La Generalitat augmenta les quanties i rebaixa els requisits per a accedir a les ajudes contra la pobresa
La Generalitat canviarà radicalment les ajudes econòmiques als valencians amb pocs recursos amb la Llei de la renda valenciana d’inclusió. Tots les persones que residisquen des de fa almenys un any a la Comunitat Valenciana, que siguen majors d’edat i que tinguen ingressos inferiors al salari mínim interprofessional (SMI) tindran dret a cobrar una ajuda de l’Administració valenciana.
La llei, que serà tramitada d’urgència en el parlament valencià, s’aprovarà, segons la previsió de la Conselleria de Benestar Social, el primer trimestre del 2017. Preveu pagaments de dos tipus. El primer, per a completar els ingressos de treballadors que, a pesar de tenir faena, estan en risc d’exclusió. L’anomenada renda complementària del treball compensarà els ingressos inferiors al 80% de l’SMI.
La consellera de Benestar Social, Mónica Oltra, justifica aquesta ajuda davant d’un fenomen mundial: el dels “working poor”, gent amb ocupació de baixa remuneració que, malgrat estar en el mercat laboral, no s’escapa de la pobresa. El segon tipus d’ajudes –renda d’inclusió social– es destinarà a gent sense salaris i, de nou, sense a penes ingressos.
En la majoria dels casos, serà de 532 euros per mes. El perceptor de les ajudes acudirà al treballador social del seu municipi i es compromet a seguir les seues pautes –itinerari, en l’argot– per a intentar integrar-se en el mercat laboral o solucionar qualsevol problema potencial (social, de salut...) que tinguera.
La renda d’inclusió social també es pagarà als que opten per no seguir els itineraris marcats pels experts, encara que l’ajuda serà més baixa, exactament la meitat: 266 euros. Oltra apunta que és per a persones amb problemes enquistats –d’alcoholisme, per exemple– i reinserció quasi impossible en el mercat laboral.
El paper central dels serveis socials municipals
Amb l’aprovació de la nova llei, tots els perceptors potencials de la renda valenciana d’inclusió hauran d’acudir als serveis socials del seu municipi. Els especialistes de l’Ajuntament elaboraran un informe i delegaran la burocràcia en la Generalitat, que serà l’encarregada d’aprovar l’eventual ajuda i pagar-la.
Benestar Social preveu tramitar les sol·licituds en tres mesos. A més, l’esborrany de la llei preveu la concessió automàtica de l’ajuda si l’Administració no respon en tres mesos, el conegut com a silenci administratiu. Oltra, no obstant això, confia en l’agilitat del nou sistema.
S’eliminen tràmits –no caldrà renovar l’ajuda cada sis mesos, com passa ara–, se centralitza la burocràcia en les direccions territorials de la Conselleria i es reforcen els serveis socials municipals, en què s’invertiran 52 milions d’euros –un 62% més que el 2016– l’any que ve.
Una petita revolució contra la llei del PP
Benestar Social creu que la nova llei capgirarà el sistema actual, creat per un govern del PP en la Generalitat. Segons Oltra, la Renda Garantida de Ciutadania –encara en vigor–- “ni és renda, ni és garantida ni és de ciutadania”. Per “restrictiva” –requeria 24 mesos d’empadronament a la Comunitat Valenciana; ara en seran 12–, “insuficient” (385 euros per mes per 532 que en proposa l’esborrany de la nova llei) i limitada (té un límit de tres anys, mentre que després serà indefinida).
Segons Benestar Social, la Generalitat governada pel PP tenia 20.000 expedients pendents de tramitar el juliol del 2015, quan l’actual Consell –format pel PSPV-PSOE i Compromís– va prendre possessió. 16 mesos més tard, el novembre del 2016, s’han desbloquejat 12.000 expedients i hi ha 44.0000 beneficiaris del sistema.
Oltra aspira a augmentar aqueix nombre ràpidament amb la nova llei i més recursos. El 2017 s’invertiran, sempre segons les dades de la Conselleria, els 52 milions esmentats per a reforçar els serveis socials municipals –la porta d’accés al sistema– i 41 milions (3% més) en el subsidi. En principi –encara que s’hi podrien destinar més recursos en cas de necessitat–, 93 milions, un 0,5% del pressupost per a la Generalitat del 2017.
