Què va fallar amb la víctima de violència masclista a Eivissa: un dispositiu en dubte i una ordre d’allunyament insuficient

L’agressió masclista ocorreguda a Sant Antoni (Eivissa) i que gairebé va provocar la mort de la víctima, una dona de 31 anys i nacionalitat espanyola que continua ingressada a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de la Policlínica Nuestra Señora del Rosario, ha posat el focus en els sistemes de protecció —o més aviat de dissuasió, com han assenyalat els col·lectius feministes— que van ser “insuficients” per evitar una brutal agressió al seu domicili, al barri de Can Tomàs, per part de la seva exparella.

El presumpte agressor, que va ingressar el passat dimarts en presó preventiva, tenia una ordre d’allunyament de cent metres durant tres anys respecte de la víctima, qui portava un dispositiu telemàtic de control que connecta amb la Sala Cometa —de competència estatal—, a través de la qual es coordinen les forces i cossos de seguretat de l’Estat en cas de violència masclista. Però ni l’ordre ni el dispositiu van ser una mesura efectiva per evitar el que va passar.

Els familiars de la dona, que es van personar al domicili de la seva filla i es van trobar amb l’ara detingut (de fet, la mare i la germana també van ser agredides i van necessitar atenció hospitalària), van denunciar públicament que la polsera antimaltracte que portava la dona no havia funcionat, una versió que xoca des del principi amb la del Ministeri d’Igualtat, que va assegurar a elDiario.es que el dispositiu havia funcionat “correctament” i que havien sol·licitat a l’autoritat judicial encarregada del cas que ampliés l’ordre d’allunyament a 350 metres al considerar-la “insuficient”. L’agressor havia estat condemnat només 40 dies abans per dos delictes de violència de gènere pels quals se li van establir dues penes de treballs a la comunitat de 20 mesos cadascuna, segons Diario de Ibiza.

De fet, la germana de la víctima va assegurar que el dispositiu ja havia emès l’alerta quan els agents van arribar al domicili, així com que la seva trucada, en arribar al domicili i trobar-se la terrible escena, va ser el primer avís que es va donar a la Guàrdia Civil de Sant Antoni, a qui correspon actuar en aquests casos dins del terme municipal on es va produir l’agressió. A l’informe que van elaborar després de la intervenció els agents consta que van ser alertats per aquesta trucada i no a través del sistema de seguiment Cometa, segons el mateix mitjà local, un extrem que la Guàrdia Civil ni confirma ni desmenteix.

El Ministeri reitera a elDiario.es que Cometa va registrar tots els posicionaments de l’agressor i de la víctima i assegura que la primera trucada per aquest servei a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat es va fer a les 10.01 i que a les 10.13 se’ls va tornar a trucar i es va poder confirmar que la Guàrdia Civil era amb la víctima. També subratllen que tot està registrat, tot i que no han pogut corroborar-ho amb documentació, i insisteixen que el jutjat va ser alertat que aquesta distància, els cent metres, és insuficient per a la millor protecció de la víctima per aquest servei.

Una mesura dissuasòria

Els col·lectius feministes d’Eivissa han qüestionat l’eficàcia de l’ordre d’allunyament de cent metres que protegía la dona presumpte agredida per la seva exparella. Una portaveu d’Emprendada Feminista, Maria Cardona, considera que aquesta distància era “clarament insuficient” i que l’ampliació sol·licitada pel Ministeri d’Igualtat era “fonamental”. Tot i això, adverteix que fins i tot els 350 metres que es van plantejar “tampoc l’haurien salvat necessàriament”.

Des del moviment feminista han lamentat la gravetat de l’estat de la víctima i han reiterat que, encara que la polsera s’hagués activat quan tocava, amb aquests cent metres, en la majoria de casos no dóna temps a actuar. Al seu parer, tant les ordres d’allunyament com els dispositius telemàtics compleixen sobretot una funció dissuasòria: ofereixen a la víctima una sensació de protecció i marquen al presumpte agressor una línia que no ha de creuar.

En aquest sentit, objecten que la idiosincràsia de l’illa no és la mateixa que la d’una ciutat, assenyala la representant de Dones Progressistes, Dessiré Ruiz. Eivissa és un territori insular, amb població dispersa i temps de desplaçament que poc tenen a veure amb els d’una gran ciutat, on la presència policial és més constant i la intervenció pot ser més immediata.

A aquesta configuració territorial s’hi suma, a més, la rigidesa del sistema judicial. Un cop fixada la distància de l’ordre d’allunyament, ampliar-la requereix nous tràmits que no sempre es resolen amb l’urgència que demanen situacions de risc, continua Ruiz. Des de l’associació critiquen també la manca de coordinació efectiva entre el jutjat, el sistema de seguiment telemàtic i les forces de seguretat, fet que dificulta ajustar la protecció a les circumstàncies específiques del territori i de l’historial de l’agressor: “Les eines existeixen, però el sistema ha d’afinar-se”.

Això fa que, quan una persona està decidida a agredir o fins i tot matar, sigui molt complicat que una polsera tingui “un efecte absolut”, afegeix Cardona. D’altra banda, qualsevol fallada en el sistema pot generar una sensació d’impunitat en l’agressor i augmentar la desprotecció i la por en la víctima, dificultant que pugui mantenir una vida quotidiana amb normalitat.

També se suma el fet que els jutjats d’Eivissa estan especialment desbordats. Sobretot, des que l’any 2019 un incendi provocat va fer cremar l’antiga sede, però també per la falta de funcionaris en el sistema judicial de l’illa (i altres àmbits professionals) per l’elevat cost de l’habitatge. A finals de l’any passat es va crear un nou jutjat de Violència sobre la Dona a les Pitiüses per la sobrecàrrega que tenia el primer jutge encarregat d’aquesta matèria, que havia arribat a un nombre límit de casos. El 2025 van ingressar a l’òrgan judicial especialitzat en violència masclista 1.137 casos, sense comptabilitzar el quart trimestre, segons dades oficials del Poder Judicial. És a dir, més de mil casos o denúncies per presumptes delictes que han estat rebuts formalment per aquest jutjat i que, per tant, passen a formar part de la càrrega judicial.

Els jutjats de l’illa estan especialment desbordats. Sobretot, des que l’any 2019 un incendi provocat va fer cremar els antics jutjats, però també per la falta de funcionaris en el sistema judicial a causa de l’elevat cost de l’habitatge

Les institucions insulars i autonòmiques d’Eivissa i Balears han condemnat l’agressió i han traslladat el seu suport a la víctima i al seu entorn. El Consell d’Eivissa va sol·licitar formalment la setmana passada que es convoqués amb caràcter urgent el comitè de crisi de violència de gènere davant la “preocupació institucional” generada per la denúncia de la família. L’objectiu, segons la institució, és aclarir si el sistema Cometa va activar correctament els mecanismes previstos i analitzar de forma coordinada la resposta de tots els serveis implicats.

Pel que fa al Govern, va reclamar a la Delegació del Govern tota la informació oficial disponible i una reunió específica per aclarir si es va produir algun error en les mesures de protecció. L’Executiu autonòmic va recordar que ja va sol·licitar dades sobre el funcionament de les polseres telemàtiques al setembre sense obtenir resposta i ha instat l’Estat a garantir la protecció efectiva de les dones víctimes de violència masclista. Mentrestant, el servei 24 hores d’IbDona manté el seguiment del cas i l’atenció a la dona i la seva família, va afegir el Govern en el mateix comunicat.

Per la seva banda, la Delegació del Govern ha assenyalat que esperarà l’avanç de la investigació policial i del procediment judicial en curs abans d’oferir valoracions addicionals, per no interferir en les diligències. Per això, de moment, no s’ha pronunciat sobre els possibles errors del dispositiu de seguiment de la víctima.

Intervenció quirúrgica urgent per l’agressió

La dona, que continua ingressada a la UCI de la Policlínica, com ha informat a elDiario.es l’àrea de Comunicació del centre hospitalari, va necessitar una intervenció quirúrgica urgent després del seu ingrés per un traumatisme cranioencefàlic greu amb hemorràgia subdural severa com a conseqüència de l’agressió. A més, l’equip de Neurocirurgia va haver de practicar quatre dies més tard una nova intervenció a causa de l’evolució d’un delicat quadre clínic.

La pacient també presentava un hemoneumotòrax bilateral amb perforacions a ambdós pulmons. La pacient, que roman sota estricta vigilància mèdica i amb pronòstic reservat, pateix a més múltiples fractures facials, fractura d’un braç i altres politraumatisme. L’equip mèdic de la Policlínica, de fet, ha estat treballant durant l’última setmana per estabilitzar el seu estat.

El mateix dimarts que la seva exparella havia de ser sotmesa a una neurocirurgia, el presumpte agressor passava, a les nou del matí, a disposició judicial als jutjats d’Eivissa. El jutge va dictar per a ell presó provisional sense fiança per un delicte de violència de gènere.