El Suprem anul·la l’expulsió d’un guàrdia civil condemnat per violència masclista perquè se li va notificar en festiu

El Tribunal Suprem (TS) ha anul·lat l’expulsió de la Guàrdia Civil d’un agent de l’Alcora (Castelló) condemnat per violència de gènere a sis mesos de presó, a 190 dies de treballs en benefici de la comunitat, a dos anys i dos mesos d’allunyament de la dona a qui maltractava i a quatre anys de privació del dret a la tinença i portament d’armes. La secció primera de la Sala del Militar del TS ha estimat el recurs de l’agent contra la sanció disciplinària imposada pel Ministeri de Defensa de separació del servei com a autor d’una falta molt greu, consistent a haver comés un delicte dolós condemnat per sentència ferma que cause greu mal a l’Administració i a tots els ciutadans. La notificació de la sanció es va fer per part d’altres agents en dos dies festius, en què el condemnat no va ser localitzat en la caserna de la Guàrdia Civil a l’Alcora, on vivia i on s’havia produït prèviament una de les agressions a la víctima.

L’agent de l’institut armat va ser condemnat el 21 de febrer de 2024, en una sentència dictada per conformitat entre les parts pel Jutjat Penal número 3 de Castelló de la Plana, com a autor d’un delicte de violència habitual i de cinc delictes de lesions en l’àmbit de la violència sobre la dona.

Els fets provats de la sentència indiquen que l’acusat, de 30 anys, mantenia una relació sentimental sense convivència amb la víctima que, després de “constants ruptures i reconciliacions”, va desembocar en un comportament “menyspreador” i en “continus insults”. De “manera esporàdica”, el guàrdia li va etzibar alguna espenta i “altres vegades una nyespla”. L’uniformat també es dirigia a la seua parella amb expressions com ara “bruta”, “meuca” o “puta”. Aquesta era la “vida quotidiana” a què sotmetia la seua víctima, segons la sentència, que detalla diversos episodis de violència.

En un viatge a Cadis l’estiu del 2021, l’home li va pegar una manotada al cap i colzades en el costat, “amb la finalitat de menyscabar la seua integritat física”. En Nadal d’aquell any mateix, la va espentar, li va pegar puntillons i, després de col·locar una olla en terra i “amb la finalitat d’humiliar-la”, li va etzibar: “Menja, puta, que és el que et mereixes”. El dia de Reis, després d’una discussió durant unes vacances a Andorra, la dona es va tancar en el bany de l’hotel i el condemnat es “va enfurir encara més”, va pegar colps a la porta i, quan la víctima la va obrir davant l’“escàndol”, la va agafar pel coll, “la va portar contra la paret i, a continuació, la va tirar”. La dona es va pegar contra un sanitari en la zona del gluti.

A més, el 25 d’agost de 2022, en el domicili de la dona, el condemnat li va amollar una galtada mentre ella dormia. També li va demanar a crits el seu mòbil i la va agafar del coll. El 6 de novembre d’aquell any, l’agressió es va produir en la caserna de la Guàrdia Civil a l’Alcora, situada al carrer del País Valencià de la localitat. En una discussió “motivada per gelosia”, que va anar “pujant d’intensitat”, l’home li va llançar una cadira –que no va impactar en la dona– i “es va abalançar amb força, la va agafar pel coll i la va tirar a terra”, tot amb ànim de menyscabar la seua integritat física.

Totes les lesions patides en els episodis desglossats en la sentència van ser lleus. La víctima també va patir, com a seqüela psicològica del maltractament, un símptoma depressiu i ansiós.

Notificació el dilluns de Pasqua

Com que va ser per conformitat, la sentència va esdevindre ferma automàticament. La sanció de separació del servei com a autor d’una falta molt greu es va notificar en l’habitatge de l’agent, en la caserna de la localitat castellonenca, dues jornades festives: el 21 d’abril passat (dilluns de Pasqua) a les 22.00 i, l’endemà, el 22 d’abril a les 13.00, festiu a l’Alcora (la tradició local de La Doblà).

En la primera ocasió, el sergent comandant del post de l’Alcora, acompanyat per dos agents de l’institut armat, va intentar notificar la resolució sancionadora amb resultat “negatiu”, segons l’informe que consta en el procediment. L’endemà, quan en la localitat se celebra el dimarts de Pasqua, ho van intentar en el mateix domicili de la caserna la tinenta adjunta de la Segona Companyia de Castelló i un altre agent, també amb resultat “negatiu”.

La defensa del guàrdia afirmava que, a més de dies “festius” i “inhàbils”, l’intent de notificació es va fer “fora d’un horari raonable”.

A més, l’agent condemnat per violència de gènere sostenia que, quan se li va notificar la resolució sancionadora de la ministra de Defensa, Margarita Robles, amb la publicació de l’edicte en el Butlletí de la Guàrdia Civil el 6 de maig passat, “s’havia sobrepassat el termini de sis mesos” que imposa la Llei de règim disciplinari de l’institut armat.

No estava en la caserna “a cap hora”

Per part seua, l’advocat de l’estat, que s’oposava al recurs de l’agent, considerava que no s’havia depassat el termini de sis mesos (per haver de descomptar-se 12 dies per una suspensió de la tramitació de l’expedient) i que tots dos intents de notificació havien de considerar-se “vàlids” pel fet de ser, a parer seu, “indiferent el caràcter festiu o no del dia en què es produeix”.

“La cosa rellevant”, postil·lava, era que la interlocutòria que es pretenia notificar “arribe a coneixement de l’encartat”. “Els intents de notificació es van produir a la seua residència oficial, on, curiosament, no estava l’actor a cap hora”, afirmava l’advocat de l’estat.

Per part seua, la defensa de l’agent argumentava que els dies en què es va intentar notificar l’expedient de sanció “s’han de considerar inhàbils”. Precisament el que la sentència de l’alt tribunal considera “procedent”: determinar si els dos intents de notificació es van dur a terme “amb totes les garanties legals” que exigeix el Règim Disciplinari de la Guàrdia Civil, “encara que resultaren infructuosos”.

El TS obri la porta a incoar un nou expedient

La secció primera de la Sala Militar del TS conclou que els intents de notificació “no es poden considerar ajustats a dret”. Per haver-se practicat en dies inhàbils, “manquen d’eficàcia” i, per tant, “no es poden considerar vàlids per a fer una activitat administrativa”.

La sentència acorda l’arxivament de l’expedient, sense perjudici que se’n puga incoar un de nou “si no haguera transcorregut el termini de prescripció de la presumpta falta perseguida i sense que el temps invertit en la tramitació de l’expedient caducat haja interromput el termini de prescripció de la falta investigada”.