eldiario.es

9
Menú

El Muvim i la Geperudeta: una bona idea?

- PUBLICIDAD -
El Muvim acoge una exposición sobre la Virgen de los Desamparados

El Muvim és escenari d'una exposició al voltant de la Mare de Déu dels Desemparats

Estava escrit: el día 2 de desembre, el cel blau del lluent de l’Albufera, els esforçats maratonians a ritme de batucada ( we speak running), l’espai comprés entre l’avinguda de l’Oest i la Plaça de la Reina literalment ocupat per baratària, top manta i la gentada i, per a posar la guinda al pastís cromàtic i visual, l’expo de la Geperudeta al Muvim (Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat). Tot un shock .

Ja fa temps que tinc el costum de dir, fent broma, que a mi, de major, m’agradaria ser liberal, no d’aqueixos falsaris que s’autoanomenen liberals en allò econòmic i allò social i que són pura casta i caspa, sinó liberal que tracta humilment de seguir les passes de gent com, per exemple, Bertrand Russell. Ja m’ho pose difícil.

Russell i la Geperudeta? Doncs sí, perquè el primer manament de tot liberal o aspirant a liberal és el respecte radical als drets de l’individu, només limitats per la llibertat dels altres. Per tant, màxim respecte a les creences de tots i cadascú, de tots els credos i els no credos. I, per la mateixa raó, una exquisida neutralitat dels poders públics, que només poden i han de ser laics. Principis, aquests, que casen malament amb allò que del 29 de novembre del 2018  al 24 de Març del 2019 poden veure els ciutadans de València al Muvim.

La devoció a la Mare dels Desemparats, Geperudeta 0 Mareta, mereix tots els respectes i els que  vullguen conrear-la tenen els llocs de culte al seu abast. No hi ha dubte que és aquesta una tradició poderosa -com el Corpus- que qualsevol historiador o sociòleg ha de tindre en compte. Però l’exposició feta pel Muvim ex aequo amb l’arquebisbat i el Museu Marià  i que monopolitza  l’espai del museu té una finalitat inequívocament propagandística o pretesament  evangelitzadora. Evidentment, hom és lliure d’anar-hi o no però el “detall” és que s’utilitzen recursos públics, és a dir, de tots.

Des del punt de vista museístic, el mitjans utilitzats son poderosos. L’acurada cronologia (amb tot el seguit de reialmes, rogatives i adoracions públiques) i els abundants fons gràfiques i iconogràfics tenen un valor informatiu evident que, tanmateix, es podria haver resolt amb una bona publicació repartida als fidels en les esglésies, distribuïda en les llibreries i regalada en les biblioteques.

Com diu el text amb què s’inicia l’exposició, “l’ advocació  d’aquesta Mare de Déu, tan fortament empàtica envers els dissortats, els considerats malalts, pobres i desvalguts, tan arrelada a un territori urbà molt molt concret, ha estat també ben imbricada amb aquells que han dirigit el rumb de la societat a la ciutat de València”. L’exposició no cerca, però, aclarir aquesta imbricació ni la manipulació al llarg de la història del devot “poble menut”.

El 1409, el Pare Jofré fundà l’Hospital dels Innocents per a atendre als  folls, orats, cadàvers d’ajusticiats, condemnats a mort, xiquets expòsits i prostitutes o “fembres pecadrius”, i el 1414 el posà sota l’ dvocació de la Mare dels Desemparats. Tot era caritat i beneficència i l’Església  n’era omnipresent. No és aquesta la societat desitjada ni aquesta exposició ajuda a fer front als reptes que encara tenim de justícia i igualtat. Dir que estem davant d’una festa de la secularització de la societat és no entendre els rols del poder. El Museu de la Il.lustració i la Modernitat tenia -pensava jo- unes altres tasques, més laiques i constructives, menys oportunistes i populistes.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha