La relació entre Camps i El Bigotes es refreda: de felicitar-se la nit de Nadal a no compartir “ni gustos ni il·lusions ni expectatives”

24 de desembre de 2008. Són les 21.43 hores i en totes les cases d’Espanya corren les primeres copes de vi i s’arranca amb els aperitius. És el moment en què les famílies telefonen amb els éssers més estimats amb qui no poden compartir aquella nit. La tia de Barcelona, el germà del poble o la filla que va marxar a treballar a Mèxic i per Nadal no ha pogut tornar a casa, com el militar dels torrons El Almendro. En l’habitatge del president de la Generalitat Valenciana, en aquell temps, sona el telèfon de Francisco Camps. El despenja el mateix polític. Parla una veu en to adulador que saluda: “President”. El Molt Honorable reconeix el seu interlocutor de seguida i contesta amb to rialler: “Bon Nadal, amiguito del alma”.

La trucada en un dia i una hora tan significada no és d’un company de la mili. És Álvaro Pérez Alonso, àlies El Bigotes, cap de la delegació valenciana de la trama corrupta Gürtel i condemnat una dècada després per l’Audiència Nacional pel finançament il·legal del PP valencià, partit que en aquella època presidia el mateix Camps. L’expressió “amiguito del alma”, captada per les punxades telefòniques de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) de la policia nacional, va caure com una bomba en la imatge del polític valencià. El baró popular, que mesos abans havia sigut clau perquè Mariano Rajoy sobrevisquera al congrés de València després de la seua segona derrota electoral davant José Luis Rodríguez Zapatero, no va tornar a ser el mateix. Tampoc la seua amistat amb El Bigotes.

En la conversa d’aquella nit de Nadal que s’ha reproduït en tots els formats, Camps i Álvaro Pérez parlaven amb la tranquil·litat i la naturalitat amb què parlen dues persones que tenen llaços més estrets que els comercials o de partit. “Comptaràs durant molts anys amb la meua lleialtat”, li amolla El Bigotes, cosa a què Camps contesta: “Molts anys? Per a tota la vida, fill de puta”. En aquest enregistrament i altres, el delegat comercial de la Gürtel certifica que els regals que ha fet a la família del polític han arribat a casa bé i han agradat. Una polsera és de tant valor que la dona del polític li diu a Pérez que li la tornarà.

Francisco Camps acudeix a les segones noces d’Álvaro Pérez que celebra a València, concretament en l’edifici Veles e Vents. Una ciutat on l’empresari s’ha fet fort i campa a pler pel Palau de la Generalitat. En la festa posterior al convit, un amic comú els va immortalitzar en una de les poques, si no l’única, instantània junts.

Al cap de deu anys i després d’uns quants anys a la presó, Álvaro Pérez es va asseure en el banc dels acusats en l’Audiència Nacional com un dels principals responsables del finançament irregular del PP valencià. Però en aquella sala no estaven tots els que hi havien d’estar. Faltava, segons va dir El Bigotes, i després van corroborar Ricardo Costa i Francisco Correa, Francisco Camps, que “va ordenar i va crear” la caixa B en la Comunitat Valenciana.

Des d’aqueix moment, Álvaro Pérez ha declarat en altres ocasions que Camps era “el cervell”. El delegat comercial de la Gürtel a València està molt dolgut amb Camps, perquè, quan va saltar l’escàndol, el polític valencià va renegar de l’home que l’havia ajudat a arrasar en les eleccions del 2007.

Des d’aqueixa acusació directa del 2018, que mai abans havia verbalitzat El Bigotes, l’expresident de la Generalitat no ha fet més que desmarcar-se públicament i davant el jutge de la seua amistat passada amb Pérez. Va passar de ser un personatge que no existia a convertir-se en un empestat que, ha afirmat alguna vegada, es “va aprofitar” del Partit Popular. Els caps per lligar, sempre acaben arruïnant un bon pla.

L’última vegada que Camps ha renegat d’Álvaro Pérez va ser en la seua declaració davant el jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata, que l’ha processat pels contractes de la trama Gürtel amb la Generalitat Valenciana. “Feia la sensació que l’últim amic que jo tenia en la vida, a part de Déu, era Álvaro Pérez”, es va defensar l’expresident davant la insistència dels interrogadors sobre la seua relació.

Camps va prosseguir. “Álvaro Pérez no és ni ha sigut mai aqueix concepte d’amistat que s’ha volgut transmetre aquests anys. Ni compartíem gustos ni interessos ni il·lusions ni expectatives de cap mena. No tenim fotos passejant pel camp ni fotos passejant per la platja”, va argumentar.

Però el jutge no s’ha cregut aquesta tercera negació –com sant Pere– del que va ser el seu “amiguito del alma” que se l’estimava “un ou”. El magistrat de l’Audiència Nacional ha processat l’expresident de la Generalitat i el PP valencià pels contractes entre la seua administració i Orange Market. “Va ser Francisco Camps qui va decidir que Pérez Alonso es traslladara a València i que, des d’aqueix moment, s’ocupara de dur a terme tots els esdeveniments del Partit Popular en aqueixa comunitat autònoma”, conclou el magistrat.

En el previsible judici pels contractes d’Orange Market amb la Generalitat, Francisco Camps i Álvaro Pérez es tornaran a veure les cares. L’un com a acusat i l’altre com a testimoni. Hauran passat més de deu anys.