El PP destinarà 250.000 euros públics a una sèrie sobre la “repressió republicana” a Balears per imposició de Vox

El PP ha cedit finalment davant de Vox i destinarà 250.000 euros públics a la producció i emissió d'un documental sobre la “repressió republicana” a les Balears. Els populars han donat suport a l'esmena presentada en aquest sentit per l'extrema dreta i incorporarà la partida als pressupostos autonòmics del 2025, que es debaten aquesta setmana al Parlament, tot i que fa tot just sis dies van tombar la proposta en comissió.

La iniciativa proposa finançar la producció “d'una sèrie dramàtica sobre la repressió republicana a Menorca, Eivissa i els bombardejos sobre la població civil a Palma”, amb l'objectiu d'“oferir una visió rigorosa i plural de la història”. Una iniciativa que s'allunya del consens històric existent al voltant de com, des del mateix moment de l'alçament feixista i de que, el 19 de juliol de 1936, el comandant militar Manuel Goded declarés l'estat de guerra a les illes i assumís el control absolut de Mallorca i Eivissa, es va desencadenar una dura repressió que ja havia estat planificada mesos abans del conflicte, xarxes clientelars de dretes, capellans i, fins i tot, per familiars de les mateixes víctimes.

Durant la seva intervenció al ple, el diputat de Vox Sergio Rodríguez va manifestar aquest dilluns que el seu partit “mai s'ha oposat a reconèixer les persones que van ser víctimes durant la Guerra Civil”, unes manifestacions que contrasten amb l'obstinació dels d'Abascal per diluir i bloquejar accions de reparació dels represaliats pel franquisme. Així mateix, va assegurar que la formació no ha dit “ni una sola paraula contra la llei de fosses”, en referència a la normativa balear que, des de la seva aprovació en 2016, estableix un marc per a la cerca, recuperació i identificació de les restes de les persones desaparegudes durant la repressió franquista amb la finalitat de retornar-los a les seves famílies i dignificar la seva memòria.

“Mai compartirem la visió sectària”, va apuntar, assegurant que des de la formació no faran “el guió” del documental ni dirà “com cal explicar-lo”. “Els ciutadans tenen dret a conèixer la història de tots”, va sentenciar el diputat, qui el passat 1 d'abril va desitjar en ple hemicicle un “feliç dia de la victòria” en al·lusió a l'1 d'abril de 1939, data en la qual es va proclamar oficialment la fi de la Guerra Civil i va marcar l'inici de la dictadura franquista. A mitjan de maig, Rodríguez va afirmar en el Parlament que la televisió pública franquista era “més objectiva, cultural i de més qualitat” que la d'ara, obviant amb això l'estricta censura prèvia a la qual estava sotmesa i el ferri control que exercia sobre l'ens la Delegació Nacional de Premsa i Propaganda.

Per part seva, la portaveu parlamentària de Vox, Manuela Cañadas, va defensar en comissió que la seva proposta d'emissió d'un documental sobre la “repressió republicana” no és “una revenja”, sinó d'“un acte de justícia amb els qui van ser silenciats durant dècades”, oblidant la diputada d'extrema dreta que les víctimes del bàndol franquista van gaudir durant gairebé 40 anys d'amplis reconeixements i honors i els seus descendents, de quantioses pensions públiques. Els conservadors, tal com ha avançat Diario de Mallorca, han virat finalment el seu posicionament sobre aquesta mesura.

Cal recordar que, en una de les seves investigacions, l'historiador Bartomeu Garí subratlla que “des del mateix moment de l'aixecament” i en un context dominat per la ràpida caiguda de les institucions republicanes sota el control dels militars revoltats, “van ser empresonats molts polítics i funcionaris acusats d'esquerranisme o que no havien volgut adherir-se a la nova situació”. “Es va iniciar una autèntica caça de sospitosos, que serien afusellats sense contemplacions a les cunetes de les carreteres oa les tàpies dels cementiris, sense cap tipus de judici i sense cap motiu o moltes vegades per motius inconfessables”, incideix Garí amb base en les investigaciones incloses a Guerra Civil i repressió a Mallorca, de l'historiador Josep Massot Muntaner, un dels estudiosos que durant la Transició més es va bolcar a aclarir com es va desenvolupar el conflicte bèl·lic a l'illa.

Supressió de la llei de memòria a canvi de pressupostos

En concret, el Govern balear del PP s'ha plegat a diverses de les exigències que imposava Vox per poder tirar endavant els pressupostos autonòmics del 2025. Entre elles, la derogació de la llei de memòria democràtica, tot i que els conservadors van assolir a finals del 2024 un insòlit pacte amb els partits d'esquerres per no eliminar-la.

El mes de desembre passat, els conservadors van facilitar, amb la seva abstenció, la vigència d'aquesta normativa arran del pacte que havien assolit prèviament amb les formacions d'esquerres: a canvi de no eliminar la llei, l'oposició va possibilitar al mateix ple l'eliminació de 34 esmenes que Vox havia presentat al Decret llei autonòmic de simplificació administrativa, i que els conservadors havien incorporat per error dues setmanes abans, retrotraient la legislació balear dècades enrere en matèria mediambiental i de normalització de la llengua catalana.

Finalment, els dos socis d'investidura tombaran una normativa que no sols condemna la dictadura franquista, sinó que rebutja també qualsevol totalitarisme i règim antidemocràtic, promovent el reconeixement i la garantia dels drets a la reparació, la veritat i la justícia de totes les víctimes de la guerra civil i la dictadura franquista. La derogació de la llei de memòria figurava en l'acord de legislatura aconseguit el 2023 entre PP i Vox, pel qual els de Bambú es comprometien a abstenir-se a la investidura de Marga Prohens, possibilitant amb això el seu nomenament com a presidenta del Govern, com així va acabar passant.