Alguns interlocutors i analistes independentistes asseguren que la seva opció és l’única moderna. Que els únics que parlen el llenguatge d’avui són ells. Que els altres utilitzen discursos antiquats, inclosos els federalistes que han aparegut tard i malament en aquest debat per posar entrebancs a la independència i que no s’han assabentat que estem en una nova fase del progrés de la Humanitat. Independència és allò in. Federalisme i altres opcions estan out.
Un poeta i un editor insistien en aquesta tesi en les seves col·laboracions periodístiques.
La meva impressió és la contrària. Els que han arribat tard són els independentistes. Reivindicar la independència el 2014 no és el mateix que fer-ho el 1936 o el 1714, posem per cas.
De federalistes i independentistes catalans n’hi ha hagut des de fa molts anys. Uns i altres van perdre força i presència amb l’arribada de la democràcia. Als federalistes els desconcertava el nacionalisme. Els independentistes van ser pràcticament esborrats del mapa per aquest nacionalisme i les seves expressions polítiques obtenien suports electorals força limitats.
Els anys van anar passant. El món ha anat canviant. Les fronteres han anat caient. Les físiques, les psicològiques, les monetàries, les comunicatives... Allò de que cada país tenia la seva moneda, el seu exèrcit i el seu passaport ja és història.
La independència, avui, té un sentit molt diferent. En el cas català pot tenir el sentit de marcar distàncies envers Espanya. Per alguns, em temo que per a molts, amb això ja n’hi ha prou. Són aquells del “Ja en tinc prou!”, els que interpreten que l’Espanya actual és la dels policies que atonyinen un jove català al camp de futbol del València o la del ministre que atorga medalles a la verge Maria i ignoren l’altra Espanya, que també recrimina aquestes accions. Els de “On està Joaquín Sabina o el gran Wyoming quan l’inflen un ull a un culé a Mestalla?”.
Catalunya pot allunyar-se d’Espanya però mai no serà independent. I en té més culpa Mark Zuckerberg o Jacques Delors que Mariano Rajoy.
Ens agradi o no, els agradi o no, els independendistes, per més in i fashion que siguin, han perdut el tren de la història.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
