L'hotel inacabat que ha torturat amb les seves festes els veïns d'Eivissa
LLEGIR EN CASTELLÀ
Bonito Ibiza va rebre anit els últims clients de la temporada. Com que van tenir sort i els núvols no van tapar el cel, van gaudir sota el sol d’octubre a les piscines d’un cinc estrelles concebut per enlluernar a Instagram. Al seu restaurant mexicà, van demanar guacamole (per 24 euros) o costelles de vedella (pel doble de preu). Des de la terrassa superior, van retratar una posta de sol polidíssima entre glop i glop de mojito (a 16 euros el còctel), sangria (a 60 la gerra) o, els abstemis, aigua (7 euros per botella, el mateix preu que una llauna de beguda energètica).
Es va publicar alegria –en format vertical– mentre s’etiquetava a les fotos i vídeos el compte d’un hotel que té 31.000 seguidors a l’aparador de Meta Platforms. Un bon termòmetre per mesurar l’abast –ràpid– d’aquest oasi sintètic –palmeres, formes arrodonides, pedra vista, vímet: un hedonisme a mig camí entre l’Orient Mitjà i el Carib– que presumeix de hammam, spa, jacuzzi, terrassa de ioga i gimnàs obert les vint-i-quatre hores. Els propietaris del negoci es refereixen a aquesta macedònia de serveis com a “eco-luxe”. Presumeixen de “sostenibilitat” i “connexió amb l’illa”. Un carrusel de suposades virtuts que té, però, una taca. Gairebé cinc mesos després de la seua inauguració –va ser el 2 de juny–, el negoci encara no disposa d’un document imprescindible per obrir i tancar la seva caixa registradora: el certificat de final d’obra.
Per als tècnics de l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, la reforma no està acabada. Va ser mastodòntica. Durant dos anys, un aparthotel de 84 habitacions es va expandir per transformar-se en un complex de 252 suites. Alguna cosa va fallar quan els inspectors urbanístics d’aquest municipi governat pel PP –amb una àmplia majoria absoluta– van revisar les instal·lacions de Bonito Ibiza la passada primavera. El resultat no acabava d’ajustar-se al projecte que es va presentar el 2022, quan es va tramitar la llicència. Diario de Ibiza va publicar el passat 29 de juliol alguns detalls de l’informe que impedeix concedir el final d’obra a l’hotel: “Adoleix d’inexactituds, falsedats o omissions de caràcter insubsanable. (...) La documentació de l’obra no està coordinada amb la d’activitat, ja que existeixen discrepàncies pel que fa a la superfície destinada a usos secundaris compatibles [la piscina i la terrassa com a zona per organitzar festes a l’aire lliure] (...) No compleix amb el contingut mínim a què fa referència l’ordenança del renou”.
Durant dos anys, un aparthotel de 84 habitacions es va expandir per transformar-se en un complex de 252 suites
Es va refermar llavors el nou decret d’alcaldia que ja s’havia dictat al juny per avisar formalment els responsables de l’hotel del que els podia passar. Una de dos: o solucionaven els problemes de manera immediata i obtenien el certificat, o es donaria ordre de tancament. La propietat de l’hotel es defensava, en la mateixa informació publicada per Diario de Ibiza. Segons la seua versió, l’únic imprevist que havien patit després d’inaugurar l’establiment havia estat “una ruptura a la canalització d’incendis” que havia “deformat algunes parets de pladur”: tot i que “l’obra estava acabada”, “costava trobar materials” per posar-se a reparar aquells desperfectes.
Van passar les setmanes i les advertències del Consistori se les va endur el vent. Ningú no va moure un dit. El negoci de Bonito Ibiza acaba perquè la tardor –i les tardes més curtes del canvi d’hora– abaixen el teló turístic d’Eivissa, no pas perquè s’hi calàs –en ple estiu– un precinte policial a les portes de la recepció. Pot funcionar un hotel així, on, en cas d’omplir totes les reserves, hi han arribat a dormir fins a cinc-cents clients, sense el vistiplau que qualsevol ajuntament concedeix quan es donen els últims retocs d’una reforma? Diverses fonts amb una àmplia experiència en el sector urbanístic responen que no. Una d’elles es posa en el pitjor dels casos: “Si passa el termini d’execució de l’obra sense que s’hagi realitzat l’acte de final d’obra, l’ajuntament podria exercir el dret de caducitat de la llicència i seria necessari tornar a pagar les taxes. En cas de negar-s’hi, fins i tot es podria arribar a sol·licitar l’enderrocament”.
El negoci tanca ara no perquè l'Ajuntament l'hagi clausurat, sinó perquè ha acabat la temporada turística
L’altra veu especialitzada explica el procés des de zero: “No és el mateix que un particular faci ús d’un habitatge que disposa de final d’obra i està pendent del certificat de primera ocupació, que el cas d’una empresa que explota econòmicament un establiment”. En el cas d’aquest hotel de Sant Antoni, sense el document que acredita el final de l’obra, no se li podria atorgar “la llicència de primera ocupació” i, sense aquesta, no s’hauria pogut presentar “el projecte d’activitat per obtenir el títol habilitant corresponent a l’activitat comercial específica”: la llicència que hauria de permetre la venda d’habitacions, els aguachiles de gambes i les palomas de tequila que es preparen al seu restaurant, o l’electrònica que sona a les enormes terrasses de Bonito Ibiza.
Concedir aquest permís és “una competència exclusiva de l’administració local”, com recorda aquesta segona font. Tot i que NCalma Group –el grup empresarial que explota el cinc estrelles– va presentar, davant els requeriments del govern municipal de Sant Antoni, una declaració responsable per justificar la decisió d’haver posat en marxa el seu negoci, els tècnics del Consistori la van rebutjar. Era paper banyat. Com recorda aquesta segona font: “El certificat de final d’obra és imprescindible per presentar una declaració responsable substitutòria”. En aquest cas, l’ordre dels factors sí que altera el producte.
elDiario.es ha intentat obtenir el punt de vista dels responsables de NCalma Group –mitjançant correus electrònics i cridades telefòniques a les seues oficines centrals i al mateix hotel–, però no hi ha hagut resposta. Mentre aquest diari intentava establir contacte, el grup empresarial va enviar als mitjans eivissencs una nota de premsa. El text qualificava la temporada dels tres hotels que aquesta societat limitada gestiona com un estiu “de rècord”. Sense oferir xifres de facturació ni esmentar l’altra pota del negoci: com a promotora immobiliària, NCalma Group també comercialitza cases de cent metres quadrats a partir de 900.000 euros. “Últimes unitats a la venda”, diu el web de l’empresa. La seua ubicació –s’alcen devora la llera d’un torrent a Cala Tarida, municipi de Sant Josep de sa Talaia– no pareix espantar els compradors.
Un ple surrealista
L’Ajuntament de Sant Antoni tampoc no ha fet declaracions a aquest diari. Que un hotel d’aquesta magnitud –i amb aquest previsible volum de facturació; una autèntica fàbrica de fer sous: a finals d’octubre, i amb descomptes del 20%, les habitacions s’han venut a 144 euros la nit– hagi funcionat sense certificat de final d’obra durant cinc mesos escandalitza els grups de l’oposició. La indignació és transversal –del PSOE a Vox– i va esclatar en el ple celebrat a finals de setembre.
La situació legal d’aquest negoci turístic monopolitzà el torn de precs i preguntes d’aquella sessió. Les qüestions anaven dirigides a Eva Prats Costa, però la regidora d’Urbanisme va romandre callada. En el seu lloc va parlar l’alcalde. Marcos Serra Colomar va intentar explicar per què no havia precintat l’hotel. Pel to vacil·lant de la seua veu, més que un assumpte pendent, Bonito Ibiza semblava un cactus, com els que decoren els jardins de l’hotel: impossible’s de manipular sense punxar-se les mans.
“Senyora Prats, ¿la història interminable de l’hotel que no té final d’obra?”, va començar preguntant Esther Fernández van Sloun. L’única regidora que té Vox a Sant Antoni –de professió, aparelladora– va aprofitar que la regidora d’Urbanisme acabava de dir que no podia “anar amb una maça” a eliminar un caixer automàtic instal·lat –també sense llicència– en una altra part del municipi per introduir els seus dubtes sobre la seguretat jurídica de Bonito Ibiza:
–Una cosa és no poder tancar (o no poder tapar amb un caputxó un caixer automàtic enmig d’una via pública) i una altra és que un hotel que té una activitat no tengui final d’obra i estigui obert al públic. Han parlat amb el departament jurídic per saber, si hagués passat alguna cosa aquest estiu, qui és el responsable subsidiari per no haver tancat aquest local sense tenir el final d’obra? És a dir, sense final d’obra, un local, i d’aquestes dimensions amb tanta activitat, hauria d’estar tancat. Vull suposar, ara que hi ha els closings, que ara ve el closing de l’Ajuntament també, i així tot d’una.
L’envestida va ser tan forta que l’alcalde va considerar que havia de prendre les regnes del debat. Aquesta va ser la resposta que, no sense certs problemes de dicció, va formular Serra Colomar:
“Senyora Fernández, no s’escandalitzi tant per un hotel sense final d’obra, que n’hi ha més d’una cinquantena en aquesta situació. No s’obcequin amb aquest en concret, ja els dic que n’hi ha molts més en aquesta situació. El final d’obra no és per cap irregularitat… [la frase s’entrebanca, hi ha un petit silenci] que hi hagi por ni res que l’estructura estigués malament [sic]. Són petites errates… [un altre silenci] que són fàcils subsanables [sic]. Alguna pregunta més, senyor Lorenzo?”.
Preguntat per l'hotel, el batle va contestar en un ple a l'oposició: 'No escandalitzi tant per un hotel sense final d'obra, que hi ha més de mig centenar en aquesta situació. No s'obstinin amb aquest en concret, ja els dic que hi ha molts més en aquesta situació'
La resposta de l’alcalde va coquetejar amb el surrealisme manxec: segons les seues paraules, als grups de l’oposició no els havia de fer mal que Bonito Ibiza es trobi en un llimb legal perquè no és un cas aïllat en una illa que rep més de tres milions de visitants cada any. Una lògica digna d’aparèixer en un guió de José Luis Cuerda. Encara n’hi hauria més. “El senyor Lorenzo” –Antonio Lorenzo Bustamante, portaveu dels socialistes– va insistir: “Senyor alcalde, una mica el que li he comentat a la senyora Prats: vostè creu que si jo em faig una casa i no tinc final d’obra ja la puc habitar? No sé quin missatge llança a la ciutadania”. L’alcalde va tornar a defensar el cinc estrelles: “Si vostè té una casa nova i demana el final d’obra, possiblement no tengui ni aigua ni llum per habitar-la. No és el cas d’aquest hotel, que és una ampliació que sí tenia… Així que…”
La patronal hotelera: “No ens consten més casos”
L’alcalde de Sant Antoni no va aportar dades concretes ni va mostrar cap document que donàs suport a la seua afirmació. Segons Serra Colomar, és més que freqüent que milers de turistes s’allotgin en hotels que no compten amb certificat de final d’obra. A la Federació Empresarial i Hotelera d’Eivissa i Formentera (FEHIF), “no consta” que cap dels seus socis tengui aquest tràmit pendent amb el municipi on es troben les seves instal·lacions: “Evidentment, ens regim per criteris molt estrictes que tots complim per elevar al màxim la seguretat i obrir amb garanties”.
Tripadvisor ofereix testimonis de clients que han dormit a Bonito Ibiza aquest estiu i que posen en dubte que l’hotel al qual no se li va concedir el final d’obra compleixi amb els requisits mínims que reivindica la patronal. Entre els elogis –presents en més de la meitat de les ressenyes– s’hi colen comentaris que arriben a la mateixa conclusió: quan es va inaugurar, no estava acabat.
Primer exemple, de juny; Han, des de Warrington, una ciutat britànica entre Liverpool i Manchester: “Vam pagar 2K [2.000 €] per una habitació amb accés a la piscina i, quan vam arribar, semblava que no estava acabada; el sostre encara tenia les marques taronges dels constructors i el lloc feia olor de ciment. L’aire condicionat era nou i ens va posar malalts a tots. No hi ha on guardar les maletes i gairebé no hi ha espai per preparar-se, però tenen un munt d’articles de servei d’habitació al costat, ja que, òbviament, els sous són l’objectiu principal”.
Segon exemple, de juliol; una altra persona que escriu en anglès, però es presenta amb un malnom i no especifica des d’on escriu: “A l’arribada, l’hotel no pareixia acabat, les lloses de formigó nu a dins i a fora, bany no privat, un vàter sense sentit simplement enganxat allà al final de l’habitació, una zona de sanitaris petita; havies d’empènyer per tancar la porta, amb el rentamans fora de la zona del vàter, molt mal dissenyat”.
“Hem pres nota dels detalls que comentes –des del disseny del bany i les instal·lacions sense acabar fins a la manca de resposta davant els problemes reportats i l’ambient general–. Aquestes observacions són fonamentals perquè puguem millorar i corregir”, van respondre des de Bonito Ibiza.
Diverses ressenyes de Tripadvisor asseguren que l'hotel no està acabat: 'Vam pagar 2k [dos mil euros] per una habitació amb accés a la piscina i quan vam arribar a l'habitació semblava no estar acabada, el sostre encara tenia les marques taronges dels constructors i el lloc feia tuf a ciment'
La tortura de viure davant d'una discoteca
Na Natàlia escriu, per WhatsApp, que al vídeo que ha enviat “no s’aprecia el volum real” del beat que colpejava el seu balcó, el seu apartament, el seu cap damunt del coixí cada volta que intentava conciliar el son. “Però t’ho pots imaginar, el chunda-chunda. Música amb DJ des de les onze del matí fins a la una o les dos de la matinada”. La tortura, que va començar l’1 d’abril, amb la remor de les obres a contrarellotge –els grans clubs obren després del pont de maig, la pancarta que indica l’inici de la temporada– que la van rebre quan es va mudar davant del Bonito Beach, acabà el 15 d’octubre.
Fa deu dies, la Natàlia va fer les maletes i va marxar d’una casa que, més que una llar, ha estat una llotja al casino més animat de Las Vegas: “La piscina i el bar, com que eren oberts al públic, funcionaven com una mena de beach club on els guiris muntaven també la seua festa i els seus botellots tant a la piscina com a les terrasses de les habitacions. També hi havia espectacles de foc i mogudes performatives amb música i crits a la terrassa per ambientar el seu restaurant mexicà.” Show business de mena.
–Com és passar mig any amb un hotel així a la vorera del davant, Natàlia?
–Com et pots imaginar, el balcó no l’he pogut gaudir gens. Havia d’estar amb les finestres tancades i amb l’aire condicionat encès tot el temps. El vídeo que has vist el vaig gravar a les onze de la nit. Un altre assumpte que sol passar desapercebut –però que per mi és una putada– és la contaminació lumínica. Aquest hotel té desenes de leds pertot arreu. Havíem d’abaixar la persiana perquè no entràs la llum, era com tenir un fanal a l’altra banda del vidre.
Et pots imaginar el xunda-xunda. Música amb DJ des de les onze del matí fins a la una o les dues de la matinada. La piscina i el bar, en ser oberts al públic, funcionaven com una mena de beach club on els guiris muntaven la seva festa i els seus botellons
Segons el testimoni d’aquesta vesina –recolzat per aquell vídeo en què se sent amb nitidesa el bum-bum electrònic–, a Bonito Ibiza es repeteix el patró que s’ha imposat en altres indrets d’Eivissa. Una illa on la paraula hotel és, des de fa una dècada i mitja, un amagatall per dir discoteca. A l’aire lliure i fins a l’últim dia. Ho resumeix na Natàlia: “Quan me’n vaig anar, continuaven les festes, fins i tot eren més intenses, ja que l’Ocean Beach començava a tancar”.
O Beach Ibiza –Ocean Beach, la seua antiga denominació, així el continuen anomenant molts residents de Sant Antoni– hauria de ser la competència de Bonito Ibiza, però, en canvi, és un negoci que forma part del mateix magma empresarial. Junts, però no barrejats: aquests veterans de la festa són els party partners d’un cinc estrelles que, alhora que ven desconnexió, ofereix passis per a la gresca que es munta a l’altra banda del carrer. Qui va reservar a Bonito podia entrar gratis a O Beach, un dels altaveus que van ajudar, a l’agost, a viralitzar el tall de cabells a tassa d’un clubber de Newcastle per convertir-lo en influencer. Una marca tan habitual a la premsa pels seus donatius benèfics com pels successos que hi tenen lloc dins i fora de les seues instal·lacions; una d’aquelles empreses que no van voler tancar quan es va decretar l’alerta taronja i la DANA va inundar Eivissa l’1 d’octubre passat.
Tots dos hotels s’aprofiten de la llei que Carlos Delgado Truyols –conseller de Turisme amb José Ramón Bauzá (PP), cèlebre per haver-se fotografiat amb uns testicles de cérvol damunt del serrell després d’una cacera i per haver contractat, i cessat arran de la polèmica, la seva parella com a assessora tècnica– va impulsar l’any 2012. Des de llavors, els hotels poden programar festes com si fossin sales de concerts o clubs d’oci nocturn, en plena tarda i sense vulnerar cap norma. Alguns ja ho feien abans i, entre ells, Ushuaïa Ibiza Hotel va obrir la veda de les audiències massives. Va ser llavors quan van aparèixer negocis com O Beach Ibiza.
Des del 2012, gràcies al PP, els hotels poden programar festes com si fossin sales de concerts o clubs d'oci nocturn, a meitat de la tarda i sense vulnerar cap norma
És en aquell moment, també, quan Alberto Torres Marí i Alberto Torres Gutiérrez –pare i fill– redacten el primer projecte per reformar Recó des Sol, l’aparthotel que ha acabat sent la llavor del petit parc temàtic que han muntat molt a prop de la mar, a escassos cent metres d’es Pouet. En aquesta caleta, fa poc més de mig segle, encara s’hi veien llaüts varats sobre l’arena i els pescadors hi calmaven la set en un pou. D’aquí ve el topònim. L’aigua dolça va brollar durant mil·lennis d’un forat excavat a pocs metres del mar. Avui, amb l’aqüífer assecat i ofegat pel ciment i pels abocaments –els socialistes van denunciar que els havia provocat, suposadament, l’obra de Bonito Ibiza–, es Pouet continua resistint com a objecte de desig turístic. Entre altres raons, per la fabulosa posta de sol que es contempla des de la seva vorera. L’hotel sense final d’obra n’és la prova.
Però els propietaris de NCalma Group no ho van tenir fàcil per emprendre al ponent eivissenc, lluny del seu poble: aquesta nissaga d’hòmens de negocis té l’origen a Santa Eulària, on hi ha la majoria de les seues fitxes empresarials i la seu fiscal de les seves societats. Per aconseguir una llicència d’obres van haver d’esperar que el PP recuperàs el control de l’Ajuntament de Sant Antoni, on és hegemònic des de mitjan anys vuitanta. El 2015 governava un tripartit de centre esquerra –el PSOE a l’alcaldia i regidors del partit localista Reinicia i dels insularistes d’El PI– que va tombar la proposta perquè no volia “un Ushuaïa dins el poble”, com recorda Juanjo Ferrer Martínez; avui, senador dins el grup parlamentari de l’Esquerra Confederal, i fa una dècada, regidor d’Urbanisme al municipi portmanyí.
En aquell moment, a més, Alberto Torres sènior estava imputat per un delicte de suborn en el marc del Cas Huerta, la trama de corrupció urbanística més important que es recorda a Eivissa des del retorn de la democràcia. Com la majoria dels acusats, la que pesava contra l’empresari va ser arxivada a petició de la Fiscalia. Va passar set anys després que entràs emmanillat als jutjats per la seua presumpta vinculació amb el cervell de la trama, Antonio Huerta, l’arquitecte municipal de Sant Josep, que va morir, sense arribar a judici, el 2016. Just abans que es produís aquella absolució massiva.
Les reticències cap a la família Torres van acabar al final del primer mandat de Marcos Serra com a alcalde. Llicència aprovada i, amb ella, una subvenció de 4,3 milions d’euros –una quinta part del pressupost de la reforma– que va concedir el Govern presidit per Pedro Sánchez. Aquells sous provenien d’uns incentius regionals per modernitzar hotels. Només un grapat de projectes van ser seleccionats a tot l’Estat. Un d’ells, Bonito Ibiza.
0