eldiario.es

Menú

Un “No a la guerra” coratjós, argumentat i contracorrent

Sumar-se sense gaire preguntes a la commoció general i a la reacció bel·licista del govern socialista hauria resultat al setmanari francès l’Obs infinitament més fàcil i còmode que no defensar com ho ha fet el “No a la guerra”

- PUBLICIDAD -

L’endemà dels brutals atemptats gihadistes simultanis a París, el president socialista François Hollande va declarar solemnement la guerra a no sé sap ben bé qui. Va mobilitzar els seus efectius militars a l’estranger, va reclamar l’aliança dels socis europeus en el mateix sentit i va bombardejar una mica més que abans les bases gihadistes a Síria. Em va sorprendre que el primer número del setmanari Le Nouvel Observateur després dels atemptats s’enfrontés de manera clara i argumentada a la reacció bel.licista del president socialista. El venerable l’ Obs és una revista d’esquerres, pròxima al govern socialista i, a més a més, el setmanari d’informació de més tiratge a França (500.000 exemplars setmanals, segons xifres certificades per l’OJD).

Després del número especial que va posar als quioscos el dilluns per condemnar els salvatges atemptats del divendres anterior, solidaritzar-se amb les víctimes i sumar-se a la consternació ciutadana, l’edició de cada dijous (acostuma a arribar als quioscos de Barcelona el divendres o el dissabte) va prendre obertament posició contra l’abrandament militar d’Hollande. Malgrat el moment delicat que vivia el país, l’ Obs defensava els seus arguments amb una vella i activa confiança en la necessitat del debat de principis i el valor del coratge intel.lectual. La claredat de la postura, repeteixo, em va sorprendre.

El director Jean Daniel escrivia a l’editorial que obre la revista: “Quan es contempla el resultat de les intervencions russa i americana a l’Afganistan, a Iraq i arreu, cal treure conclusions responsables sobre les ambicions militars de França”.
El redactor en cap Mathieu Croissendau ho repetia també sense embuts a la pàgina següent: “Davant d’una situació excepcional, mesures d’excepció? François Hollande ha fet un gir marcial de circumstància. Més enllà del to i de la postura, algunes mesures directament extretes de l’arsenal de la dreta o de l’extrema dreta plantegen interrogants. Si encara és massa d’hora per avaluar l’eficàcia d’aquesta Patriot Act a la francesa, després de la seva aplicació serà massa tard per plorar-ne les conseqüències”.

Tot el número del veterà setmanari francès desplega informació de detall sobre els atemptats patits a París, sense renunciar a cap moment a qüestionar que la reacció militar hagi de ser la prioritària ni deixar de repetir que “el gir repressiu d’Hollande per enfrontar-se a les crítiques de la dreta i del Front National és una aposta arriscada”.

Sumar-se sense gaire preguntes a la commoció general i a la reacció bel·licista del govern socialista hauria resultat infinitament més fàcil i còmode al setmanari francès de referència que no defensar com ho ha fet el “No a la guerra”, amb la dosi d’esperit crític que l’ha portat a ser el més divulgat del país, malgrat el contagi de l’extrema dreta ascendent a molts altres cercles polítics, culturals i informatius. A la vella dama d’esquerres que és l’ Obs -igual com als manifestants de dissabte passat a Barcelona i altres ciutats-, encara noblesse oblige.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha