eldiario.es

Menú

Cinquanta mesures per mantenir el benestar amb menys recursos

Parcialment culpable de la urgent situació econòmica de les entitats socials, la Generalitat signa en una setmana dos pactes per donar-los suport, millorar el seu finançament i afrontar la nova pobresa

- PUBLICIDAD -
Un home amb dos matalassos a un carrer de Ciutat Vella, a Barcelona. / Edu Bayer

Un home amb dos matalassos a un carrer de Ciutat Vella, a Barcelona. / Edu Bayer

Passeig de Gràcia, deu de la nit. A uns metres de l’evacuador de turistes que és la parada de l'Aerobus, un heterogeni grup de persones fa cua a les portes d'una botiga de roba. Podria ser una d'aquestes convocatòries que llancen les marques per atreure la clientela amb descomptes extraordinaris. Però mentre els visitants enfilen el passeig de Gràcia amb les seves maletes de rodes, els integrants de la filera es comencen a moure cap a una parella que distribueix suc de bric en gots de plàstic. Hi ha joves i gent més gran. Persones ben vestides, i altres cobertes de parracs. Tots agraeixen el gest solidari de la parella, que ho fa per iniciativa pròpia.

L'escena simbolitza la creixent dificultat dels ciutadans per tirar endavant i satisfer les seves necessitats bàsiques. També il.lustra com la crisi ha redefinit l'ecosistema en què, fins ara, s'han mogut les associacions, federacions i entitats que presten serveis socials a les capes més necessitades de la població.

Agrupades majoritàriament sota el paraigua de l'anomenada Taula del Tercer Sector a Catalunya, les entitats amb fins socials travessen moments d'angoixa. El seu treball es multiplica alhora que els seus recursos minven. L'espectre de la necessitat ha augmentat. A persones grans, nens, gent sense recursos i persones amb alguna discapacitat –el seu camp d'acció fins ara–, s'han sumat aturats de llarga durada i aquells als quals les arxianomenades retallades han deixat en situació de pràctica misèria.

Menys donacions

"Crèiem que aquesta situació seria circumstancial, però ara veiem que no, que s'ha convertit en estructural i que haurem de moure fitxa per adaptar-nos als canvis", admet Francesc Pérez, president de COCARMI (Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat) . La crisi i les retallades no han augmentat el ‘target’ d'aquesta entitat. Però han sacsejat el seu funcionament. El juliol passat, COCARMI, com moltes associacions, es va quedar en blanc. Sense avís previ, l'Administració va deixar de pagar els serveis socials que havia contractat; en total, uns 70 milions d'euros. "Els impagaments de juliol suposen un trasbals en l'economia de les entitats", afirma Francesc Pérez. "I el retard en les subvencions ataca la nostra línia de flotació", abunda el president de COCARMI.

La manca de liquiditat de la Generalitat, principalment, i d'altres administracions públiques manté el Tercer Sector en escac, fent equilibris per seguir prestant els serveis socials que li deriven. Plou sobre mullat. Al marge de la caiguda de les donacions privades, la precària situació de les entitats bancàries, i de les caixes en especial, ha paralitzat pràcticament les obres socials, una altra de les grans fonts d'ingressos del Tercer Sector.

En el primer trimestre del 2011, les administracions devien als integrants de la Taula del Tercer Sector 700 milions d'euros. El deute actual es recalcularà a la tardor. "Tot i això, no hem deixat de prestar cap servei", assegura la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras. "Cap persona ha quedat desatesa". "Hem fet un exercici de responsabilitat per no prescindir de serveis ni de la gent que els ofereix", coincideix Francesc Pérez.

Una nova realitat

"Cada vegada hi ha més demanda de serveis socials, noves situacions de precarietat, nous perfils. Hem de repensar el paper de l'Administració, del Segon Sector i del Tercer ", apunta Guiteras. Canvis en el model per atacar amb solvència el que la presidenta de la Taula defineix com "nova pobresa". "Necessitem que es reconegui la nostra tasca i que es faci una aposta molt seriosa per nosaltres", afegeix Guiteras. "Nosaltres estem acostumats a treure aigua d'on no n'hi ha, aportem un capital social i un valor afegit que les empreses no tenen", afirma la presidenta. "Donem un servei públic, encara que no siguem entitats públiques", recorda Francesc Pérez.

Pel que fa a l'Estat i a Europa, la Taula reclama un tros més gran del pastís de serveis socials que les administracions externalitzen. Segons dades del seu anuari de 2009, l'últim, la Taula agrupava 7.500 entitats, donava feina a 100.000 treballadors, atenia 1.700.000 persones i reunia 245.000 voluntaris.

Aquestes xifres i l'actual situació socioeconòmica justifiquen el nou pla de suport al Tercer Sector Social signat per la Generalitat i la Taula dilluns passat. 50 mesures que pretenen "trobar una nova relació entre les administracions i les entitats socials" i "mantenir el model de benestar social", a través de quatre eixos vertebradors: millorar els mecanismes de finançament, els serveis oferts, la formació del personal i simplificar els tràmits administratius. "Hem d'adaptar a la nova realitat, crear sinergies, treballar en xarxa i de manera més interdepartamental", explica la presidenta de la Taula.

Llei de mecenatge

Moltes de les mesures i dels objectius recollits en aquest nou pla són velles reivindicacions de la Taula, incomplertes en el passat. "Aquest pla concreta les mesures, estableix un calendari i també una comissió de seguiment que n’estudiarà el compliment i l’efectivitat", destaca Àngels Guiteras. "I, ara, això depèn de Presidència, la qual cosa augmenta el compromís del Govern". "Si almenys ens paguessin al dia i ens donessin el que s'ha estat incomplint [0,7, IVA], la cosa aniria millor", considera el president de COCARMI, convençut que la llei de mecenatge tanca algunes de les claus del futur d'aquestes entitats. "Cal avançar en aquesta llei, incentivar els donatius", convé Guiteras. "Aquí no hi ha aquesta cultura i el camí per recórrer és llarg", prossegueix.

Encara que no hagi fet molt per posar-hi remei, el Govern també subscriu aquesta necessitat. I potser no és un mal senyal que, en només una setmana, hagi signat dos pactes –dimecres també va rubricar el de la lluita contra la pobresa–, elaborats amb la participació de les altres parts implicades, una altra circumstància culturalment poc assumida. És clar que la probable convocatòria avançada d'eleccions a Catalunya planeja sobre aquests acords: les mesures abasten una legislatura que, sembla, ja no serà. "Nosaltres, en qualsevol cas, pensem seguir el full de ruta traçada, governi qui governi", conclou Àngels Guiteras.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha