eldiario.es

Menú

LA CIUTAT OBLIDADA

Natzaret contra el seu estigma

La desocupació, la incomunicació i el fracàs escolar són els reptes del barri marítim més al sud de València. Estigmatitzat pels impulsors de l’urbanisme salvatge, encara persisteixen les convulsions de les activitats al marge de llei induïdes per l’especulació de la rajola

Natzaret inaugura una sèrie de reportatges sobre els barris més oblidats i degradats per la gestió de l’exalcaldessa Rita Barberá més enllà del Cabanyal i que reclamen l’atenció del nou govern municipal. És la ciutat oblidada

- PUBLICIDAD -
Calle de Francisco de Paula de Nazaret con la grúas del puerto al fondo

Carrer de Francisco de Paula de Nazaret amb les grues del port al fons

Mentre els focus se centraven en els derrocaments, les excavadores amenaçadores i en els veïns desallotjats per la força al barri del Cabanyal, altres barris de València eren relegats al silenci pels governants. Situats a la perifèria d’una ciutat dissenyada massa vegades en consonància amb els senyors de la rajola, constitueixen la ciutat oblidada.

Sense negar la degradació que va patir durant anys el Cabanyal pels intents de prolongar l’avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar i partir el barri en dos, hi ha altres barris que reclamen l’atenció. Que necessiten que les seues demandes siguen ateses, perquè l’esforç dels veïns davant de la deixadesa de les autoritats locals anteriors no quede en va.

Un dels barris més estigmatitzats, sobre el qual més perjudicis falsos s’han creat en l’imaginari col·lectiu és Natzaret. Tenallat per l’expansionisme del port, l’antic poblat de pescadors de València va ser degradat durant anys per no plegar-se a les intencions que l'ex-alcaldessa de València, Rita Barberá, va plantejar per a aqueixa zona del cap i casal. Després d’anys de lluita diària de la seua gent –hi residisca o no– i gràcies a un associacionisme en ebullició des de la Transició, ara busca resquitar-se del seu estigma. I tot, mentrestant, com en altres barris situats a la perifèria, intenta superar els seus reptes actuals: la desocupació elevada, el fracàs escolar i la incomunicació respecte dl nucli de l’urbs.

“Degradat per l’especulació”

El naixement de Nazaret té lloc en 1720, any en que les autoritats van traslladar el llatzaret -lloc on s'aïllava als que tenien malalties contagioses- des de Montolivete a on s'assenta ara el barri. Després es va reconvertir en un poblat de pescadors i treballadors del port de València per la seua proximitat a la mar i a la instal·lació esmentada. En 1877, es va unir al terme municipal de València. Malgrat els seus orígens, es va convertir durant molt de temps en un barri atractiu per a una certa burgesia local que anava a la seua platja. No obstant això, la seua sort va canviar quan el 1986 a causa de l’expansió del port de València els van arrabassar la platja, a pesar de la forta contestació veïnal.

“El gran drama del barri va ser llevar-li la mar”, indica Esteban Burillo, coordinador de la associació sense ànim de lucre Arca de Noé. Una ocupació que va comportar que el barri es convertira en una illa, rodejat per una xarxa infestada d’infraestructures i que, per a accedir al seu interior, s’ha de creuar algun pont. “Ens vam quedar com un barri completament aïllat”, assenyala Julio Moltó, portaveu de l’Associació de Veïns de Natzaret.  L'acord perquè els molls portuaris ocuparen l'aigua, les casetes i la sorra del barri tenia contraprestacions en inversions. Però mai van arribar.

No obstant això, el creixement del Port es va voler incrementar encara més. I amb això, el barri marítim es va veure amenaçat. “A causa de les intencions de la llavors nova alcaldessa de València, Rita Barberá, ens vam convertir en un barri a extingir tal com va dir Unió Valenciana (UV), soci de govern del PP en l’Ajuntament de València”, relata Moltó. “[Vicente González] Lizondo [líder d’UV] va proposar traslladar el barri més amunt cap la zona de les Moreres perquè el port poguera ampliar-se”, conta José Antonio Barba, president de l’associació veïnal Natzaret Unit.

“Darrere d’aqueixa jugada del port, hi havia una operació d’especulació urbanística. Però, en veure que no podien eixir-se’n amb la seua, van començar a asfixiar el barri”, afirma Moltó. De fet, a partir de la dècada de 1990 el barri va viure els pitjors moments. Les 100 ‘casetes de paper’ que s’havien construït el 1950 com a refugi davant de les inundacions, van ser ocupades per persones d’ètnia gitana, fet que va comportar complexitats de coexistència.

Durant aqueixos anys, a més, es van derivar a Nazaret bona part de les activitats il·lícites que anteriorment se situaven en altres zones de la ciutat, com el narcotràfic o la prostitució. “Va ser induït, afavorit i permés pels governants”, critica Moltó. A això, es va sumar que el llit del riu que banya el barri per la part nord es va convertir en un desaigüe i que l’horta protegida situada al voltant –especialment a la Punta– va ser tenyida de ciment per l’assentament de la Zona d’Actuacions Logístiques (ZAL) del Port. “La vulnerabilitat social i la degradació urbana va ser per acció, obra o omissió dels governs locals, autonòmics i estatals”, va afirmar Josepa Cucó, catedràtica d’Antropologia Social de la Universitat de València, en una conferència el 2014 sobre els poblats marítims de València.

Protesta de los vecinos en la calle de Alta del Mar, primera calle peatonal impulsada por el primer Ayuntamiento democrático

Protesta dels veïns al carrer de l'Alta del Mar, primer per a vianants impulsat per l'Ajuntament democràtic.

La degradació d’unes quantes zones, la concentració superior respecte a altres districtes de València de gent immigrant (un 19,3% el 2012 quan en la ciutat representa el 14,8% del total), les raneres de la bambolla immobiliària que van deixar un PAI fallit -que representava tornar-li al barri la seua platja, tot i que de forma artificial- i la construcció del circuit de la Fórmula 1 van ajudar a fer més vulnerable el barri. Més quan a l'any 2004 es va urbanitzar el llit del riu sense endreçar-lo, fet que va provocar inundacions. Tot i això, gràcies al moviment veïnal es van complementar obres de clavegueram, es van enderrocar les ‘casetes de paper’ i es van legalitzar els terrenys sobre els quals s’assenta el barri.

Allunyat dels estereotips

Els reptes a què s’enfronta Natzaret ja no tenen a veure amb els problemes registrats al començament de segle. De la prostitució i del tràfic de drogues, només queden lleugers espeternecs equiparables a altres zones oblidades. I la inseguretat és un prejudici fals que es manté sobre l’imaginari. “L’estigma ja no és el que era. És un barri assimilable a altres de la perifèria, on van venir molta gent amb pocs recursos perquè l’habitatge és més barat”, apunta Burillo.

“El principal drama del barri, com en molts altres, és la severa exclusió social que pateix”, comenta. “L’empobriment a què ha estat sotmés el barri i l’alta desocupació en són els problemes principals”, assegura Moltó. És per això que hi ha dades preocupants, com ara que la població amb estudis superiors siga només del 4,3% quan la mitjana de la ciutat se situa en el 19,3%, segons dades del 2012. La taxa d’analfabetisme, residual a la ciutat, a Natzaret està –segons el text citat de Cucó– molt per damunt de la registrada a València. I la població major de 65 anys se situava el 2012 en 5 punts per damunt de la mitjana del cap i casal, segons les mateixes dades. Fet que incrementa la vulnerabilitat d'un barri.   

L'existència d'una major presència de població immigrant o de diferents races afig complexitat a l'hora que el barri no se seccione. “No se solen barrejar molt. Per sort, els nens que nosaltres ajudem en l'Arca de Noé encara no tenen aquests estereotips. Pot ser una oportunitat per trencar-los”, expressa Burillo. Els tres col·legis que hi ha al barri són CAES, uns centres de caràcter especial. Compta amb dos centres de secundària concertats i de tint religiós, però no hi ha cap públic.

“Mesures com el bo social ajuden a connectar la gent del barri amb la ciutat”, comenten les persones consultades per a aquest reportatge. Així mateix, des de l'Associació de Veïns de Natzaret han elaborat un decàleg que en cas que es porte endavant eliminaria la incomunicació respecte al nucli de la urbs que pateix Natzaret. La tornada de la línia 3 de l'EMT, acabar la línia T2 del metre-tramvia, allunyar el Port del barri, millorar l'accessibilitat dels vianants i de la bicicleta, recuperar espais com el circuit de la F-1 per a ús ciutadà o el soterrament de les vies del tren són algunes de les reivindicacions més destacades per acabar amb aquest problema. “El barri ha d'incorporar-se a la ciutat”, reclama Burillo.

Per a ell, a més, s'han de fomentar les oportunitats educatives dels nens i s'ha d'impulsar “de debò” mesures que ajuden a la formació socio-laboral. “Hem de frenar l'absentisme escolar, donar oportunitats reals a la gent”, demana. De fet, des del col·lectiu que coordina s'encarreguen de complementar la formació que se'ls dóna als nens a l'escola; de fomentar la formació socio-laboral, buscant que la gent incremente la seua capacitació laboral; i de servir de suport a l'hora de preparar la burocràcia que s'exigeix per determinats tràmits. També realitzen programes de convivència veïnal a través d'activitats de caràcter, especialment, cultural. Per aquesta tasca, han rebut diversos premis i guardons.

Dinamisme cultural i associatiu

“És un dels barris amb més presència associativa i cultural”, afirma Moltó. Precisament, l'associació de veïns de la qual és portaveu va ser una de les primeres en crear-se després de la caiguda de la dictadura feixista de Francisco Franco. Nascuda en 1976, la seua oposició a diversos projectes ha evitat que la situació de Natzaret aniguera a pitjor. I, a més, ha aconseguit que el barri compte amb un centre de salut, un dels poliesportius més grans de la ciutat, una biblioteca gran, un centre de dia, entre altres instal·lacions destacades.

Un associació que també va exercir un paper clau en la plataforma veïnal que integra a tots els barris que componen els poblats marítims de València. I que ha patit en major mesura la concentració de grans esdeveniments que generaven gentrificació -actuació urbana que desplaça a gent de pocs recursos i la substitueix per persones de major capacitat adquisitiva- en algunes parts del districte com la Copa Amèrica i la F-1, l'avarícia de l'urbanisme salvatge -lligat moltes vegades a la pròpia expansió del port- i un dèficit d'inversió creixent.

A Natzaret hi ha dues falles i gaudeixen d'un Centre de Música i Dansa, que compta amb una banda de música, coral i escola de música. Així mateix, existeixen multitud de celebracions i festes, que comporten una destacat dinamisme cultural.

Una ebullició que es converteix en el millor antídot contra l'estigma que encara arrossega el barri. La degradació afavorida i la companyia complicada amb el port li va reservar conseqüències fatals. Però, la tenacitat dels seus veïns ha fet resistir al barri i ha obert el camí per trencar amb els prejudicis instal·lats. I així, reclamar el seu lloc a València.

El nou tripartit municipal -format per Compromís, PSPV-PSOE i València en Comú- ha d'atendre els problemes greus que arrossega el barri. Com els que preseten altres barris d'una ciutat oblidada. Han de convertir-se en prioritat per evitar una ciutat dual. En cas contrari, reduir la bretxa existent entre els 87 barris que integren València pot resultar molt difícil.

 

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha