eldiario.es

Menú

Les diferents mirades a les 24 hores de Barcelona, de nou

Puc assegurar que l’any 1993 ja hi havia a Barcelona obrers polonesos, pianistes russos, escriptors argentins, marits a l’atur i immigrants marroquins

- PUBLICIDAD -

S’ha presentat a la Setmana del Llibre en Català un treball col.lectiu titulat Gira Barcelona, format per dotze narracions encarregades a dotze autors sobre les històries que poden passar al llarg d’un dia a la ciutat. Segons la ressenya que em crida l’atenció a la premsa de l’endemà, aquesta novetat editorial és un indicador que la narrativa catalana “s’està obrint a nous territoris i personatges fora del clixé: protagonista català de classe mitjana, que viu a l’Eixample o torna al seu poble, té amics intel.lectuals i li apareixen problemes sentimentals, dilemes morals o ressons arribats d’un passat no resolt. Gairebé sempre amb poca experiència directa del mal. Hi ha obrers polonesos, pianistes russos, escriptors argentins, marits a l’atur i immigrants marroquins”.

El clixé de la narrativa catalana que dibuixa el cronista no té preu, veritablement. Els autors convocats per l’editora Esther Pujol han estat Jaume C. Pons Alorda, Jordi Nopca, Najat el Hachmi, Jordi Puntí, Ramon Solsona, Llucia Ramis, Roc Casagran, Sïlvia Soler, Francesc-Marc Àlvaro, Berta Noy, Gerard Guix i Care Santos.

La iniciativa editorial m’ha fet recordar d’immediat el llibre editat l’any 1993 amb el títol 24 escriptors. 24 hores de la Rambla, una idea d'Edicions la Campana. Va convocar els autors a una habitació amb balcó damunt del Pla de l’Os perquè escrivissin el que els semblés sobre allò que veien al llarg de l’hora assignada. Joan Barril posava abans de cada capítol una introducció efervescent, observada in situ. Tot plegat ho retratava hora rere hora l’excel.lent fotògraf Agustí Carbonell.

En aquella ocasió els escriptors vam ser, per ordre d’aparició al balcó, Quim Monzó, Josep M. Carandell, Víctor Mora, Vicenç Villatoro, Maria Antònia Oliver, Joan F. Mira, Jaume Fuster, Enric Larreula, Maria Barbal, Paco Candel, Manuel Vázquez Montalbán, Ricard Creus, Màrius Serra, Avel.lí Artís Gener, Nèstor Luján, Lluís Permanyer, Marta Pessarrodona, Joaquim Soler i Ferret, Patrícia Gabancho, Jordi Sarsanedas, Rafael Vallbona, Xavier Febrés, Baltasar Porcel i Ignasi Riera, amb Josep M. Espinàs com a eventual suplent.

No sé si aquesta llista forma part del “clixé” de la narrativa catalana que ara s’obre a nous territoris i personatges. Tot evoluciona, afortunadament. Però puc assegurar que l’any 1993 ja hi havia a Barcelona obrers polonesos, pianistes russos, escriptors argentins, marits a l’atur i immigrants marroquins.

Una de les autores de l’últim Gira Barcelona es pregunta a la seva narració: “En quin moment la parafernàlia que envolta la literatura es va imposar a la literatura mateixa?”. És una pregunta eterna, intergeneracional i renovada.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha