eldiario.es

9

ENTREVISTA / Pilar Lima, candidata a la direcció valenciana de Podem

Pilar Lima: “No podem plantejar-nos entrar en un govern del PSPV; Ximo Puig és partícip de la trama”

La senadora territorial i candidata a dirigir Podem a la Comunitat Valenciana s’envolta de cares conegudes, com el raper ‘El Nega’, i d’activistes de base per “recuperar els que falten” el 2019 i “guanyar el país” el 2020

Al País Valencià, veu el PSOE de Ximo Puig com un adversari polític amb qui seria impossible pactar i Mónica Oltra com una líder amb una trajectòria inqüestionable

Pilar Lima, candidata de Obrint Podem a la Secretaría General Valenciana

Pilar Lima, candidata d'Obrint Podem a la Secretaria General Valenciana

Pilar Lima (València, 1977) és senadora territorial elegida per les Corts Valencianes. Llicenciada en treball social i professora especialista en llengua de signes, encapçala el projecte Obrint Podem per a dirigir la formació morada a la Comunitat Valenciana. Lima és també la primera senadora sorda i fa l’entrevista amb el seu intèrpret.

La candidata és intransigent pel que fa a la corrupció, especialment la del PP, però bromeja de posar la cara d’Eduardo Zaplana, fa poc investigat en el saqueig del Canal de Isabel II, en el Tramabús que recorre els municipis espanyols.No es mostra menys severa amb el president de la Generalitat i líder del PSPV-PSOE, Ximo Puig, a qui acusa de pertànyer a ‘la trama’ que Podem denuncia per haver donat suport a Susana Díaz i fomentar l’abstenció en la investidura de Mariano Rajoy.

També ho és amb l’actual secretari general i portaveu, Antonio Montiel, a qui retrau no haver estat prou vigilant amb el govern conjunt de PSPV i Compromís i els acords subscrits entre les tres formacions. Lima, pròxima a Pablo Iglesias, busca un Podem obert, que recupere els que se n’han anat i atraga els que falten, el Podem d’assaltar el cel.

Pregunta: En l’àmbit valencià se t’ha catalogat com la candidata del ‘pablisme’. Com es porta aquesta etiqueta?

Pablo Iglesias no s’ha posicionat públicament per cap candidatura. Jo anava en les seues llistes en Vistalegre i per això es fa aqueixa associació. Jo sóc la candidata d’una opció alternativa, d’un espai que s’anomena Obrint Podem, l’objectiu del qual és guanyar el 2019. No negaré que m’agradaria que el nostre projecte agradara en altres territoris, però això no significa que siguem una candidatura amb línies estatals, sinó que el projecte agrada a escala estatal.

És una candidatura de fitxatges, com han dit altres corrents?

Nosaltres hem volgut parlar de perfils. Volem que aquesta eina siga la que faça possible l’obertura de Podem als moviments socials, que es done el protagonisme a tota la gent. Volem els que hi estan, recuperar els que se’n van anar i anar pels que falten per arribar.No són fitxatges, són companys i companyes que s’han volgut implicar en aquest procés de canvi. Tenim Anna Fornés, MarisaSaavedra, que ve de moviments de base, tenim gent de plataformes contra el TTIP, tenim Nega, que per a l’àrea de Cultura aportarà moltíssim, gent de la PAH… I companys que estan en els cercles des de l’inici. És una mescla de perfils idònia per a comprendre totes les àrees de treball que tenim per davant. No volem assemblar-nos a altres grups polítics que cauen en l’endogàmia.

Com es desplegarà el càrrec de portaveu?

Nosaltres apostem per la coralitat, perquè no siga unipersonal, repartirem els càrrecs de portaveu i el protagonisme perquè arribe a tothom. Un de les errades d’aquests anys és que no se’ns ha vist, no se’ns coneix. Es coneix Antonio Montiel i poc més. Hem de tenir mil peus al carrer i un en les institucions.

En Obrint Podem no compteu amb cap diputat autonòmicen les llistes.Com serà la relació amb el grup parlamentari siés elprojecte que resulta vencedor?

Jo sóc senadora per designació territorial i he participat en les tasques de treball del grup parlamentari fins ara. Si Obrint Podem fóra el projecte guanyador, ha de ser assumit pel grup parlamentari. Tenen aqueix compromís i lleialtat amb el Consell Ciutadà Valencià.

La relació és bona, no hi ha hagut conflicte ni problemes. No hem tingut l’oportunitat que s’implicaren en el nostre projecte, perquè en van sorgir d’altres. Si guanya Obrint Podem, volem unir sensibilitats i anar tots a l’una.

Però, vau comptar amb ells per al projecte?

Sí que vam negociar amb companys d’altres candidatures, però el consens no va poder ser possible.Amb Aprofundir –la candidatura que encapçala Antonio Estañ– per la seua línia roja per la qual la Secretaria General hauria de ser per a Estañ i la condició que ens presentàrem a les seues primàries, línies que no podíem creuar.Amb Més Morat –la proposta encapçalada per Fabiola Meco, número 2 de l’actual secretari general– hi ha una línia política molt divergent, és una candidatura molt continuista… Una candidatura de canvi és la nostra. No podem obviar que som la cinquena força a la Comunitat i volem guanyar el país. Aqueixa dada no pot continuar així. Cal obrir un període de reflexió i d’autocrítica.

Per què no vau voler participar en les primàries d’Aprofundir el Canvi?

Perquè tenien un cens propi en què constaven 200 persones. Les primàries són les del maig amb tots els inscrits. Eren unes condicions inassumibles.

I amb Cristina Cabedo i la seua proposta Reconéixer-nos?

Hi vam arribar a un acord, però en l’últim moment el seu espai va decidir no presentar-se. Encara no he pogut parlar amb ella i no sé per què va decidir fer aqueix pas. Del seu document hem transaccionat moltes idees i hem arribat a acords meravellosos amb el seu espai.

Pilar Lima (Podemos), senadora territorial valenciana

Pilar Lima (Podem), senadora territorial valenciana

Les candidatures que han fet primàries han tingut una participació molt baixa i l’elecció del sistema de votació no va arribar al suport necessari. Us preocupa una participació baixa enl’Assemblea Ciutadana?

Això crec que hem de separar-ho en dues parts. El sistema de votació ja es va votar l’any passat pels inscrits de tot el país i va guanyar el sistema desborda. No vam entendre per què es tornava a plantejar una altra votació.Era una decisió legítima del Consell Ciutadà Valencià, però els temps no hi han ajudat. Quan burocratitzes tant els sistemes, la gent es cansa; volen parlar de política externa, no tanta d’interna.

Per la nostra part animarem la mobilització i la participació en l’Assemblea Ciutadana, hem d’escoltar la militància. Crec que hi haurà un augment de la participació en l’Assemblea.

Heu estat molt crítics amb el lideratge d’Antonio Montiel i la seua candidatura, però, exactament, quines errades ha comés?

No són crítiques a la persona d’Antonio Montiel, critiquem la seua gestió en el Consell Ciutadà. Demanem una rendició de comptes per a saber d’on es parteix, què s’ha fet aquests dos anys. No estem d’acord en el desplegament del Pacte del Botànic. Moltes mesures són un brindis al sol. Es pot fer un seguiment més estricte del Pacte.

Fabiola Meco (Més Morat, Més Podem) ha comentat moltes vegades que l’objectiu del Pacte era desallotjar el PP de les institucions, però no podem acceptar aqueixa posició subalterna. No tenim visibilitat, als carrers no se’ns coneix. La faena en les institucions no ha estat prou i no s’han teixit xarxes amb els moviments socials.

Hauria d’haver entrat Podem en el Govern valencià per a obtenir aqueixa visibilitat?

Entrar en el Govern no s’ha debatut mai. Però, a banda d’això, es pot aconseguir visibilitat d’altres maneres. No podem plantejar-nos ser socis de govern amb un PSPV que ha donat suport al fet que Rajoy estiga en la Moncloa, que ha donat suport a Susana Díaz… amb aqueixes línies polítiques no canviarà res a la Comunitat Valenciana.

Amb el lliurament d’avals –del PSOE– s’ha demostrat que a la Comunitat Valenciana la militància ha donat més suport a Pedro Sánchez. Ximo Puig desatén els seus militants. Es queixa constantment de l’infrafinançament, però ha donat suport un govern del PP que ha continuat amb aqueix infrafinançament. Sense parlar de l’enderrocament de Pedro Sánchez en el Comité Federal…

I en un govern amb un PSPV que no fóra el de Ximo Puig?

Ha d’haver-hi un debat previ, és una decisió dels inscrits a la Comunitat Valenciana. El nostre objectiu en dos anys és construir un moviment popular que incloga els moviments socials, créixer com a espai polític visible, ser una organització amable.

Queda clar que Ximo Puig està més davant que al costat. I Mónica Oltra, l’altre puntal de l’executiu valencià, és aliat o adversari?

Amb Ximo Puig partim d’aqueix posicionament enfrontat perquè és partícip del que anomenem trama. De Mónica Oltra, valorem la seua trajectòria a la Comunitat Valenciana i això no ho podem negar mai. Jo no la veig com a adversària, és una aliada, però això ho dirà el temps.

Si la militància ho avala, repetiries la candidatura conjunta amb Compromís?

És clar. Si la militància ho avala, endavant. Hem de partir d’un espai autònom. Tenim les nostres discrepàncies i hi combreguem amb moltes coses, però cal treballar per a crear una bona sinergia.Un espai de confluència obert a organitzacions polítiques i socials. Podem parlar d’un altre partit com el PACMA, que ha fet una gran faena i no ha arribat a les institucions per la barrera electoral, que castiga els partits menuts.

Tornant a l’Acord del Botànic… en què s’ha quedat curt?

Cal que s’adjunte al Pacte una línia pressupostària. Em repetisc, perquè m’agrada la frase, però l’amor en política es demostra amb els pressupostos.Tinc molta experiència en el Senat d’estar parlant mesos i mesos d’un pacte contra la violència masclista i mentrestant hi ha dones assassinades cada dia i continuem parlant de pactes que són brindis al sol, perquè no tenen pressupost.

Però una part del pressupost amb què compta la Comunitat Valenciana depén del Ministeri d’Hisenda…

És clar, per això hem de guanyar tot el país. La Comunitat Valenciana no té autonomia, depén de l’Estat, hi ha un infrafinançament històric… No podem parlar d’autonomia amb aquest Govern. D’altra banda, m’he adonat a escala estatal que hi ha diners per al que es vol. Les prioritats han de canviar.

Però dieu que el Pacte del Botànic és insuficient i ho atribuïu a una cosa que no depén només del Govern autonòmic… Pel que fa a la gestió que es fa des del Palau de la Generalitat, què hi falta?

És que el nostre projecte electoral es va reduir a un pacte. Un exemple del que és insuficient: la mal anomenada Llei de dependència. Hi ha una plataforma que diu que en dos anys no ha canviat res. Un altre: la renda d’inclusió valenciana. A hores d’ara, és de caràcter urgent i encara no s’ha posat en marxa. Un tercer: l’Agència contra la corrupció, iniciativa de Podem, encara està sense implementar; el CIS diu que la corrupció és la segona preocupació dels espanyols i m’assabente que [els partits] es barallen per veure en quin edifici se situarà. Una mica de serietat i de responsabilitat. És frustrant la lentitud de les institucions.

En el Senat és igual de frustrant?

Sí, sí, a més amb majoria del PP. Em fa gràcia quan parlen del decor.La violència parlamentària és increïble. Hi ha insults, menyspreus… Veus com en la teua cara voten en contra de drets que beneficien la majoria social. Diuen que no proposem i no parem de proposar.Plantegem una moció per a protegir fills de dones que han patit violència masclista i voten que no. Et deixa tan frustrada que et replanteges què hi fas.

El Senat ha estat un espai tradicionalment de PP i PSOE. En aquestes últimes eleccions, l’esquerra hi ha aconseguit un espai. Què suposa arribar a un lloc tan conservador?

Jo l’anomene ranci. Són els zombis polítics. Alberto Fabra, la difunta Rita Barberà, Luisa Fernanda Rudi… Estan tots ací. Però gràcies que hi hem entrat amb Units Podem s’ha notat un canvi. El Senat rep més visibilitat ara gràcies a aqueixa onada. Però queda patent que ha estat el cortijo del PP durant 20 anys, per això cal un procés constituent i tornar la dignitat a les institucions.La gent del Senat, els treballadors i les treballadores agraeixen l’entrada de les confluències. Intentem donar-los alegria i ens ho diuen. Fa falta el canvi i per a fer-lo necessitem una majoria, ara estem sols. Aqueixa gent viu en un altre món, pensaven que érem una broma passatgera i no s’han adonat que estem per a quedar-nos i resoldre les injustícies.

Tornant a la corrupció i a ‘la trama’. La Comunitat Valenciana ha estat un niu de corrupció, o almenys, de moment, és la zona en què més s’ha investigat i denunciat. Per què no una cara valenciana en el Tramabús?

Vam posar Carlos Fabra en la ruta per Alacant. Van canviant segons la zona. Tenim tantes peticions que no ens hi caben totes les cares. Podríem posar la de Zaplana, per exemple. Ens en riem, però aqueix partit hauria de ser il·legalitzat.Hem de despatxar el PP i tenim una oportunitat amb la moció de censura, l’eina és aqueixa. Cal usar totes les vies possibles per a tallar aqueixa sagnia de diners públics.

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha