Segurament heu vist els seus vehicles pel carrer. Ambulàncies i transports col·lectius per a persones amb discapacitat llueixen l'anagrama del grup La Pau: un ocell blanc sobre fons blau. El que molts potser no sabeu és que aquesta empresa és una cooperativa que va nàixer del voluntarisme a Badalona fa 30 anys.
Frederic Torrent és el president del Grup La Pau. Explica amb orgull l'evolució d'aquesta empresa que van crear 12 persones i que ara n'ocupa 420 de mitjana. Que va arrencar comprant dues ambulàncies i ara té més de 120 vehicles i que fins al moment ha capejat la crisi sense fer cap acomiadament.
“Va ser cap a l'any 1983, un grup de persones vinculades amb la protecció civil i a Creu Roja van pensar que es podien oferir serveis d'una forma més professionalitzada -llavors el transport sanitari el gestionava gairebé en solitari Creu Roja- i es van decidir a crear una empresa, que des del primer moment es va voler que fos cooperativa. Van comprar dues ambulàncies amb unes 100.000 pessetes de l'època i van començar”.
Els inicis de Grup La Pau estan lligats a Badalona. Al principi al barri de La Morera, i més tard al polígon industrial del barri de Canyet. Però, no sempre les coses han estat fàcils. Aconseguir participar en els concursos públics de la Sanitat catalana va constar una tancada i una vaga de fam a una església del barri de la Salut. Així es va trencar el bloqueig!
La idea de crear una cooperativa se'ls va ocórrer, diu Torrent, als fundadors, a l'escalf de la reacció davant la forta crisi que es va viure a finals dels anys 70 del segle passat. “Molts grups de treballadors es quedaven les empreses que tancaven i aquesta alternativa es veia viable”. Però, va ser l'ajut que la gent de La Pau va trobar en una altra cooperativa de transport sanitari del Vallès el que els van convèncer per triar el model.
Professionalitzar el servei
“Nosaltres en començar vam veure que això del transport sanitari era en gran part un voluntariat, que no s'arribava a tot arreu. Els que van començar, que potser eren una mica visionaris, van pensar que es podia millorar el servei. Penseu que el transport sanitari era pràcticament un monopoli de Creu Roja i entrar en aquest àmbit era molt difícil”, afirma el president de la cooperativa. Per a entrar, recorda Torrent la protesta que van haver de fer els fundadors fins que l'entitat va accedir al concert amb l'Administració. El Govern era el seu principal client. N'hi havia altres com mútues, però difícilment arribaven a l'1% de la facturació.
Durant els primers mesos de la cooperativa, els seus fundadors van treballar gairebé sense cobrar o rebent uns salaris molt menors als respecte als treballadors d'altres empreses de l'entorn.
La clau del primer creixement va arribar després d'accedir al primer concert amb l'administració. A partir d'aquell moment alguns bancs els hi van fer confiança obrint línies de crèdit i altres mecanismes de finançament. Una segona font d'ingressos ha estat l'entrada de més personal cooperativista. Al grup s'hi ha de fer una aportació per a ser-ne soci, aportació que en jubilar-se es recupera. Això vol dir que les necessitats de capital han coincidit amb moments de relleu o ampliació de plantilla.
Actualment el Grup La Pau té uns 160 vehicles, dels quals 33 són autocars. Les ambulàncies del Servei d'Emergències Mèdiques sumen 42 a les que cal sumar les 49 de les genèriques de transport no urgent. Pel que fa a personal, en els moments punta l'empresa ha arribat a tenir 530 persones, xifra que baixa a una mitjana de 420 actualment, dels quals 86 són socis, diu Torrent.
Procés d'integració
L'accés a soci de ple dret segueix sempre un procés, tot i que “fa anys que no entra cap nou soci” diu Torrent. Així ho ha decidit l'assemblea. Els nous membres de la cooperativa entren en funció dels relleus que s'han de fer, afirma el president de l'empresa. En aquest sentit, quan la baixa de soci és fruit “d'una desgràcia” el lloc sempre es cobreix amb algú de la família, si ho demana.
“Al principi, fins que es va decidir limitar el nombre de socis, el que es feia és que entrava una persona contractada i al cap d'un any podia demanar ser soci. Si s'acceptava la petició, encara havia de passar sis mesos de prova, i finalment formava part de la cooperativa”, afirma el president del grup.
El mecanisme de capitalització que fan els socis consisteix en una valoració de les aportacions, de forma que un dels fundadors, si marxés, rebria el mateix que ha de posar com a capital social un nou treballador. “Per posar un exemple, si en els inicis s'havia de posar 100.000 pessetes d'aquell temps, ara en marxar s'endurà l'equivalent a 30.000 euros, cinc milions de pessetes” diu el president.
Problemes amb el crèdit
Grup La Pau ha vist com la crisi l'afectava: “ Des del 2010 estem patint i patint molt”. L'administració ha rebaixat el preu del servei. Ha baixat també l'activitat. El president de la cooperativa se sap les dades de memòria, el 2010, es va reduir el preu un 3,21%; l'any següent un 2% i el tercer un 4,6%. I com s'afronta aquesta situació? “Nosaltres estem orgullosos del que hem fet. Som de les empreses més grans de Catalunya d'aquest sector i no hem acomiadat ningú. Ni hem fet cap ERO. Hem fet una reestructuració de jornada”, explica. Això consisteix a fer que tota la plantilla realitzi estrictament vuit hores de treball cada dia. Abans, es feien moltes hores extres i això s'ha acabat, diu amb convenciment Frederic. I tot s'ha fet negociat i acordat amb els sindicats.
Però, a més s'ha iniciat una diversificació pel que fa als tipus de transport. “Aquí vam veure un possible servei, que una mica ens demanava la mateixa Administració, com era el transport de persones amb disminució física i psíquica. Això vol dir que fem transport per a centres amb disminució, com col·legis, per a tallers per disminuïts, per als tallers-escola. I també per a persones grans, cap a centres de dia i tot això funciona si guanyes concursos”.
La fórmula de les concessions de feina és ara molt competitiva, els concursos que des de 2006 regeixen el transport sanitari estan oberts a empreses de tot Catalunya i, cada cop a la competència hi ha multinacionals o empreses de capital risc que intenten aconseguir les comandes, diu Torrent.
Moviment cooperativista
La vinculació del Grup La Pau amb la resta del moviment cooperativista català ha anat creixent els últims anys. “Si fins al 2006 gairebé no se'ns coneixia fora d'aquí, ara podem dir que formem part del Consell Rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Allà parlem, ens interrelacionem i tenim una comunicació fluïda”.
Una empresa com La Pau, amb molt personal i despeses altes, té en el finançament un punt clau. Torrent parla dels efectes de la crisi en aquest camp. “El juliol del 2012 ens van retirar una línia fàctoring de 2 milions, i al nadal ens van treure 3 milions i ens vam quedar sense finançament en aquest aspecte. Això va passar perquè l'empresa que ens concedia aquest descompte era propietat de les caixes que s'han reestructurat. I tot i les garanties, ens van retirar les línies de finançament”, afirma. La resposta positiva a aquesta situació, indica, va venir en part de la mà del cooperativisme. “Hi havia bancs aquí que creien en nosaltres, i a més van tenir l'ajut d'Avalis (entitat pública de la Generalitat, que gestiona avals) i Sicoop (organisme financer nascut del moviment cooperativista)”. Aquest darrer organisme “en un moment molt difícil per a nosaltres ens va ajudar i va oferir un crèdit participatiu d'1 milió d'euros”. Tot i tenir vinculació amb el moviment cooperativista, Sicoop és qualificat per Torrent, com una entitat molt i molt exigent alhora de demanar garanties i d'exercir el control sobre la seva inversió. I precisament el fet d'aconseguir els fons per aquests mitjans ha fet que les portes dels bancs convencionals es tornin a obrir per a La Pau.
Frederic Torrent posa èmfasi al parlar de la seva empresa en la competitivitat. Per sobre de la forma associativa la firma ha de ser solvent i estar ben gestionada, assegura. Una altra cosa és el destí que es dóna als beneficis, quan hi són. I recorda els esforços que els últims anys han fet: “hem hagut de suportar fins a uns 8 milions d'euros de retards en els pagaments”, insisteix.
Una altra cosa que suposa per al Grup La Pau un gran esforç fins i tot econòmic és la formació. Una flota d'ambulàncies i autocars destinats a donar serveis a persones amb dificultats precisa de personal preparat. Això suposa que constantment es formi al personal. Mètodes d'atenció al pacient psiquiàtric, monogràfics sobre assistència pediàtrica, atenció al pacient politraumàtic o cursos genèrics de tècnic en transport sanitari es realitzen constantment a les mateixes instal·lacions.
Fundació solidària
Igual com han fet altres cooperatives, Grup La Pau ha posat en marxa una fundació: La Pau Solidària, www.lapausolidària.org, que ha realitzat projectes a Gàmbia com rehabilitació d'un hospital, creació d'una flota de transport sanitari, implantació d'un model de farmàcia i subministre de medicines. En el camp educatiu: rehabilitació d'una escola, aportació de llibres i organització d'una biblioteca i implantació d'un sistema de beques. O també accions de desenvolupament social, com millorar la cultura sanitària, implantació de cultura cooperativa i campanyes contra l'ablació del clítoris, entre altres. Tot això a partir d'un grup de visionaris que van decidir comprar dues ambulàncies, fa 30 anys.
Sobre este blog
El Diario del Cooperativsmo forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Este bloque está patrocinado por la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Si quieres participar, contacta con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat
Llegeix El Diari del Cooperativisme en català.
