Així de beneficiosa li resultava a l’Estat franquista com a Renfe, que a partir del 1941 n’era ja titular l’empresa Red Nacional de Ferrocarriles Españoles, aquesta explotació de l’enemic vençut”, afig el senador de Compromís, que lamenta el desconeixement sobre l’ús de mà d’obra esclava durant la dictadura del general Franco. 

El Govern, en la seua resposta, recorda que la llei per la qual es reconeixen i s’amplien drets i s’estableixen mesures en favor dels que van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura preveu l’elaboració d’un “cens d’edificacions i obres fetes per membres dels batallons disciplinaris de soldats treballadors, així com per presoners en camps de concentració, batallons de treballadors i presoners en colònies penitenciàries militaritzades”. 

A més, l’avantprojecte de Llei de memòria històrica, actualment en tramitació, reconeix expressament com a víctimes les persones privades de llibertat o que van patir deportació, treballs forçosos o internaments en camps de concentració i colònies penitenciàries militaritzades, dins i fora d’Espanya“. Així doncs, l’Estat espanyol preveu el ”reconeixement i la reparació a aquestes víctimes i la senyalització dels llocs relacionats directament amb els treballs forçats, de manera que se’n permeta la identificació i el record del que va passar“. 

L’executiu de Pedro Sánchez també preveu “impulsar iniciatives per part de les organitzacions o les empreses respecte de les quals es constate, a través de la realització d’un cens, que van utilitzar els treballs forçats en benefici seu, perquè adopten mesures en aquest sentit”. 

L’avantprojecte de llei inclou “programes específics de divulgació” amb el relat de les víctimes, actes commemoratius i homenatges públics, reconeixements públics i sol·licituds de perdó o el disseny i la instal·lació de llocs de memòria“. Entre les activitats previstes amb càrrec al pressupost d’enguany, figura un ”ampli programa d’investigació acadèmica destinat a l’elaboració d’inventaris d’obres i edificacions fetes amb presos, presoners o treballadors forçats“, així com les empreses beneficiàries de la mà d’obra esclava. 

El 2005, els consells d’administració d’Adif i Renfe van encarregar a la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols un estudi general del procés de depuració dels ferroviaris durant la Guerra Civil i el franquisme. Des de llavors la fundació ha elaborat un “ampli treball d’identificació del fons documental” amb una base de dades nominal que compta amb més de 90.000 registres. 

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, recorda la resposta del Govern, ha desenvolupat amb Renfe un “ampli” programa d’actuacions per a la recuperació de la memòria històrica en el sector del ferrocarril, “una situació que fins hui no s’havia abordat de manera institucional”.