“La bogeria és que s'hagi autoritzat”: una antiga possessió, convertida en habitatges per 2,4 milions amb aljubs com a spa

A primera hora del matí, a Son Xigala, el silenci es cola entre els gruixuts murs i els patis de pedra d'aquest barri de Palma. En un dels seus carrers hi ha un dels nous símbols del luxe immobiliari a la ciutat: pisos de fins a 2,4 milions d'euros aixecats a l'interior d'una antiga possessió, avui reconvertida en promoció exclusiva amb piscina, zona wellness amb spa integrada a l'històric aljub de l'edifici i accés privilegiat a una torre medieval. Allà on durant segles la finca va marcar el paisatge i l'activitat agrícola de l'entorn, el mercat ha trobat una altra forma de colonitzar el patrimoni: reconfigurar-lo com un actiu immobiliari d'alt valor només a l'abast de les butxaques més benestants. “Aquesta finca històrica, els orígens de la qual es remunten al segle XIII, encarna l'essència dels grans latifundis que durant segles van marcar la vida de la noblesa i l'economia agrària mallorquina”, subratlla el dossier comercial del projecte, consultat per aquest peròdic.

Malgrat que durant aquests anys els col·lectius conservacionistes han alertat del risc de banalitzar el valor patrimonial de la possessió, l'operació ha avançat sense fre embolicada en un relat d'exclusivitat i confort: la promoció es presenta com un conjunt de 14 habitatges high-end -gamma alta- amb superfícies d'entre 78 i 250 metres quadrats, piscina comunitària, jardins mediterranis, 16 places d'aparcament i un espai de benestar a l'antic dipòsit d'aigua de l'edifici. El text promocional insisteix en la idea que el projecte “revaloritza” el llegat de la finca i promet una convivència harmònica entre autenticitat i confort contemporani. “Una llar amb ànima, on viure el luxe en harmonia amb la història i el paisatge mallorquí”, assenyala l'anunci que promociona un dels habitatges més cars de la promoció: un dúplex amb jardí i piscina privada en una finca que “ofereix la combinació perfecta entre el repòs d'un entorn natural, la proximitat a Palma i l'accés a una de les zones més exclusives de Mallorca, reconeguda per la seva sofisticació, privacitat i estil de vida únic”. El preu: 2,23 milions d'euros.

Darrere del projecte es troba la promotora Vibelba, una peça de l'ecosistema empresarial lligat al turisme d'alt nivell i al desenvolupament immobiliari de luxe a Mallorca. Fundada el 1963, la mercantil pertany al grup Arabella Hospitality, un conglomerat d'origen alemany que explota diversos camps de golf a Mallorca, entre ells el Golf Son Vida i el de Son Muntaner, així com 16 “selectes” establiments hotelers -com indica la seva web corporativa- en diverses ciutats europees, “des d'exclusius hotels boutique fins a hotels de disseny o de llarga estada, resorts alpins o mediterranis i hotels molt especials d'ultralux”. A l'illa explota el Castell Hotel Son Vida, The St. Regis Mardavall i el Sheraton Mallorca Arabella Golf Hotel, propers a la promoció recentment posada a la venda a Son Xigala. elDiario.es s'ha posat en contacte amb l'empresa -vía telefònica i de forma directa per correu amb el seu CEO Francisco Vila- per conèixer els criteris que han guiat la rehabilitació del conjunt històric, però no ha obtingut resposta.

Darrere del projecte es troba la promotora Vibelba, una peça de l'entramat empresarial lligat al turisme d'alt nivell i al desenvolupament immobiliari de luxe a Mallorca: l'empresa pertany al grup Arabella Hospitality, un conglomerat que explota diversos camps de golf a Mallorca així com 16 "selectes" hotels -com indica la seva pàgina web- en diverses ciutats europees

Connexions amb el capital immobiliari alemany

Arabella Hospitality opera estretament amb Bayerische Hausbau, integrant del Schörghuber Gruppe, un poderós grup familiar bavarès fundat als anys cinquanta per Josef Schörghuber amb interessos en el sector immobiliari, l'hostaleria, l'alimentació i la gestió d'actius. Figura clau del desarrollisme immobiliari de l'Alemanya de postguerra, Schörghuber va posar les bases d'Arabella, que va prendre el seu nom d'una de les seves filles. La trajectòria del grup es va veure entelada per l'anomenat 'Bauland-Affäre' (escàndol del sòl urbanitzable), un dels grans conflictes de l'Alemanya occidental dels anys vuitanta: l'empresa va ser acusada d'adquirir terrenys a Zamdorf (Munic) a preus molt per sota del valor de mercat i sense concurs públic, cosa que va generar una àmplia polèmica, va alimentar el debat sobre l'opacitat de les grans operacions urbanístiques, l'impacte del gran capital immobiliari a les ciutats i la pressió sobre el sòl i va donar peu a una àmplia investigació recollida sota el títol Moloch München, de Karl Stankiewitz, qui analitza com Munic es va convertir en una de les ciutats més cares d'Europa a través de les xarxes d'influència teixides entre grans promotors, bancs, propietaris de sòl i responsables polítics.

Arabella Hospitality opera amb Bayerische Hausbau, integrant del Schörghuber Gruppe, un poderós grup familiar bavarès marcat per un dels grans conflictes de l'Alemanya occidental dels vuitanta: l'empresa va ser acusada d'adquirir terrenys a preus molt per sota del valor de mercat i sense concurs públic, cosa que va alimentar el debat sobre l'opacitat de les grans operacions urbanístiques y l'impacte del gran capital immobiliari

Ara, la venda de pisos de luxe en una possessió amb arrels al segle XIII -i amb una torre defensiva documentada del XIV- ha tornat a posar sobre la taula, als ulls dels col·lectius conservacionistes, el debat sobre què es protegeix realment quan es rehabilita el patrimoni: si l'arquitectura i els seus elements simbòlics o també el sentit col·lectiu d'aquests espais, la seva memòria i el seu accés. Son Xigala, que en altres temps va ser explotació agrícola vinculada a l'orde dominic i més tard objecte de plets i canvis de propietat, es converteix ara en un producte residencial ofert com a experiència en què -com resa el dossier d'Arabella- “cada amanecer està ple d'història i cada capvespre ve acompanyat del suau aroma de la naturalesa propera”. Això sí, per als clients més adinerats.

L'Associació per a la Revitalització dels Cascos Antics (ARCA), dedicada a la defensa del patrimoni històric de Mallorca, es va posicionar en contra del projecte quan aquest va començar a tramitar-se en asseverar que l'edificació comptava amb el nivell de protecció A2, que, d'acord amb el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), engloba les edificacions, els elements o els espais de valor històric o arquitectònic que per la seva qualitat, antiguitat, escassetat o raresa s'han de conservar en les seves característiques fonamentals, tant exteriors com interiors. A parer de l'entitat conservacionista, es tracta d'un elevat grau de protecció que obligava a extremar les cauteles. Per al col·lectiu, el cas de Son Xigala il·lustra una tendència cada vegada més estesa a Mallorca: la de les que, sota un relat comercial no només basat en l'exclusivitat i el patrimoni, sinó també en la posada en valor d'aquestes edificacions, acaben convertides en productes immobiliaris d'alt standing, on la història es preserva només en la mesura en què pot ser venuda. Un model que, alerten, corre el risc de sentar un perillós precedent difícil de revertir.

“La bogeria és que s'hagi autoritzat”

En declaracions a elDiario.es, el vicepresident de l'entitat, Josep Masot, retreu que la compartimentació portada a terme per adaptar la possessió a habitatges de luxe, especialment al voltant del claustre i el pati interior, no s'adapta a la tipologia preexistent. “No ens semblava una opció adequada per a l'edifici”, subratlla l'activista i advocat, qui porta més de tres dàcades defensant el patrimoni històric i els béns públics de Mallorca des dels tribunals, les institucions i l'activisme cívic, participant en òrgans tècnics de protecció i en la redacció de lleis clau en matèria de patrimoni i camins públics.

Masot alerta que aquest tipus de divisions, encara que s'acompanyin de prescripcions, acaben derivant amb el temps en barreres físiques i apropiacions que desnaturalitzen el conjunt històric, si bé reconeix que el debat no és nou ni senzill: “És un tema sempre polèmic, perquè edificis d'aquestes dimensions necessiten un ús”, admet, advertint, amb tot, que no tots els usos ni totes les solucions arquitectòniques són compatibles amb la conservació del bé.

La seva crítica s'estén, així mateix, al tractament dels elements més singulars de l'antiga possessió. Entre ells, l'aljub, avui transformat en zona d'spa d'acord amb la documentació comercial del projecte consultada per aquest peròdic. “La bogeria és que s'hagi autoritzat”, subratlla Masot, qui deriva responsabilitats tant en la part política com en la tècnica. En la seva opinió, són precisament els tècnics de les administracions els qui haurien d'exercir un major control sobre aquest tipus d'intervencions, especialment quan afecten peces clau del patrimoni construït. Aquest peròdic s'ha posat en contacte amb l'Ajuntament de Palma per conèixer el context en què es va autoritzar la reconversió del conjunt malgrat el seu grau de protecció patrimonial, però fins al moment de la publicació d'aquest reportatge no ha obtingut resposta.

ARCA rebutja, no obstant, una lectura simplista que oposi conservació i ús residencial. Masot insisteix en que l'habitatge privat no és incompatible per definició amb la protecció patrimonial, sempre que respecti la lògica i l'estructura original de l'edifici. “Si els habitatges s'adaptessin a la tipologia preexistent, no hi hauria res incorrecte”, assenyala. El problema, afegeix, sorgeix quan la finca és tractada com un simple “contenidor” les parts del qual són redistribuïtes en funció de criteris comercials, pensats per maximitzar l'atractiu del producte de luxe, encara que això suposi alterar la configuració històrica de l'immoble.

"Si els habitatges s'adaptessin a la tipologia preexistent, no hi hauria res incorrecte”, assenyala l'activista Josep Masot. El problema sorgeix quan la finca és tractada com un simple "contenidor" les parts del qual són redistribuïtes en funció de criteris comercials pensats per maximitzar l'atractiu del producte de luxe, encara que això suposi alterar la configuració històrica de l'immoble

Amb tot, admet que tampoc veu en la compra pública una solució automàtica. No en va, l'activista recorda que les administracions no sempre garanteixen una millor conservació i que, en molts de casos, les rehabilitacions públiques es limiten a mantenir les façanes mentre l'interior es buida. “No és una garantia”, incideix, encara que això no eximeixi -precisa- les institucions d'exigir el màxim rigor quan s'autoritza una transformació privada d'aquest calíbre.

Lleis que aplanen el camí de la mercantilització

L'orientació del territori cap a productes d'alt valor (resorts, golf i habitatge de luxe) forma part d'un debat que experts i col·lectius locals vinculen amb la mercantilització del patrimoni i la pèrdua d'accessibilitat per a la població resident, un procés que, denuncien, s'ha vist accelerat pel marc normatiu impulsat per PP i Vox l'actual legislatura mitjançant l'aprovació de lleis i modificacions urbanístiques que flexibilitzen la protecció del sòl, faciliten grans operacions immobiliàries i prioritzen els interessos del mercat enfront de l'ús social del territori, aplanant amb això el camí legal per a l'expansió del luxe immobiliari en detriment de l'accés a l'habitatge i de la protecció del patrimoni.

L'orientació del territori cap a productes d'alt valor (resorts, golf i habitatge de luxe) forma part d'un debat que experts i col·lectius locals vinculen amb la mercantilització del patrimoni i la pèrdua d'accessibilitat per a la població resident, un procés que, denuncien, s'ha vist accelerat pel marc normatiu impulsat per PP i Vox en l'actual legislatura

En aquest context, el cas de Son Xigala no és una excepció en el mapa immobiliari de la illa. En els últims anys, altres grans finques històriques i edificis singulars han seguit una trajectòria similar: rehabilitacions d'alt impacte orientades al mercat de luxe que han transformat antics espais agrícoles, conventuals o residencials en productes exclusius. Des de la compra embolicada en una narrativa de recuperació de l'agricultura, el paisatge i el patrimoni arquitectònic d'alguns dels llocs més emblemàtics de la Serra de Tramuntana fins a convents, fortaleses militars i casals urbans transformats en hotels boutique o residències d'alt standing a Palma, el patrimoni s'ha convertit en un dels principals reclams del negoci immobiliari premium. Un procés que, si bé sol presentar-se com una forma de “salvar” edificis històrics de l'abandonament, desperta un creixent rebuig social pel seu efecte excloent i per la pèrdua de l'ús col·lectiu d'espais que formen part de la memòria comú.

A Palma, barris com Santa Catalina o El Terreno, així com zones històricament obreres com Pere Garau, pateixen des de fa anys les conseqüències de la turistificació, l'especulació immobiliària i el consegüent desplaçament dels veïns, que, incapaços de fer front als desorbitats preus de l'habitatge, han acabat sent expulsats i reemplaçats per estrangers d'elevat poder adquisitiu, mentre grans grups inversors s'expandeixen a la recerca del màxim rendiment. Col·lectius veïnals i conservacionistes alerten que aquestes operacions no només alteren la fisonomia arquitectònica dels entorns, sinó que contribueixen a la gentrificació, a l'encariment del sòl i a la consolidació d'un model urbà cada vegada més dependent del capital exterior i del turisme d'alt poder adquisitiu. Son Xigala és tan sols una baula més d'una cadena que redefineix la relació entre territori, història i accés a l'habitatge a la illa.