El Govern central respon a Balears que no està al límit de la capacitat ni en condicions d'entrar en contingència migratòria

El delegat del Govern central a les Balears, Alfonso Rodríguez, ha asseverat que els centres d'acollida de l'arxipèlag no estan al 1.000% de la capacitat, en contra del que al·lega el Govern de Marga Prohens (PP). Tampoc està la comunitat autònoma, ha manifestat, en condicions de demanar la situació de contingència migratòria extraordinària perquè les illes quedin excloses del repartiment de menors migrants procedents de les Canàries.

L'Executiu balear ha anunciat que cursarà aquesta sol·licitud malgrat no triplicar la seva capacitat ordinària d'acollida, tal com estableix com a requisit el reial decret que regula el repartiment i al qual el Consell de Ministres va donar a llum verda aquest dimarts. Mitjançant aquesta resolució, el Govern central ha xifrat la capacitat ordinària dels sistemes d'acollida del conjunt d'Espanya en una ràtio de 32,6 places per a infants i adolescents migrants no acompanyats per cada 100.000 habitants, 406 en el cas de les Balears.

El decret, que ha entrat en vigor aquest dimecres amb la seva publicació al BOE, fixa per tant la capacitat d'acollida de cada autonomia i suposa l'arrencada la solidaritat obligatòria que va exigir Canàries, per la qual cosa en el termini d'un any es derivarà uns 3.000 adolescents i nens procedents de les zones més. A més, els menors estrangers que arribin a partir del setembre a zones tensionades seran derivats a altres territoris en un termini de 15 dies.

La destinació dels menors seran comunitats amb menys saturació en els seus recursos. Els trasllats es distribuiran, a més, tenint en compte altres paràmetres com ara la renda, la taxa d'atur, la dispersió, l'esforç previ, la insularitat o la situació fronterera.

Davant la negativa del Govern a complir amb el decret, Rodríguez ha reclamat a Prohens que triï entre gestionar la crisi migratòria des de la col·laboració i la coordinació amb la resta d'administracions o seguir “per la senda que li marquen els seus pactes amb la ultradreta de buscar la migració com una eina llancívola de confrontació”.

En declaracions als mitjans, el delegat del Govern central ha recriminat que la líder balear qüestioni la manera de calcular els criteris de capacitat d'acollida, retraient-li a més el fet que no acudeixi a les conferències sectorials d'Immigració que convoca Madrid i que no aporti les dades requerides a l'administració autonòmica en matèria.

“Hi ha unes conferències sectorials a les quals el Govern balear no ha acudit. Per tant, el primer, acudir a aquests espais de coordinació. En segon lloc, si el govern d'Espanya demana dades reals de l'acollida real que tenia Balears, per què Balears no ofereix les dades? Ha estat una de les quatre comunitats que no ha ofert les dades. Que les ofereixi”, ha insistit, al mateix temps que ha acusat el Govern de “boicotejar” el repartiment de recursos econòmics al mateix temps que reclama més aportacions dineràries.

Preguntat pel càlcul per fixar la capacitat d'acollida de cada comunitat autònoma, el representant del Govern central a l'arxipèlag ha explicat que les xifres són el resultat de prendre la població total a Espanya, amb un nombre global de migrants no acompanyats, i fer-ne la divisió. “Aquest quocient s'aplica sobre la població de Balears. I això te'n dóna els 406”, ha assenyalat, recalcant que es tracta d'un criteri objectiu.

Conseqüències legals si les CCAA no cumpleixen

Per la seva banda, el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha advertit aquest dimecres que hi haurà conseqüències legals si les comunitats autònomes incompleixen la llei per la qual es derivarà a menors migrants no acompanyats des de territoris molt tensionats a altres autonomies.

El ministre ha llançat aquest advertiment en declaracions als periodistes des de la seu del Ministeri de Justícia, després de ser preguntat sobre la possibilitat de desplegar, en cas d'incompliments, els cossos i forces de seguretat de l'Estat, a què va al·ludir dimecres el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres.

“No m'imagino que, per molta instrucció que puguin tenir des d'algun lloc, vulguin incomplir la llei obertament, perquè això tindria lògicament conseqüències també legals”, ha assenyalat.

A més, ha defensat que els criteris per distribuir els menors no acompanyats són objectius, clars i transparents i que en cas que una comunitat tripliqui la ràtio d'acollida de 32,6 menors migrants no acompanyats per cada 100.000 habitants s'activa el trasllat a altres comunitats. Segons Bolaños, aquests criteris són solidaris amb les comunitats autònomes que tenen més pressió migratòria entre les que ha esmentat Canàries, Ceuta i Melilla i també Andalusia o Balears.

Reunió entre Prohens i Pedro Sánchez

Cal recordar que, el passat 29 de juliol, Prohens “va suplicar”al president del Govern, Pedro Sánchez que “posi tot al vostre abast per evitar que Balears es converteixi a Canàries ”en relació amb la seva “dramàtica situació humanitària”, i va llançar un “crit d'auxili” perquè l'Executiu central freni el repartiment de menors estrangers no acompanyats davant la “manca d'espais i professionals” que, va assegurar, acusen les illes, cosa que “impossibilita” poder atendre'ls “com es mereix qualsevol persona, qualsevol nen, vingui d'on vingui”.

En declaracions als mitjans després de rebre Sánchez en audiència al Consolat de Mar -seu de la presidència balear-, Prohens va assenyalar que la “crisi migratòria” va ser, de fet, “una de les principals preocupacions” que li va transmetre: “És una crisi migratòria com mai vista abans, amb unes dades cada vegada més preocupants i una evolució cada vegada més negativa en termes d'arribada d'immigració irregular a les illes”. En aquest sentit, la líder balear va manifestar haver “compartit i constatat” amb el president que “la ruta més activa i la que més creix en aquests moments és la d'Algèria, amb Balears com a parada preferent”.