Com i on es van arribar a comercialitzar pròtesis caducades de Traiber?

El 28 d'abril de 2015 el jutge Diego Álvarez de Juan, que està al capdavant del cas Innova, va ordenar un primer registre a la seu social de Traiber SL, ubicada al polígon industrial de Reus. Durant el registre, que es produïa en relació a l'existència d'indicis de delictes de corrupció comesos per Traiber i l'empresa municipal Sagessa, es va trobar alguna cosa inesperada: un nombre important de pròtesis mèdiques en aparent desús. Al cap d'un mes, el 22 de maig es va autoritzar un segon registre, aquesta vegada ja en relació amb l'existència de pròtesis caducades o en mal estat comercialitzades per Traiber.

Aquest diari explicava fa uns mesos que l'empresa Traiber hauria implantat pròtesis a prop de 3.500 pacients en una trentena d’hospitals a Catalunya. La primera pregunta però era quantes d'aquestes estaven en mal estat i com, en el cas que estiguessin caducades, havien pogut arribar a ser comercialitzades. “Jo comprovaria si guardo l’informe i miraria quina empresa és la fabricant de la pròtesi”, deia fa uns mesos Josep Davins i Miralles, Subdirector General de Serveis Sanitaris, a Catalunya Plural com a recomanació als que volguessin comprovar si la seva pròtesi era de Traiber o no. La primera pregunta, quantes pròtesis caducades es van col·locar, segueix sense resposta.

El que sí que se sap però és, de moment, quins centres a Catalunya van col·locar pròtesis amb el polietilè caducat entre 2013 i 2014. Segons recull la interlocutòria emesa pel jutge aquest dimecres és té constància de la Fundació Hospital Sant Pau (Tarragona), Hospital Sant Joan de Reus, Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, Meditram Orthopedic SL (Sant Quirze del Vallès) i FIATC Mutua de Seguros (Diagonal, Barcelona). Més enllà, també hi ha casos en altres comunitats autònomes i fins i tot a Itàlia, Portugal, França o Santo Domingo.

Avui dia, ja hi ha 28 pacients afectats que s'han personat en el cas, segons ha explicat l'advocat Emilio Ortiz a Catalunya Plural i el magistrat Diego Álvarez de Juan assegura en la interlocutòria emesa aquest dimecres que “és el moment d'identificar a altres víctimes d'un producte protèsic caducat, sense homologar o defectuós provinent de Traiber”. El bufet d'Ortiz representa els afectats per pròtesis de maluc i de genoll defectuoses de Traiber, en la seva majoria persones d'avançada edat i en alguns casos en situacions especialment sensibles. “Estem parlant en alguns casos de gent que ha passat per catorze intervencions quirúrgiques, de gent gran que no compta amb prou assistència. No podem buscar la justícia d'aquí a deu anys”, explica Ortiz. Segons ell, cada cas és particular però en algun cas la indemnització que es demana és de prop d'un milió d'euros.

Com es van poder comercialitzar pròtesis caducades?

Pel que fa a la segona pregunta, com pot ser que les pròtesis en mal estat s'arribessin a comercialitzar, cal anar a la interlocutòria emesa pel jutge aquest dimecres. L'alerta, com en molts casos de corrupció, arriba perquè una treballadora de l'empresa, en aquest cas de Traiber, posa en coneixement de l'Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS) les pràctiques fraudulentes que s'estaven cometent. Ho denuncia el 17 de setembre de 2014, després de veure que els responsables de Traiber, Luis Márquez i Mercè Carmona, feien cas omís de les seves recomanacions. “Aquest material ha de ser destruit, no es pot tornar a esterilitzar ni molt menys vendre”, els havia advertit en un correu electrònic al maig del 2014. Al cap d'uns dies va tornar a insistir: “Bon dia Sr. Márquez, vull recordar-li que per a la venda i implantació d'un producte sanitari aquest ha de ser autoritzat prèviament i disposar del registre CE (el distintiu que assegura que el producte compleix amb els requisits de seguretat, eficàcia i qualitat)”, escrivia en un altre correu.

Finalment, passats els mesos d'estiu decideix acudir a l'AEMPS. En la denúncia revela tres pràctiques fraudulentes per part de l'empresa: que els certificats CE -que responen a una directiva europea- emesos per l'Organisme Notificat d'Eslovàquia Evpu S.A. havien caducat; que hi havia etiquetats que s'estaven venent sense el certificat; i que s'havia estès les dates de caducitat d'implants ja caducats. En el darrer cas, per exemple, a través de falsejar les etiquetes. “Es canviaven les etiquetes i s'ampliava la caducitat cinc anys sense ser destruïts”, explica la treballadora en el mail enviat a l'AEMPS en què comunica les diverses negligències. A més, segons es destaca en la interlocutòria, l'Organisme Notificat escollit per Luis Márquez -l'organisme que ha de certificar la qualitat dels productes- era l'eslovac EPVU perquè les exigències en les inspeccions eren molt baixes.

Una de les preguntes que caldrà respondre ara és la que el jutge fa en la interlocutòria: Han realitzat la AEMPS i la Direcció General d'Ordenació i Regulació Sanitària de la Generalitat alguna inspecció en la mercantil Traiber des de la seva constitució fins al 17 de setembre de 2014?

Luis Márquez, l'home al capdavant de les pràctiques fraudulentes

Després que l'AEMPS informi el Servei de Control Farmacèutic i de Productes Sanitaris de la Generalitat, aquest inspecciona Traiber i a finals d'octubre s'ordena el seu precinte i cessament de l'activitat. Segons es diu en la interlocutòria l'informe de la Generalitat recull, entre altres fets, que en la inspecció es van localitzar implants de polietilè fabricats i esterilitzats al 1998 i que per tant només podien ser implantats fins al 2003. Amb l'etiquetatge fals, però, s'havia estès la caducitat fins al 2014, és a dir, deu anys més de la data real.

Segons la denúncia, el director era qui tenia coneixement de tot. De fet, havia arribat a declarar: “Sempre s'ha dit que la caducitat d'un producte és com la d'un iogurt, que encara que estigui caducat, si te'l menges deu dies després no passa res”.

En la seva declaració, Mercè Carmona va assegurar que el director havia amenaçat en diverses ocasions als treballadors per tal que no denunciessin les pràctiques. “el senyor Márquez tenia bons contactes i deia als treballadors que fossin conscients que qui el deixés no trobaria feina ni podria treballar a tota la província de Tarragona”. D'altra banda, i també segons el que va declarar Carmona, s'haurien fet dues comandes, una per Traiber Portugal i una altra per Traiber República Dominicana, fins i tot una vegada ja s'havia ordenat el cessament de l'activitat.

El cas dels dos metges de l'Hospital Santa Tecla de Tarragona

En la interlocutòria el jutge destaca el cas de dos metges als quals imputa per no denunciar el mal estat d'una pròtesi després d'adonar-se'n en tornar a intervenir un pacient perquè la pròtesi inicial li provocava dolor. “El polietilè estava fet malbé, cosa que no era normal perquè feia dos mesos que s'havia canviat la pròtesi”, va declarar un dels doctors, que va explicar que li van comentar a la representant present, Mercè Carmona, qui va endur-se la peça. “Em vaig quedar morta, llavors me'n vaig adonar del risc que podia tenir el polietilè caducat”, va declarar Carmona.

Amb tot el jutge conclou que “aquí està en joc un bé essencial de la societat: la salut. No es va pressionar o no es va pagar, precisament, per posar les millors pròtesis del mercat, ni les menys dolentes, es va pagar per col·locar pròtesis caducades o en mal estat”, resa el jutge en el document en referència a alguns dels prop de 50 facultatius imputats.