València acull el primer congrés contra la islamofòbia: “Volem conviure en una ciutat en què cabem tots”

“És una necessitat vital visibilitzar la islamofòbia”. Així resumeix Boutaina El Hadri, gerent de l’organització Joves Sòlides, el propòsit de la primera trobada sobre islamofòbia que se celebra divendres a València. El Centre del Carme de Cultura Contemporània acull durant tota la jornada un fòrum per a compartir experiències i iniciatives per a combatre el discurs d’odi cap al col·lectiu musulmà, en auge en les dues últimes dècades i que ha viscut un creixement notable a Europa.

La trobada pretén donar a conéixer iniciatives d’activistes i ONGD i diferents maneres d’actuar per frenar la islamofòbia, visibilitzar-la en el marc del discurs xenòfob, on es dilueix. A més, s’acompanyarà d’unes jornades culturals en què es farà difusió dels valors de convivència a través de la gastronomia, la cultura o la història.

El Hadri, marroquina establida a València, és una de les organitzadores del fòrum, que reclama quantificar les agressions amb motivació islamòfoba i introduir-ho com a tipus de delicte d’odi per a tindre una visió més ajustada del problema. La islamofòbia, explica, es manifesta en la vida diària de les persones musulmanes, des de les agressions físiques fins a les deportacions administratives, passant per l’estigmatització del col·lectiu. La comunitat islàmica se sent sola quan denuncia aquestes agressions, apunta, en referència als casos d’abusos sexuals de les jornaleres de la maduixa a Huelva, o les limitacions a les joves per a entrar amb vel a les aules.

“Ha crescut la radicalització”, apunta, en referència al discurs d’odi que ha entrat en els parlaments i en les xarxes socials, a través de la difusió de faules. La portaveu de l’organització denuncia que partits com Vox “llancen missatges contra els musulmans, ho introdueix en l’espai democràtic”, cosa que contribueix a la seua difusió. Segons estima la seua organització, les agressions relacionades amb la islamofòbia han crescut un 45% a Europa i “no són un problema exclusiu del col·lectiu musulmà”.

La manera de combatre aquest discurs és a través de l’estima, apunta l’organitzadora. “Volem construir els ponts que s’han destruït”, apunta en referència a la radicalització. Per fer-ho, s’han organitzat xarrades, taules redones i una part cultural que difonga valors de convivència. “Volem conviure en una ciutat en què cabem tots”, reivindica.