Lucía Quiles, la primera tramoista del Misteri d’Elx en un món (encara) d'homes

El Misteri d’Elx comptarà en aquests dies de celebració de nou amb l'aragonesa i força de Lucía Quiles, convertida des de l'any passat en la primera dona tramoista en sis segles de representacions. La seua participació en l'escenari aeri juntament amb 21 homes, situat en la cúpula de l'església de la basílica de Santa María coberta per a l'ocasió per una lona pintada que simula el cel, ha reobert el quasi sempitern debat de si el tresor cultural del poble d'Elx ha de trencar amb la tradició medieval, encara vigent, de vetar a les xiquetes en els papers de cantors femenins com el de la verge María o l'Àngel, representats fins hui per xiquets.

Aquesta jove estudiant d'un màster de psicologia pertany a una de les nombroses famílies que abunden en el Misteri i que fan possible la seua posada en escena cada estiu, des de l'11 al 13 d'agost els assajos generals, i 14 i 15 les representacions, així com les extraordinàries d'octubre sol els anys parells. Ella és dels Quiles, una estirp que va començar amb el seu avi Vicente, primer com a cantor en tots els papers i després com a tramoista i posteriorment patró. Li va seguir el seu pare Juan Antonio quan amb sol 13 anys va començar a treballar en la tramoia fins a ser actualment el Mestre Vila, el màxim responsable de l'escenari aeri.

Lucía, que va pujar per primera vegada pel cap alt alt de l'església quan només era un nedó en braços de la seua mare per a acompanyar al seu pare, no s'ho va pensar fa dos anys quan davant dels membres del patronat, els organitzadors del Misteri, va soltar: “I per què no entre jo a la tramoia l'any que ve?”. El suport va ser unànime i en 2018 es va estrenar amb magnificència, mai millor dit.

La labor d'aquesta jove de 24 anys en la tramoia alta, l'espai de la qual es redueix a una quarta part del cel per a tots els treballadors, ha anat creixent en sols un any. En aquest 2019 serà l'encarregada de seguretat, una figura nova que comporta controlar la disposició dels arnesos que els subjecta a les línies de vida. “No em fa por perquè ací a dalt està tot controlat i en tots aquests segles no hi ha hagut cap incident”, assegura.

També repeteix com a responsable del bon estat de la tela blava que embolica a la 'maroma', la corda que uneix als aparells aeris com el de la Magrana; així com de canviar la 'pirula', la flama d'oripell que penja d'aquests aparells i que queda visible quan es tanquen les portes del cel. Encara que al final, reconeix, la seua funció com la de la resta de tramoista consisteix a “tirar-se una mà entre tots”, com per exemple quan cal canviar pesats aparells de la Magrana pel de l'Araceli.

I no has volgut cantar en el Misteri? Li preguntem. “No, és que cante fatal”, respon entre riures. I t'agradaria que les xiques sí que pogueren cantar? “Clar, ja és hora”, afig. “Des de la meua humil opinió, la tradició no està gens renyida amb l'avanç de la igualtat de gènere i la presència de la dona en totes les parts de la societat”, assenyala. Reconeix que aquesta qüestió continua sent tabú entre les famílies del Misteri, per això insisteix que la seua opinió és només seua, encara que creu que des de la seua posició com a primera dona tramoista ha d'alçar la veu a favor de la igualtat. “Estic totalment d'acord que les dones canten; a mi m'encantaria veure a una xiqueta recórrer el cadafal [escenari central de la tramoia baixa] però és un tema que transcendeix a la meua opinió”.

Més dones

Fonts del patronat consultades recorden que la dona ha anat guanyant presència en els últims anys en tots els estaments -menys en el de les representacions-. No solament el cas de Lucía, en 2016 la seua junta rectora va nomenar per primera vegada a tres dones en els càrrecs simbòlics de porta-estandarts i personalitats electes.

A això cal sumar que en el propi patronat elles representen un terç del total, explica Carolina Martínez, de la comissió d'activitats culturals d'aquest òrgan que mai ha estat presidit per una dona, si per una vicepresidenta, l'actual María Teresa Botella.

On sí que abunden les dones són en la sastreria, la perruqueria, les auxiliars de protocol o les cambreres de la verge encarregades de la vestimenta. Abans també tenien presència en l'Escolania del Misteri, la pedrera de cantors, però des de fa una dècada es va prohibir la participació de les xiquetes, limitades des de llavors al cor juvenil.

Bé coneix aquesta qüestió la també patrona Esther Díez, de la comissió de difusió. Ella va entrar amb 9 anys en l'Escolania i no aconseguia comprendre per què quan arribava el moment de les representacions, ella es quedava fora. “No entenia per què amb l'estiu, em tocava anar-me a la meua casa”, es lamenta. La seua il·lusió, reconeix, era cantar en el Misteri i ara reclama com a portaveu del grup municipal de Compromís “la integració plena de les dones en la festa, en tots els seus vessants inclosa la representació”.

El seu argument és que “s'ha de mantindre la tradició de totes les parts del Misteri que mereixen mantindre's, menys aquesta part que posa de manifest la discriminació”. A més, entén que un organisme com la Unesco, que va atorgar a aquest drama sacre-líric la distinció d'Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat en 2001, “no castigarà mesures per a la inclusió de dones”.

De fet, l'any passat Alicia Castillo, presidenta de Icomos, l'òrgan assessor de la Unesco, va trencar a Elx una llança a favor de la inclusió: “La tradició no està en contra del gènere”, va expressar. També el delegat del Govern valencià, Juan Carlos Fulgencio, i la subdelegada a Alacant, Araceli Poblador, van advocar per “una necessària evolució”; veus a les quals cal sumar dos anys abans les del Consell d'Igualtat del consistori, sol·licitant en el debat de l'Estat de la Ciutat celebrat en el ple de l'Ajuntament d'Elx -i en els successius fins a l'actualitat- obrir la porta del tot a les dones.

Veus en contra

Però la major part del Misteri o fins i tot de partits polítics -també el PSOE- o no està per la labor de trencar amb la tradició medieval o prefereix que la seua opinió -a favor o en contra- no siga revelada. Sí que s'expressa l'anteriorment citada patrona Carolina Martínez qui si bé reconeix que La Festa “és un organisme viu que està en contínua evolució com qualsevol llengua”, afig que “ara mateix no el veig perquè estic per conservar la tradició, però en un futur qui sap”.

Per part seua, l'advocat i cantor del Misteri Vicente Cremades va publicar fa uns anys en la revista de la Festa un estudi jurídic doctrinal sobre aquesta qüestió plantejada com a contraposició a dos drets fonamentals, el de la igualtat i el de la llibertat religiosa. Al seu judici, “no és tan fàcil dir que les dones han d'eixir en el Misteri al·ludint al dret a la igualtat” perquè en celebrar-se les representacions en una església preval el dret de la mateixa a “organitzar-se i funcionar com considere”.

Dret religiós que, recorda, l'administració o l'estat no pot entrar a valorar en tindre potestat interna sobre la seua organització. “L'estat no pot imposar per exemple sacerdotesses dones”, argumenta. Així que sota el seu punt de vista “la decisió en última instància sobre la inclusió de les dones, i en tractar-se d'un fet religiós, correspon a l'església”. Amb l'església hem topat