Més de 50 esdeveniments esportius posen en perill l'emblemàtica serra mallorquina que és Patrimoni Mundial

Declarada el 2011 Patrimoni Mundial per la UNESCO, la Serra de Tramuntana, l'espai protegit més gran de les Balears, torna a situar-se al centre del debat públic després de noves alertes per massificació i deteriorament ambiental. L'emblemàtica serralada mallorquina, que s'estén al llarg d'uns 90 quilòmetres per la costa nord-oest de l'illa i alberga alguns dels enclavaments més simbòlics i visitats de l'illa, no només pateix una creixent pressió humana i turística que posa en perill la seva protecció, sinó que aquest any se sumaran fins a 26 ral·lis, 20 esdeveniments ciclistes i nombroses proves d'atletisme, marxes senderistes i curses de muntanya sobre els quals els ecologistes ja han posat la mirada.

Ho ha denunciat la plataforma Tramuntana XXI, que treballa a favor dels valors naturals, la qualitat ambiental, el patrimoni cultural i el benestar dels habitants d'aquesta cadena muntanyosa de 63.084 hectàrees i 20 municipis. La Serra porta, a més, diversos anys al focus de residents i entitats socials i conservacionistes arran de les carreres il·legals de motos celebrades tardes, nits i, sobretot, caps de setmana, quan nombrosos motoristes a bord de vehicles de gran cilindrada es donen cita en un punt determinat de la serra per iniciar perilloses carreres que han culminat diverses vegades en greus accidents.

L'últim esdeveniment celebrat en part de la Serra va ser, el cap de setmana passat, la carrera cicloturista Mallorca 312 Mobility, que reuneix cada any milers de participants. Aquesta vegada, a més, un ciclista de 40 anys i nacionalitat britànica va morir dissabte després de patir un greu accident quan disputava la prova. Segons va explicar l'organització, el participant es va desplomar sobre la bicicleta durant el transcurs de la cursa, entre els municipis d'Esporles i Valldemossa.

Mesures insuficients per minimitzar molèsties

Col·lectius ecologistes i veïns de diferents nuclis de la Serra han alçat la veu davant del que consideren una “degradació progressiva” de l'entorn. impactes negatius“, lamenten des de Tramuntana XXI. L'augment del trànsit motoritzat en carreteres de muntanya, la turistificació de senderes tradicionals i l'auge d'esdeveniments esportius massius en entorns fràgils són els seus principals motius de preocupació. ”Desgraciadament, any rere any, veiem com no s'apliquen suficients mesures per a minimitzar les seves molèsties i impactes negatius“, lamenten des de Tramuntana XXI.

“Si bé reconeixem la importància de l'esport i el turisme actiu, considerem fonamental avaluar l'impacte que aquestes activitats generen en termes de massificació, talls de trànsit, afectació al patrimoni natural i cultural, així com la pressió afegida sobre els residents i els serveis públics”, asseveren des de la plataforma. No en va, la UNESCO va reconèixer a la Serra “una simbiosi gairebé perfecta entre l'acció de l'ésser humà i la naturalesa, llegat de segles en els quals cultura, tradicions i avanços constructius i tècnics han sabut conviure amb la naturalesa i el paisatge”, característiques que els ecologistes vetllen per preservar.

En aquest context, des de Tramuntana XXI reclamen l'adopció de mesures concretes per garantir la sostenibilitat social, ambiental i econòmica dels esdeveniments esportius que se celebrin a la Serra, com la creació d'eines de gestió del calendari d'esdeveniments que amb l'objectiu de minimitzar el seu impacte en la vida normal de les persones. Així mateix, sol·liciten dissenyar el recorregut, la durada de les proves i la limitació del nombre de participants de manera que els efectes negatius a la població resident siguin mínims, mentre que demanen dedicar un percentatge de la inscripció dels participants a accions de conservació de la Serra als municipis per on transcorren les proves.

Límits clars i mesures de mitigació

L'entitat vol que les institucions s'assegurin que totes les activitats que es realitzin compleixin els requisits ambientals: “És imprescindible que l'administració i els organitzadors d'aquests esdeveniments treballin conjuntament amb entitats locals i especialitzades en conservació per establir límits clars i mesures de mitigació. La Serra de Tramuntana no es pot convertir en un simple escenari per a esdeveniments massius sense tenir en compte”.

Recentment, el Consell de Mallorca va donar a conèixer una selecció de refotografies composta per 35 composicions de la Serra de Tramuntana on es comparen els llocs més representatius de la zona, il·lustrats al Die Balearen in Wort und Bild Geschildert (Les Balears descrites per la paraula i la imatge), de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria (1847-1915), amb la seva imatge actual, amb l'objectiu de posar a l'abast dels ciutadans una eina per comparar l'estat de conservació del patrimoni cultural i l'evolució del paisatge entre finals del segle XIX i el segle XX i prendre així consciència de l'empremta de l'ésser humà sobre el seu propi entorn.

La institució insular ha iniciat, a més, el procediment per a elaborar la futura Llei de la Serra de Tramuntana, l'objectiu de la qual passa per regular la protecció del paisatge cultural de la serralada mitjançant la rehabilitació, restauració i reconstrucció del patrimoni. L'administració ha recollit fins a 33 aportacions d'ajuntaments, particulars i entitats dedicades a la gestió i conservació de l'àmbit de la Serra a fi que la normativa sigui el més consensuada i adaptada possible a les necessitats reals del territori.

Pla de Gestió de la Serra de Tramuntana

En els darrers anys, els residents dels municipis ubicats de llarg a llarg de la serralada han presenciat un important auge del turisme de naturalesa i senderisme, especialment després de la pandèmia i principalment en recorreguts emblemàtics com la coneguda com la Ruta de la Pedra a Sec. L'absència de regulació en alguns trams ha derivat fins i tot en situacions de risc per als caminants.

El Govern va aprovar el 2015 el Pla de Gestió de la Serra de Tramuntana, que contempla una bateria de mesures per conservar el caràcter paisatgístic, agrícola i cultural d'aquest enclavament, incloent-hi la rehabilitació de bancals, la protecció de les construccions tradicionals i el foment de cultius autòctons. Tot i això, les organitzacions locals denuncien que molts d'aquests objectius amb prou feines s'han materialitzat a causa de la manca de finançament i coordinació entre les administracions.

En paral·lel, la Fundació Serra de Tramuntana, impulsada pel Consell de Mallorca, ha promogut diverses campanyes de sensibilització ambiental, restauració de camins històrics i ajuts a propietaris per a la conservació d'elements patrimonials. El 2023, la institució va destinar més de 800.000 euros a projectes de manteniment del paisatge cultural. Unes actuacions que, segons el parer dels ecologistes, són insuficients davant dels nous desafiaments derivats del turisme massiu i la pressió urbanística.

Les grans fortunes, a la recerca de finques

El creixent interès per adquirir finques rústiques a la serra per part de grans fortunes estrangeres ha disparat, a més, els preus de l'habitatge i dels recursos bàsics i ha alterat el teixit social a pobles com Deià, Fornalutx, Banyalbufar o Valldemossa. La revaloració de la zona, motivada pel seu atractiu paisatgístic i la vinculació amb el turisme d'alt poder adquisitiu, ha empès nombroses famílies a abandonar els seus municipis. Uns pobles que antany mantenien un equilibri entre activitat local i turisme i que es van buidant de residents locals per donar pas a la compra de segones residències o a l'explotació dels habitatges com a lloguer de vacances.

En alguns casos, els nous propietaris han tancat, fins i tot, accessos tradicionals a camins públics, al·legant motius de seguretat o conservació, cosa que ha generat conflictes legals i protestes ciutadanes.

Els embussos quilomètrics a les estretes carreteres d'accés són altres de les problemàtiques que acusen els residents, com els de Sóller, a més de presenciar senders desbordats per excursionistes, escombraries abandonades a zones de difícil accés, aparcaments il·legals en marges protegits, soroll, deteriorament de l'entorn natural i saturació d'infraestructures. Per a molts municipis de la Serra, el creixement exponencial de visitants ha suposat un repte constant per als seus recursos limitats.

Una de les polèmiques més sonades va esclatar l'estiu del 2022, quan els veïns i alcaldes de diversos pobles de la Tramuntana van exigir restriccions al trànsit als trams més sensibles. En especial, l'accés a Sa Calobra o al mirador de Formentor va ser objecte de crítiques per les aglomeracions de vehicles, la majoria cotxes de lloguer, que col·lapsaven les vies i complicaven el trànsit fins i tot per a ambulàncies o serveis d'emergència. El Consell de Mallorca ha buscat donar resposta amb mesures com el sistema de control d'aforament a Formentor, aplicat a temporada alta, o la reconversió de certes rutes en senders regulats.

El reconeixement de la Serra com a Patrimoni Mundial per part de la UNESCO havia de servir per reforçar la seva protecció. Tot i això, en els seus últims informes, l'organisme ha advertit del risc de pèrdua de valors si no s'implementen mesures més contundents davant de la pressió turística. El pla de gestió aprovat fa més d'una dècada ha quedat, segons els ecologistes, obsolet davant els nous desafiaments del turisme de masses i, en aquest sentit, associacions com Tramuntana XXI, GOB o Terraferida continuen reclamant una política valenta que no es limiti a petits pegats, sinó que prioritzi la sostenibilitat real, la mobilitat controlada, la participació ciutat. “Volem que la Serra de Tramuntana segueixi sent un espai de valor per a residents, visitants i generacions futures”, sentencien.