eldiario.es

Menú

L'Hermitage de Sant Petersburg: la façana i els darreres

Negociar amb l'Hermitage és una dura prova de resistència. Després de Vladimir Putin, és possible que el seu director, Mikhaïl Piotrovski, sigui la segona autoritat de facto a Rússia

- PUBLICIDAD -

En absència de notícies sobre el projecte d'instal.lar a Barcelona una franquícia del museu de l'Hermitage de Sant Petersburg, com ja s'ha fet a Amsterdam, el principal museu del món per quantitat d'obres i segon en superfície (després de Louvre) acollirà del 28 d'octubre al 5 de febrer vinents una exposició de 70 pintures i escultures sobre "Surrealisme a Catalunya. Els artistes de l'Empordà i Salvador Dalí".

La iniciativa ha costat cinc anys de negociacions molt fluctuants a la comissària Alícia Viñas, ex directora del Museu de l'Empordà figuerenc, però ha acabat per demostrar que de vegades els tractes amb l'Hermitage desemboquen en algun resultat. Només de vegades. La ciutat de Barcelona, sense anar més lluny, no se n'ha sortit.

La Barcelona maragalliana es va agermanar amb la segona ciutat russa el 1982, quan encara s'anomenava Leningrad. La regidora de Cultura, Maria Aurèlia Capmany, es va desplaçar en diverses ocasions a Sant Petersburg per estimular el projecte d'intercanvi d'obres i d'exposicions entre el Museu Picasso barceloní i la pinacoteca més fabulosament nodrida del món. Desitjava en especial obtenir la presència a Barcelona del famós quadre d'Henri Matisse "La dansa", una rotllana humana que d'alguna manera evoca la sardana.

Les negociacions es van allargar i les seves peripècies van ser narrades pel successor de la Capmany, Raimon Martínez Fraile, al llibre El fèretre obert, editat l'any 1988 al voltant del viatge de la quarta delegació municipal barcelonina enviada per negociar la proposta, inútilment. L'autor va convertir el viatge oficial que encapçalava en una novel.la d'aventures, però "La dansa" no es va moure del Palau d'Hivern, l'antiga residència dels tsars a Sant Petersburg, convertida en museu majestuós.

Va anar-hi acompanyat per l'aleshores director de Serveis Culturals de l'Ajuntament, Ferran Mascarell. Quan aquest es va convertir en conseller de Cultura de la Generalitat, va signar el 2012 amb la viceministra de Cultura russa un conveni per la instal·lació a Barcelona d'una franquícia entre del gran museu rus i inversors de la mateixa nacionalitat que obren a diverses ciutats europees o nord-americanes petites delegacions de la famosa pinacoteca, a canvi del benefici de les entrades del públic i les ajudes de les autoritats locals.

Primer es va parlar de tres naus portuàries rehabilitades davant del flamant hotel Vela. Després del gran edifici de la Duana, davant de les Drassanes. No se sap si el projecte es troba aturat o bé abandonat.

Negociar amb l'Hermitage és una dura prova de resistència. Després de Vladimir Putin, és possible que el seu director, Mikhaïl Piotrovski, sigui la segona autoritat de facto a Rússia. Enguany ha vist renovat el seu mandat per cinc anys més, malgrat que en té 72 i que en fa 24 que el dirigeix.

Les peripècies que volten el famós Palau d'Hivern dels tsars i el Museu de l'Hermitage que l'edifici acull queden petites davant la imatge contemplada en viu de la seva façana barroca, estucada de blau turquesa per la moda barroca, reflectida en la grandiositat del riu Neva al seu pas pel centre urbà, ja sigui en estat líquid i fluent a l'estiu o gelat de blancor immaculada a l'hivern.

A aquest delta del Neva el tsar Pere el Gran va decidir construir de zero la seva nova capital oberta al mar, a les innovacions, al món exterior. Avui el pont de la Strelska facilita una panoràmica inesborrable sobre aquell esforç megalòman. El museu de l'Hermitage sempre ha ocupat una part del Palau d'Hivern, l'edifici que van assaltar els soviets en armes per enderrocar el govern burgès.

Una de les col.leccions més famoses del món pot vantar-se de presentar 40 picassos i 30 matisses, entre moltes altres obres mestres de diferents èpoques. Des de l'interior, els finestrals del museu projecten la mirada cap a la la Plaça del Palau (popularitzada pel film Goldeneye, de James Bond), una esplanada generalment nua, per la desproporció entre la seva magnitud i els punts infinitesimals dels transeünts, excepte el dies de grans desfilades oficials.

Aquesta visió no supera el prodigi de contemplar des del pont de la Strelska la versallesca façana blava abocada al riu. Cap obra de l'Hermitage no ho supera. Els museus cansen i els paisatges privilegiats exalten.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha