Avui fa 3 mesos, Barcelona va viure la manifestació més gran del món pels drets de les persones refugiades i migrants. Mig milió de persones vam sortir al carrer per dir ben alt que volem acollir, i les administracions es van comprometre a donar resposta. Una resposta concreta que encara no ha arribat.
Sempre ho hem remarcat: cal fer una revisió de les polítiques migratòries de dalt a baix. I per fer-ho, cal un treball conjunt que impliqui a totes i cada una de les institucions amb l'estreta col·laboració d'aquelles entitats que treballen en temes de migració i refugi. Discutir del que calgui i fer front comú allà on calgui. I arribar a acords concrets. A fets concrets.
El dimarts després de la manifestació del 18 de febrer, la portaveu del govern de la Generalitat, Neus Munté, va explicar en la roda de premsa posterior al consell de govern, els diversos acords que el govern de la Generalitat havia pres. I aquests implicaven el treball i la coordinació de les entitats més representatives del país, de les administracions locals, dels partits amb representació parlamentària, dels agents socials i econòmics del país i de la ciutadania. Hi havia qui podria estar més d'acord o menys d'acord amb els acords de govern, però tots teníem una certesa: la porta a millorar les polítiques migratòries estava oberta. O això semblava.
Perquè tot això, en gran mesura, encara no ha passat. I és per això que durant aquests 3 mesos l'assemblea de mobilitzacions i continguts de la campanya #VolemAcollir ha continuat convocant les seves trobades de forma permanent. En aquestes trobades, les nombroses entitats que hi participen han estat treballant amb un document que recull un seguit de propostes concretes i urgents per millorar la vida de les persones migrants que viuen al nostre país així com per facilitar l'arribada de totes aquelles altres que ens esperen a les fronteres d'Europa. Aquest document divideix les propostes en tres àmbits administratius: els ens locals, la Generalitat de Catalunya i l'Estat espanyol.
Ho hem repetit moltes vegades durant la campanya: totes les institucions, cadascuna en el seu àmbit competencial, poden fer molt per millorar les seves polítiques d'acollida. També presentarem “l'equip negociador” que el conjunt d'entitats ha nomenat per defensar davant les diferents administracions les 148 propostes que recull el document.
Per defensar totes aquestes propostes davant les tres administracions, però, necessitem que un quart actor torni a saltar al terreny de joc. I aquests som tots nosaltres: la resposta ciutadana. I ara més que mai.
Durant els prop de quatre mesos que va durar la campanya, semblava que el monotema a Catalunya era el dret a refugi. Estava en boca de tothom! A les llargues tertúlies dels dinars familiars de Nadal se’n parlava, a les escoles s’explicava, a les ràdios hi havia debat i el carrer es mobilitzava. Fins i tot, s'ha de reconèixer, el #VolemAcollir s'havia convertit en una moda. Una espècie d'onada blava. I això, per a molts, comportava dures contradiccions. Però moda o no, i cadascú amb els seus matisos, l'opinió majoritària de la nostra societat, a diferència d'altres molt properes, manifestava ser favorable a l'acollida de persones refugiades i a garantir els drets de les persones migrants. I això és molt important perquè de cop s'havia posat sobre la taula un debat tan poc atractiu per a molts com és el debat migratori. Tot i ser només un petit pas del llarg camí que ens queda per recórrer, és un pas molt important.
Per responsabilitat col·lectiva, ara cal aprofitar la força que ens va donar la gent sortint en massa al carrer i l'atenció mediàtica que tenim posada en la qüestió migratòria. Per fer-ho i per fer-ho bé. Aquest document que ha estat elaborat fruit el treball conjunt de tanta i tanta gent i d'entitats molt diverses que treballen cada dia perquè la vida de les persones migrades sigui una mica millor, és una oportunitat excepcional per canalitzar tota aquesta mobilització. Cada una de les propostes que recull és dignitat, és justícia, és un dret i és humanitat. I com que en tot això no es pot escatimar, entre tots i totes l'haurem de defensar.
L'altre dia, per Twitter, algú citava a Wilders: “Ens amputen una cama en lloc de les dues i respirem tranquils. Però ja ens han deixat coixos.”
Doncs si hi ha un moment per salvar les dues cames, aquest és ara.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
