El retrat de Felip V viatja de cap per avall de Xàtiva a Almansa en l’aniversari de la batalla que va posar fi a l’autogovern valencià

És un símbol no sols de Xàtiva, sinó també de tot el País Valencià, i ha arribat a ser una forma pròpia de rebutjar una figura històrica. El quadre de cap per avall de Felip V que està a Xàtiva torna a posar-se damunt la palestra cada 25 d’Abril, i enguany amb més interés, ja que viatja temporalment a Almansa, allà on va començar tot.

‘Quan el mal veu d’Almansa, a tots alcança’ és la dita valenciana que recorda el desastre del 25 d’abril de 1707, data de la batalla d’Almansa, en què les tropes borbòniques de Felip V van derrotar a les austriacistes de l’arxiduc Carles en el marc de la denominada Guerra de Successió. Amb aquella derrota va arribar l’ocupació, la pèrdua dels furs valencians i l’incendi de Xàtiva en represàlia per la seua última resistència, que, per perdre, va arribar fins i tot a perdre el nom i va ser rebatejada com a Colonia Nueva de San Phelipe. I d’ací la malvolença de Xàtiva cap al primer Borbó d’Espanya.

Enguany, en què es compleixen 315 anys d’aquella derrota, la imatge de Felip V torna al lloc dels fets, la localitat d’Almansa. Serà així un dels atractius destacats de les commemoracions que es fan a la ciutat manxega cada any, amb recreacions del combat en el mateix històric camp de batalla. Aquestes recreacions, les cites més espectaculars des de fa anys, congreguen aquest cap de setmana al voltant de 400 aficionats de diversos països europeus que mostren des de la indumentària a l’armament i tota la intendència dels exèrcits d’inicis del segle XVIII.

Però serà aquest dilluns 25 d’abril que s’inaugurarà l’exposició ‘Felip V. Una guerra, dues ciutats’, que homenatja així Xàtiva, una mostra que estarà oberta al públic fins al 27 de maig en el Centre Documental i Fester.

En tot moment de cap per avall

La visita del quadre de Felip V a Almansa no podia fer-se de qualsevol manera. Així doncs, respectant la tradició xativina, la peça es transporta amb la imatge de cap per avall al llarg dels 65 quilòmetres que separen la localitat valenciana de la manxega, i l’exposició també es fa amb la peça invertida.

I és que Xàtiva no perdona Felip V, perquè el primer Borbó es va acarnissar amb la ciutat, i va arribar a cremar-la després de la batalla d’Almansa. “L’obstinada rebel·lia amb què fins als termes de la desesperació van resistir l’entrada de les meues armes els veïns de la ciutat de Xàtiva [...] va obstinar la meua justícia a manar-la arruïnar per extingir la seua memòria, com es va executar per a castic de la seua obstinació, i escarment dels que intentaren seguir el seu mateix error”. Així es justificava el monarca, que el 19 de juny va ordenar incendiar la ciutat. Posteriorment, els seus camps van ser sembrats amb sal per condemnar-la a la pobresa, i finalment va canviar el nom pel de Colonia Nueva de San Phelipe.

La ciutat, després de la infàmia, va passar de 12.000 habitants a 400 només, i va tardar quasi 80 anys a tornar al mateix nivell demogràfic; el nom de Xàtiva va tornar amb les Corts de Cadis, més d’un segle després, el 1812. Però no va ser fins el 1957 que la ciutat va assenyalar el culpable de la seua ignomínia. Aquell any, segons conten la major part de les cròniques, el director del Museu de l’Almodí va posar de cap per avall el quadre de Felip V, un quadre pintat per l’artista local Josep Amorós el 1719 per encàrrec del govern local. A més, va encomanar que romanguera així la imatge del rei incendiari fins que un monarca successor seu demanara tres vegades perdó pels successos davant del quadre.

Malgrat aquesta tradició tan assentada, no ha deixat d’haver-hi gestos que han provocat coentor anys després. Així doncs, quasi 40 anys més tard del castic al quadre, el 1995, el nou alcalde de Xàtiva llavors, Alfonso Rus, del PP, va proposar mig de broma mig de debò que el llavors també príncep Felip anara a la ciutat per demanar perdó i així voltejar el quadre del seu avantpassat. El rebuig de la ciutat va ser pràcticament absolut. Aquell rei ja no se’l perdona.

Posteriorment, quasi 20 anys després, la situació va ser molt diferent, el 2014, Felip VI va ser proclamat rei un 19 de juny, el mateix dia històric de l’incendi de la ciutat, i ho va voler recordar el mateix govern de Rus, ja a la porta d’eixida. Des de llavors Felip VI ocupa el tron de l’infame Felip V.