Antonio Fernández: “Malgrat tot el que ha passat, el clan Pujol no ha escarmentat”

“Pujol& Puig” (‘La esfera de los llibros’) és el darrer llibre publicat que analitza la corrupció a Catalunya en els temps del pujolisme. Ho fa des de l’anàlisi de la trajectòria de qui el periodista Antonio Fernández, el seu autor, qualifica com ‘els dos Jordis’: Jordi Pujol Ferrusola, fill de l’ex-president de la Generalitat, i Jordi Puig, germà del dirigent convergent i conseller de diversos àmbits del govern català, Felip Puig. El subtítol no deixa lloc a dubtes sobre el contingut d’aquest treball rigorós: ‘Els increïbles negocis i tripijocs de dues poderoses famílies catalanes’.

El periodisme d’investigació forma part de l’adn d’Antonio Fernández, incorporat, des del desembre de 2008, al planter de ‘El Confidencial’. Pocs periodistes estan tant ben informats i documentats com ell.

. Perquè enfocar la corrupció a Catalunya des de la perspectiva dels Jordis Pujol i Puig?

. Jo estava escrivint molt sobre el cas Pujol i l’editorial em va encarregar fer un llibre sobre aquesta qüestió. M’estava menjant massa informació. La idea de fer “Pujol&Puig” és perquè hi ha un episodi de la història dels Pujol que és l’associació entre Jordi Pujol Ferrusola i Jordi Puig, i que és el molt més important del que la gent es pensa.

. Comença com una novel·la de sèrie negra.

. Comença quan algú entra al despatx de Jordi Puig, que està dins del de Jordi Pujol Ferrusola, i roba dades sensibles d’un ordinador. Una història verídica, que he contrastat amb molts protagonistes.

. Pels que estaven acostumats a un món de flors i violes, on la corrupció i les jugades brutes als negocis i la política semblaven aliens a Catalunya, encara costa creure fets com aquest.

. Cal retrotreure’s al moment en què passa això. Hi havia episodis d’escàndols i espionatge. Tothom espiava tothom. El despatx oval català, que estava a Ganduxer 5-15, era un caramel per qui volgués informació sensible. La història em va semblar molt maca. Tenia molta informació i dades inèdites de la trajectòria dels Pujol i de Jordi Puig.

. El despatx encara existeix?

. Sí, sí. Continua funcionant. Hi ha qui diu que els Jordis tornen a fer alguns negocis junts. Van estar durant anys treballant plegats, colze a colze, eren socis a la gran majoria d’operacions que feien, malgrat que Jordi Pujol Ferrusola va dir el contrari al Parlament. Va mentir descaradament. Cap a l’any 2006 o 2007 es van separar. Jordi Puig va seguir el seu camí i Jordi Pujol, el seu.

. Anys enrere explicaves aquestes coses i ningú no et feia cas. O no et creien o no et volien creure. Ho atribuïen a campanyes orquestrades des de Madrid per perjudicar CiU i el nacionalisme català. Tot era veritat.

. Hi havia tot un seguit d’interessos polítics i econòmics controlats per l’entorn del clan Pujol. El clan Pujol era el més poderós de Catalunya. Al seu voltant hi havia d’altres clans familiars, que són els que han medrat en les últimes dècades amb adjudicacions públiques. Són favors recíprocs. Aquests clans blindaven econòmicament la família Pujol.

Aquí no manaven 300 famílies. Ni 30 famílies. Manava una dotzena de famílies, que són les que han remenat els designis de Catalunya, en el terreny polític i en l’econòmic. I el tronc d’aquest entramat d’interessos, el pal de paller, és la família Pujol.

. Cal entendre que Jordi Pujol estava al cas de les actuacions irregulars i corruptes que es feien utilitzant el seu nom i poder i que Artur Mas n’estava al marge?

. No, no. Hi ha un capítol del llibre, que es titula ‘El govern a l’ombra’, on explico que Artur Mas era dirigit per Jordi Pujol Ferrusola. El fill gran de Jordi Pujol era, en realitat, un cap de govern paral·lel, un govern bis, que feia i desfeia, i manava sobre el govern català. I Artur Mas sabia com es movia el seu amic. Evidentment.

Jordi Pujol era el cap i Artur Mas, un empleat. Jordi Pujol Ferrusola tenia ascendència sobre Artur Mas. També sobre Felip Puig. Eren amics des de petits i era soci de Jordi Puig, el seu germà. Penseu, a més, que no és una persona a la qual li agradi passar desapercebuda; li agrada manar.

. Aquest caràcter fort de Jordi Pujol Ferrusola es demostra tant en els negocis com el seu catalanisme. Expliques al llibre algunes anècdotes d’actituds catalanistes exigents que el fan simpàtic a la part de la societat catalana que ho és.

. És un perfil bilateral. Té molts rampells. És el seu caràcter. Li agradava el poder, manar. Podia fer-ho perquè era el fill de l’amo. I va exercir de fill de l’amo. Ordenava i remenava molt. Tota l’operació anti-Roca va ser pilotada per ell i Marta Ferrusola. Movia els seus peons. Un altíssim càrrec de Convergència em va explicar que la família Pujol el que volia era control·lar les finances del partit, que, en aquell moment, passaven per les mans de Miquel Roca. Jordi Pujol, d’altra banda, va confiar, en aquesta ocasió, més en el seu cosí que en el seu fill.

. Victoria Alvarez, ex-companya de Jordi Pujol Ferrusola, és molt determinant en aquesta història. Sense ella potser no s’hauria destapat tot el que hem acabat sabent dels negocis dels Pujol, inclosa la confessió del pare.

. És possible que hagués sortit alguna cosa, però s’hauria tardat molt més en destapar-ho tot. Les informacions que ella va aportar van posar la policia sobre pistes molt determinades. Va aportar noms, dades, dates, que s’anaven confirmant a mesura que s’esbrinava tot. S’hauria arribat als comptes d’Andorra? És possible però no és segur.

Hi havia més persones que van aportar informació, com l’amant de Jordi Pujol pare.

. Què se n’ha fet d’aquesta dona?

. Viu feliçment casada. La tinc identificada. Sé qui és. Com és van conèixer. Ella era secretària en un congrés de Convergència. Va explicar a la policia coses sobre comptes a l’estranger. De cop i volta, però, va tancar tota comunicació. El que estava explicant era una bomba i va cessar aquest flux d’informació.

. És a partir de les informacions sobre els comptes andorrans que es comença a descobrir tot el pastís.

. Hi ha uns documents filtrats. Hi ha un alt directiu d’un banc andorrà que els filtra. Perquè? Perquè l’acomiaden i no li donen ni un euro d’indemnització. I decideix venjar-se.

. La famosa captura de pantalla.

. La captura de pantalla és molt anterior a la seva filtració, que es produeix el 2012, després que aquest directiu vegi com fracassen les negociacions per aconseguir una indemnització. Es troba al carrer, sense feina, sense indemnització i sense atur. I apareixen aquests documents.

. I Jordi Pujol confessa, aleshores, que va tenir diners amagats a l’estranger durant 34 anys.

. L’avisen que hi ha una fuita d’informació i s’adona que no li queda cap més remei que confessar. En qualsevol moment poden detenir-li els fills. És una cosa molt gruixuda. Ell es negava a reconèixer-ho. No va confessar perquè estigués penedit, per altruisme o decència política. Ho va fer per por escènica a que els seus fills passessin per ‘la pena del telediari’.

. Les relacions amb CDC es trenquen.

. Jo crec que no ha trepitjat cap seu del partit des del juliol passat. Els Pujol estan molt enfadats amb el partit perquè consideren que no els ha defensat amb prou força. “Què volien que féssim?”, em deien membres de la direcció de CDC, que, a més, es queixaven que els Pujol no actuaven en benefici pel partit. Jordi Pujol Ferrusola treballa per ell. La dinamització econòmica que diu que fa no és pel partit sinó pel seu profit personal.

. Ningú no va saber durant aquells 34 anys que Jordi Pujol tenia diners a l’estranger?

. Se sabia, però faltaven les proves. Es deia, es rumorejava. Dos dels fills seus tenien comptes a Andorra l’any 1997. L’informe d’un detectiu ho diu i en donava detalls.

. Però quan el 25 de juliol de l’any passat fa la confessió agafa tothom per sorpresa.

. És el mateix que passa amb Artur Mas, que encara no ha explicat què passa amb el compte del seu pare a Liechtenstein. Va repatriar els diners? Va morir el seu pare. Ell era beneficiari del compte mentre era conseller d’Economia. Té diners a l’estranger Artur Mas, ara? És una pregunta que no ha estat contestada. En alguns informes policials es deixa caure que està movent diners en comptes a l’estranger. Però no aporten dades concretes.

. També és cert que hi ha informes policials amb moltes incorreccions i falsedats.

. N’hi ha i ho critico. Hi ha informes que estan relativament bé. I n’hi ha que són escombraries, que no serveixen per res. Estem parlant de documents oficials. No apòcrifs. Els que van sortir a ‘El Mundo’ durant la campanya de les eleccions autonòmiques de 2012 eren apòcrifs. Ningú no sabia d’on sortien. Me n’havien parlat uns mesos abans, durant un dinar a Barcelona, i jo havia advertit que si començaven a treure informacions sense solta ni volta els que quedarien desacreditats serien els que els filtressin.

En aquells moments hi havia bons informes sobre la taula. Perquè hi havia una lluita de poder dins la policia. Cadascú anava al seu aire. A veure qui treia més coses dels Pujol. Hi havia els grups de la UDEF, la Guàrdia Civil, Afers Interns, un d’especial, els serveis d’intel·ligència,...

. Es van utilitzar aquests informes per intentar desprestigiar, per atacar el moviment independentista?

. Sí. Descaradament. Sinó, no hi hagués hagut la filtració a ‘El Mundo’ de l’informe apòcrif. Evidentment, hi havia una intenció política per frenar el procés independentista i donar un toc d’atenció. Estem parlant de tocar la figura fonamental, la més simbòlica que tenia Catalunya i el procés independentista.

Pujol s’havia posat en braços de l’ala més radical de Convergència. Havia enviat cartes d’agraïment als pseudo-historiadors que s’estaven reinventant la història de Catalunya. Les tinc. És inconcebible que es pugui donar crèdit a aquestes versions històriques. Un dirigent independentista de pes m’ha comentat la vergonya aliena que li provoca veure les interpretacions històriques que s’estan fent i dient.

. Una de les raons del disgust de Jordi Pujol amb el seu partit és que si CDC no s’hagués radicalitzat s’hauria estalviat, potser, tota la persecució que ha patit i la situació en què es troben, ara, ell i la seva família.

. Possiblement. El 2012, estava pràcticament ultimat un pacte Rajoy-Mas i tot va saltar pels aires per pressions de la FAES. He parlat amb persones que van participar en reunions per evitar aquest pacte. Tinc dades concretes. La FAES va amenaçar Rajoy amb reventar-li el Govern.

La culpa del que passa no és només d’Artur Mas. Madrid té culpa també. El 20 de setembre de 2012, Rajoy podria haver deixat la porta oberta a la negociació d’un nou pacte fiscal o el que fos. A més, estava a punt de vèncer el sistema de finançament de les autonomies i se n’havia de negociar un de nou. Era una qüestió de lògica i de sentit comú i d’Estat. Però no només li diu que NO sinó que no li dóna cap alternativa. Mas es radicalitza però Rajoy l’empenta a fer-ho. La culpa és dels dos. Aquí no hi ha bons i dolents.

Que un tingui més culpa que l’altre, depèn de la perspectiva amb la qual t’ho miris. Hi havia interessos creuats i algú va equivocar els seus càlculs. Això ha portat Catalunya a una situació políticament perillosa. Ha començat una certa ruptura. Hi ha diputats del Parlament que no es parlen, per qüestions d’ideologia. Quan això comença en la política baixa, poc a poc, com una gota d’oli, i arriba a la societat i apareix el risc de fractura social, civil. Al País Basc ho hem vist. Ara detecto coses a Catalunya que companys que treballen al País Basc m’expliquen que les van veure allí. No cal ser alarmistes tampoc. No estem en una situació extrema. Els processos són diferents aquí i al País Basc. Allí hi havia un grup armat.

Els polítics d’aquí i els de Madrid ens han portat a aquesta situació.

. Dels dos Jordis dels quals parles en el llibre el que sembla que ha sortit més escaldat d’aquests escàndols és el fill del president de la Generalitat.

. Jordi Puig té una querella viva en República Dominicana i una investigació oberta sobre blanqueig de diners. Felip Puig no té, de moment, cap procediment obert, tot i que ha estat acusat per un francès que va ser testaferro del seu germà. Crec que el que diu de Felip Puig és mentida. Això no treu que hi hagi algunes sospites que l’afectin. El seu nom apareix en una investigació policial que està teòricament aturada. Pot haver-hi novetats.

. El cognom Pujol abans obria portes. Ara les tanca. Felip Puig encara és viu políticament.

. Felip Puig controlava abans tots els ressorts de Convergència i ara ja no. Controlava el partit mitjançant un seguit de persones repartides pel territori i tenia una xarxa d’interessos que anaven més enllà del domini polític de CDC. Hi ha un informe que analitza aquesta xarxa, que influïa en les concessions municipals d’escombraries, neteja, o el que fos. Apareixen alguns testaferros de Felip Puig. Els manté avui? Manté bones relacions amb ells però els ressorts del partit no estan a les seves mans.

. No li veus futur polític.

. No. Fa tres o quatre anys estava ben posicionat. Estava disposat a deixar passar Oriol Puig però continuar sent l’home fort veritable del partit. Ara està apartat.

. Com t’expliques la passió pels diners dels Jordis i, especialment, del clan Pujol?

. Ve de l’avi que es va arruïnar. Tenia una fàbrica de suro a Figueres i la família va passar penúries. Com Scarlett O’Hara van jurar que mai més no tornarien a passar gana. Tots s’han beneficiat, en major o menor mesura, de l’erari públic. Fins i tot, la filla petita, que viu en un pis de protecció oficial, que, a més, té unes dimensions il·legals.

. Han escarmentat amb tot el que els ha passat?

. Aquesta seria una bona pregunta per Jordi Pujol Ferrusola i la resposta seria que no. No han escarmentat

. Fa uns dies es publicava que l’Ajuntament de Barcelona va encarregar informes a una empresa de Pere Pujol Ferrusola pocs mesos després que Xavier Trias es fes amb l’alcaldia.

. I a la neboda d’Artur Mas. A l’Ajuntament de Trias van començar a disparar-se de forma brutal les contractacions a les empreses de familiars de Mas. Estem parlant de molts milions en adjudicacions. Si no m’equivoco, la UDEF ha obert una investigació per les adjudicacions de la Generalitat a les empreses de familiars de Mas.

. Tindràs material per més llibres.

. Material n’hi ha. I me n’he guardat molt en aquest llibre, per no fer-lo massa pesat.

. El llibre acaba amb un advocat que parla d’una gravació telefònica on un empresari insinua que Felip Puig està implicat en un frau econòmic. I conclou: ‘Catalonia is not different’. No ho és?

. No. Catalunya és exactament igual que València, Mallorca, Madrid, Galícia o Andalusia. A Catalunya, la vinculació entre política i economia és ‘typical spanish’. No se separa una de l’altra i quan arriba un virrei, com Jordi Pujol, emparat pels seus clans, fa i a desfa al seu antull. Han fet de Catalunya la seva finca particular.

. Si els Pujol en comptes d’haver estat catalans haguessin nascut a La Rioja o Múrcia, haurien actuat igual?

. No haurien estat independentistes. Haurien remenat diners i voluntats com ho han fet d’altres dirigents del PP o el PSOE. Aquí, Pujol va tenir l’habilitat de transformar el nacionalisme en pujolisme i, després, amb els clans d’amiguets, va muntar el seu tinglado i va blindar el seu clan, que és més Ferrusola que Pujol. La veritable empresària, amb rauxa, és Marta Ferrusola. És ella la que ensenya els seus fills a fer caixa.

. Veurem Jordi Pujol Ferrusola a la presó?

. És difícil dir-ho. Depèn de com vagi la investigació a l’Audiència Nacional. Pels delictes que se l’acusa podria anar a la presó. Que això passi o no depèn de la Justícia, que en aquest país és tan cega que, a vegades, va per on no ha d’anar, s’equivoca de camí. Per les històries investigades hi ha indicis més que suficients per presumir que pot tenir problemes seriosos i que pot ser condemnat a penes que impliquen presó.

. Potser confia que la independència de Catalunya li estalviï aquest tràngol.

. Un dels punts del programa de CDC, i crec que també d’ERC, posa la justícia sota el control total del poder polític. Imagina’t què podrien fer. A veure qui és el guapo que va a la presó!