La jutge Alaya desmantella de cop la branca catalana dels ERO andalusos i deixa en evidència Ruz

Després de sis mesos de baixa, la titular del jutjat d'instrucció número 6 de Sevilla, Mercedes Alaya, ha tornat al seu lloc amb energies renovades. El passat dimecres 20 de març va donar curs a la petició de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil per detenir a 22 persones en relació amb l'escàndol dels ERO fraudulents de la Junta d'Andalusia.

Tot i que la jutge ha criticat en els seus autos judicials l'actuació de la Junta d'Andalusia, el Govern que presideix el també president del PSOE, José Antonio Griñán, ha lloat la tasca d'Alaya en el seu intent d'evitar que es dilati el procés i que algunes de les proves intervingudes per la Guàrdia Civil el passat dimecres es desvirtuïn.

Però Alaya va anar encara molt més enllà, en judicialitzar la investigació que la Guàrdia Civil va iniciar el 2011 sobre les empreses asseguradores que es van beneficiar dels ERO fraudulents, essencialment Vitalia i el grup d'asseguradores vinculat al desaparegut banc català Eurobank, controlat pel fosc financer Eduardo Pascual Arxé, i la fallida del qual investiga el jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional ocupat, des que Baltasar Garzón va ser inhabilitat, pel jutge Pablo Ruz. El mateix dissabte 23 Alaya va ordenar l'ingrés a la presó de Pascual i de la seva principal col·laboradora, Maria Vaqué, per rebre comissions dels ERO fraudulents, a través de l'asseguradora Vitalia.

Ruz es troba en les últimes setmanes al centre de la polèmica pel seu enfrontament amb el titular del jutjat número 3 de l'Audiència Nacional, Javier Gómez Bermúdez, que, després d'admetre a tràmit una querella d'IU contra l'extresorer del PP Luis Bárcenas, entre d'altres, es considera competent per investigar el finançament del partit del Govern central. Competència que s'atribueix també Ruz, pel fet de ser l'instructor de l'cas Gürtel.

En la batalla, però, i tot i que és més que evident que el Govern vol que els papers de Bárcenas siguin investigats per Ruz -el mateix president del Govern, Mariano Rajoy, s'ha dirigit al Consell General del Poder Judicial per demanar que el cas quedi en mans del substitut de Garzón-, Alaya ha deixat en evidència el titular del jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional. Perquè ja al juny de 2012, els accionistes d'Eurobank li van demanar que investigués les activitats de Pascual i de la seva asseguradora Vitalia, que van heretar bona part de les activitats d'Eurobank, amb els més de 13 milions d'euros que, segons l'acusació particular, van espoliar de l'entitat catalana. I l'escrit, en realitat, no era més que un recordatori d'una petició realitzada ja el 2007, sobre la necessitat d'investigar el grup d'empreses d'Eduardo Pascual.

Corrupció transversal

A la vista dels membres dels consells d'administració d'algunes d'aquestes empreses, Pascual fa anys que intenta convertir les seves tribulacions judicials en una qüestió transversal. Quan la jutgessa Alaya va iniciar la investigació de Vitalia, Eduardo Pascual a penes va trigar un parell de dies a desvincular-se públicament de la companyia per afirmar que els seus únics responsables eren els administradors que li van succeir tant a Eurobank com a les mútues propietat de la consultora: Fortia Vida , Norton Life, Personal Life, Excell Life i Apra Leven. Aquestes companyies acabaven per assegurar les prestacions econòmiques de les persones que havien sortit de Mercasevilla arran dels expedients de regulació d'ocupació aplicats al mercat de proveïments de la capital andalusa.

En successius escrits, molts d'ells admesos pel magistrat, es relaciona a Pascual amb personalitats de Convergència, com Macià Alavedra, Joan Hortalà o el mateix Fèlix Millet, i amb persones de l'entorn del PP, bé pròximes a Mariano Rajoy, com l'actual director de La Razón, Francisco Marhuenda, o al portaveu del PP al Congrés, Vicente Martínez-Pujalte, com el seu germà Jesús.

L'operació impulsada per Alaya s'ha saldat, de moment, amb l'ingrés a la presó de set persones. Diverses d'elles no eren cap sorpresa, a la llum de l'informe elaborat pels propis tècnics de la UCO, que xifren els diners desviats de la partida de la Junta d'Andalusia per expedients de regulació d'ocupació en 50 milions d'euros: l'exdirector general de la Junta, Javier Guerrero, que ja havia passat set mesos a la presó per haver autoritzat la sortida dels fons, i l'ex sindicalista d'UGT Joan Llances. Molt més sorprenent ha resultat l'empresonament de Pascual i de la seva mà dreta, Maria Vaqué.

Alaya investiga una presumpta trama de prejubilacions fraudulentes descoberta en nombrosos expedients de regulació d'ocupació (ERO) promoguts per empreses andaluses i finançats amb càrrec a la partida pressupostària 31L dels fons autonòmics. Mitjançant un acord, rubricat entre la Direcció General de Treball i Seguretat Social i l'antic Institut de Foment d'Andalusia (IFA), durant els últims anys, la segona de les institucions hauria lliurat directament prop de 648 milions d'euros per sufragar la reestructuració de empreses en crisi, a càrrec de la partida 31L, fórmula aliena a la Llei autonòmica d'Hisenda Pública en prescindir suposadament de la fiscalització administrativa, sempre segons la investigació.

Gràcies a aquests fons, de qualsevol manera, hauria estat finançada la presumpta prejubilació fraudulenta d'unes 72 persones, a més d'ajudes directes a empreses relacionades amb dirigents públics o membres del PSOE.