El jutge demana al Suprem que impute Barberá per blanqueig de capitals
El jutge encarregat d’investigar el cas Taula, segurament l’assumpte de corrupció més gros que afecta el PP a la Comunitat Valenciana, ha demanat al Tribunal Suprem que investigue l’exalcaldessa de València, Rita Barberá, per un pretés delicte de blanqueig, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
El magistrat, que ja ha imputat mig centenar de regidors, assessors i treballadors del PP a València, creu que hi ha indicis de la participació de Barberá en la trama. El partit hauria ideat un sistema per a blanquejar diners procedents de mossegades en adjudicacions públiques que hauria servit per a finançar il·legalment el partit.
El Tribunal Suprem és l’únic que pot investigar Barberá, aforada per la seua condició de senadora. L’exalcaldessa, que ha negat les acusacions en diverses compareixences públiques, va enviar un escrit al magistrat en què negava la seua implicació en els fets. Aquest li havia demanat la compareixença voluntària en veure que “hi ha prou indicis de la seua participació” en l’assumpte.
Les explicacions de la política no han convençut el jutge. Per això, ja ha enviat el seu escrit al Suprem –l’exposició raonada, en l’argot judicial– perquè aquest tribunal assumisca la investigació contra Barberá amb l’autorització prèvia –via suplicatori– del Senat. El PPha blindat com a aforadala senadora en cas que hi haja noves eleccions generals.
El magistrat creu que seria “incoherent” no investigar Barberá de la mateixa manera que els altres 47 imputats pel cas. Encara que l’instructor reconeix que cap dels declarants –singularment, els dos assessors imputats que van reconéixer el blanqueig i quatre testimonis que es van negar a fer-ho– ha vinculat l’exalcaldessa amb el pretés delicte, assenyala els indicis que vinculen la senadora amb el cas.
El principal, la seua relació amb Carmen García-Fuster, una de les imputades. L’exsecretària del grup popular en l’Ajuntament s’ha negat a desvelar la procedència de més de 200.000 euros que va ingressar entre els anys 2003 i 2011. La seua dependència jeràrquica de Barberá, i l’estreta relació d’amistat entre les dues, fa sospitar el jutge, que considera “significatiu” el silenci de García-Fuster sobre l’origen d’aqueixos diners.
L’escrit del magistrat també fa al·lusió a les converses gravades per la policia a una altra imputada en l’assumpte, l’exregidora María José Alcón. Aquesta va fer al·lusió, en un diàleg amb el seu fill, a la “corrupció total del PP”. “En aquesta conversa la investigada anomena Rita Barberá, l’aforada, i llavors alcaldessa de València, si bé sense fer una imputació precisa de fets concrets en aqueixa operativa”, diu el jutge.
Blanqueig de capitals, finançament il·legal, delicte electoral
El jutge, la Fiscalia Anticorrupció i la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) creuen que el PP de València –el partit, com a tal, hi està imputat per l’assumpte– ha pogut cometre un delicte de blanqueig de capitals relacionat amb el seu finançament il·legal, que hauria estat utilitzat per a costejar les seues campanyes, la qual cosa, pretesament, seria un delicte electoral.
En el transcurs de la investigació del cas Taula, els investigadors van detectar un sistema rudimentari de blanqueig de diners procedents, pretesament, de comissions il·legals. Regidors, assessors i personal administratiu del grup popular en l’Ajuntament transferien 1.000 euros per via bancària que després recuperaven en diners negres. Algun assessor va reconéixer la pràctica en el jutjat. La majoria dels implicats ho va negar: Tots –Barberá inclosa– van reconéixer el donatiu, però no que els hagueren tornat els diners.
Nou dels 10 regidors del PP de València estan imputats per l’assumpte, cosa que ha forçat el PP a nomenar una gestora per a dirigir el partit en la ciutat. Encara que la direcció regional vol que els edils dimitisquen per a substituir-los per uns altres, ells es neguen.
