La Guàrdia Civil deté el cervell de la major estafa immobiliària de Mallorca amagat sota una pica

La Guàrdia Civil ha detingut aquest dijous a Calella (Barcelona) Carlos García Roldán, 'Charly', considerat el cervell de la trama de Lujo Casa, la major estafa immobiliària orquestrada a Mallorca. El detingut feia nou mesos que estava fugit de la justícia després d'haver estat condemnat a 14 anys i nou mesos de presó per l'Audiència Provincial de Balears.

Agents de l'Institut Armat de les Illes Balears s'han desplaçat fins a la localitat barcelonina després de localitzar-ne el parador. García Roldán es trobava al domicili de la seva mare, el mateix lloc on era quan va rebre la notificació de la sentència condemnatòria el desembre de l'any passat. Quan els agents s'han personat a l'habitatge, el condemnat estava amagat en un moble situat sota l'aigüera, segons han assenyalat fonts de la investigació a elDiario.es.

La localització ha estat possible arran de la investigació duta a terme per la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de les Illes Balears, que va determinar que podria estar rebent suport del seu entorn familiar. Per accedir a l'habitatge, els agents van obtenir una autorització judicial d'entrada i registre de l'Audiència Provincial de Balears. El detingut haurà de passar ara a disposició del jutjat de guàrdia del municipi on ha estat arrestat.

El tribunal de la Secció Segona de l'Audiència Provincial va condemnar García Roldán per delictes d'estafa agreujada, pertinença a grup criminal, insolvència punible i blanqueig de capitals, i el va assenyalar com el “veritable director” de l'entramat empresarial utilitzat per captar els diners dels compradors.

La sentència considera provat que els integrants de la xarxa criminal van comercialitzar promocions fantasma a través d'una enrevessada xarxa d'empreses pantalla i simulaven ser promotors amb experiència consolidada i gran solvència, malgrat que mai van comptar amb els mitjans financers i materials necessaris per desenvolupar l'activitat. Els acusats van captar bestretes per un total de 3,4 milions d'euros d'almenys 235 compradors, que van lliurar a compte desenes de milers d'euros -entre 5.000 i més de 100.000 euros cadascun- per habitatges que no existien.

Els compradors, en molts casos parelles joves que pretenien adquirir un habitatge, van lliurar desenes de milers d'euros com a reserves per a promocions que finalment mai no es van arribar a executar.

Nou mesos en parador desconegut

García Roldán es trobava en llibertat provisional quan va ser condemnat. L'endemà de la notificació de la sentència havia de comparèixer davant l'Audiència Provincial per a una vista en què estava previst revisar les mesures cautelars que pesaven sobre ell fins que la resolució adquirís fermesa. No s'hi va presentar. Va al·legar que es trobava fora de Mallorca i que no havia trobat vols per tornar a Palma. Des de llavors romania en parador desconegut i pesava sobre ell una ordre de cerca, detenció i ingrés a presó dictada per l'Audiència Provincial el mateix mes de desembre.

La fugida no era, tanmateix, una situació nova per a García Roldán. Durant la investigació de la trama ja havia abandonat Espanya i s'havia traslladat a Colòmbia, on va romandre durant un temps abans de ser extradit per poder continuar el procediment judicial. La pròpia fugida a Sud-amèrica va ser un dels episodis centrals de la investigació sobre Lujo Casa.

El principal responsable de l'entramat va arribar fins i tot a modificar la seva aparença física abans d'abandonar Espanya el 2018, quan els compradors van començar a sospitar que podien haver estat víctimes d'una estafa.

Habitatges que mai no es van construir

Va ser a finals de 2015 quan García Roldán va posar en marxa la immobiliària que acabaria donant nom a una de les majors estafes immobiliàries investigades a les Balears. L'entramat es va recolzar en diferents societats, entre elles Mallorca Investment, que permetien projectar una imatge de solvència i experiència empresarial.

Els compradors eren atrets per promocions d'habitatges sobre plànol que, segons va acreditar posteriorment la investigació, en nombrosos casos ni tan sols es corresponien amb projectes propis. Les empreses utilitzaven fotografies de promocions alienes o extretes d'Internet per publicitar habitatges que mai arribarien a construir-se.

L'aparença de professionalitat era una de les claus de l'engany: a les oficines treballaven comercials, administratius i altres professionals, mentre que arquitectes i constructors contribuïen a reforçar davant dels clients la imatge que darrere de les promocions existia una estructura empresarial real.

L'Audiència Provincial va concloure finalment que no es tractava de simples promocions immobiliàries que haguessin fracassat, sinó d'un “negoci civil criminalitzat”: contractes utilitzats com a pantalla per a un pla preconcebut de captació de fons. El tribunal va considerar provat que García Roldán controlava les societats, les promocions, els contractes i els moviments de diners.

Durant el judici, García Roldán va negar les acusacions. Va assegurar que havia explicat als compradors els riscos de les operacions i va sostenir que les promocions podrien haver-se executat si no s'hagués produït una “estampida” de clients que van reclamar la devolució de les seves reserves. Sobre la seva fugida a Colòmbia, va afirmar que va actuar “per por” i va arribar a dir que hauria d'haver sol·licitat una suspensió de pagaments.

La sentència, tanmateix, va concloure que el grup havia actuat de manera reiterada i organitzada per captar diners dels compradors sense comptar amb la capacitat ni la intenció d'executar els habitatges promesos. A més de García Roldán, l'Audiència va condemnar altres dos integrants de la trama.