eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

CATALUNYA

Construir el present mirant cap al futur: la consulta de Tortosa

La consulta sobre l'escultura franquista de Tortosa ha aixecat una forta polseguera, donat que la legislació actual exigeix la retirada i museïtzació del monument, i els diferents consistoris no han fet cas de les recomanacions institucionals i de les demandes de la societat civil

- PUBLICIDAD -

Tortosa celebra aquest dissabte 28 de maig una consulta popular no referendària convocada per l’Ajuntament sobre el futur del monument de la Batalla de l’Ebre, l'escultura franquista més gran que hi ha a Catalunya, inaugurada per Franco l’any 1966. La consulta ha estat pactada pel govern local liderat per CiU i ERC i per alguns partits de l’oposició (Movem i PSC), pacte del que el PP i la CUP, per diferents motius, se’n van excloure. Aquesta consulta ha aixecat una forta polseguera, donat que la legislació actual des de l’any 2007 exigeix, en aquest cas, la retirada i museïtzació del monument de Lluis Maria Saumells, i els diferents consistoris no han fet cas de les recomanacions institucionals i de les demandes de la societat civil, encapçalades per la Comissió per la retirada dels símbols franquistes, creada a Tortosa el 2009.

Què és el Memorial Democràtic?

El monument i la consulta han aixecat una important polèmica i nombroses institucions polítiques i socials, com el Parlament, el Síndic de Greuges, l’ANC, Òmnium, sindicats i personalitats del món de la cultura de les Terres de l’Ebre i de Catalunya l’han rebutjat, tot i que els partits polítics locals han seguit un altre camí i han legitimat la consulta i rebutjat les crítiques com a ingerències externes a l’autonomia local, a excepció de la CUP, que ha anunciat que denunciarà a l’ajuntament per incompliment de la llei de memòria històrica. La consulta ha estat considerada innecessària perquè ja existeix un dictamen de les institucions competents en la matèria, per dignitat democràtica, perquè el fet de celebrar-la dóna al monument i als seus partidaris de mantenir-lo amb tot el seu significat d’exaltació del franquisme una legitimitat que no mereixen i que s’hauria de condemnar i sobretot per respecte cap a les víctimes militars, totes, no només les del bàndol colpista, tal i com està inscrit a la seva base «A los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro» (els franquistes, evidentment), i sobretot, els civils, els grans oblidats de la nostra Guerra.

Perquè el que es cal és promoure la justícia, la veritat, i la lluita contra l'oblit, i la millor manera era retirant el monument complint la legislació vigent. I fer molta pedagogia a les noves generacions, qüestió que s’ha trobat a faltar a Tortosa i les Terres de l’Ebre durant molts anys per part de l’ajuntament (independentment del color polític) i les diferents institucions polítiques, socials i educatives. Un exemple recurrent aquests dies de “no campanya” o “campanya de baixa intensitat” és denunciar el cost que podria significar la retirada del monument respecte a d’altres prioritats. Per què l’alcaldia no ens ha informat d’això? I del cost d’aquesta innecessària consulta? I quin cost tindria la seva re significació in situ? Qui la faria? Sota quins criteris? Quin percentatge representa respecte a algun dels aeroports fantasma d’aquest país, o la despesa militar d’Espanya en un dia, per posar alguns exemples? El pressupost oficial de la construcció de l’aeroport de Castelló fou de 137 milions d’euros, i la despesa militar en només un dia és de 41,5 milions d’euros al 2014. I simplement, perquè cal condemnar totes les vegades que calgui la Dictadura de Franco i totes les dictadures i feixismes del món, i una consulta sobre un monument d’exaltació franquista a l’espai públic va en la direcció contrària.

Malgrat tot, tenim consulta i no podem deixar passar quaranta anys més

Però ara tenim consulta. Ja sigui perquè la valentia política ha brillat per la seva absència, perquè per a alguns només hi havia aquest carreró sense sortida proposat per l’alcaldia (l’abraçada de l’ós), o perquè alguns juguen a ser sociòlegs i psicoanalistes de la identitat i la cultura profunda tortosina. Ja sigui per estratègia i oportunisme partidista, o perquè encara queda algun feixista a sota la catifa –que per cert, estan sortint amb tota la poca vergonya a la plaça Joaquín Bau (per quan, la plaça Marcel·lí Domingo, o la plaça de l’Estadi, que és com la coneixem de tota la vida?), sense que se’ls denunciï per apologia del feixisme. Perquè tant si es guanya com si es perd, pensen alguns (sense importar gens l’exaltació franquista que representa el monument) que els seus no perden i no se’ls hi escapen vots. Perquè és una patata calenta incòmoda des de fa massa temps, cal fer el que sigui però fem-ho ràpid i passant de puntetes, amb una campanya “de butxaca”. Per càlculs polítics pensant en futures eleccions, les del 26 de juny i les que es faran quan s’acabi l’ínterim de 18 mesos, perquè algú pensa en la seua carrera política (ara amb algun malson), i alguna calla i pensa en la seua futura carrera política, com l’alcaldia d’aquí tres anys o set anys (carrera una mica embrutada per afegir al CV una consulta sobre el franquisme). Perquè un anunci sobre la intenció de vot del consistori no busca mobilitzar a la ciutadania, sinó rentar-se les mans. I tantes altres raons que hauríem de tirar a les escombraries.

Però ara, malgrat tot, tenim consulta i no podem deixar passar quaranta anys més. Mos hem de treure aquesta xacra de sobre, i dir prou. Retirada i museïtzació. I no cal construir un museu amb una sala de les dimensions del monument de Lluis Maria Saumells, sinó que es pot museïtzar a l’aire lliure –tombat a terra– per a que tota la gent el pugui visitar i fer-se la foto, això sí, amb els panells corresponents explicatius de la dictadura, de com i qui el va construir i del què ha representat per a Tortosa durant tant de temps. Una comissió d’especialistes –ben allunyada del món polític i del focus mediàtic– hauria de fer diferents propostes o inclús podria recollir idees mitjançant un procés participatiu a la ciutadania al voltant de la museïtzació, i la ciutadania tortosina les hauria pogut votar en consulta, aquí sí que tindria sentit haver-ne fet una.

I de cara a mirar cap al futur, tornar a fer camí. I quina millor manera de fer camí que reconstruir el pont que va ser bombardejat en una guerra fraticida per a tornar a unir Ferreries i Tortosa en aquell punt. Aquest és el millor homenatge a la construcció de la pau que pot fer-se Tortosa a sí mateixa i al món. Com el simbòlic pont de San Antón, a Bilbao, també reconstruït després de la Guerra Civil. O el Pont Hohenzollern, sobre el riu Rihn, a Colònia, bombardejat per a evitar l’avenç de les tropes aliades a la II Guerra Mundial. O el Pont Nou de Mitrovica i el pont sobre el riu Ombla a Dubrovnik, símbols de superació de les guerres dels Balcans. Perquè volem construir el present mirant cap al futur, però amb retrovisor, per poder aprendre del passat.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha