Nous correus electrònics impliquen el director dels Mossos en el seguiment d'activistes
El director general dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, estaria directament implicat en el seguiment d'activistes a la xarxa, segons es pot veure en correus que un expert en seguretat informàtica que va treballar per al Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) ha fet arribar a diversos mitjans, grups parlamentaris i alts càrrecs de la Generalitat. Els correus que impliquen Prat, i que ara posa a disposició de la fiscalia i dels partits polítics per provar-ne l'autenticitat, els rebia de Carles Flamerich, president del Cesicat fins que es va destapar la polèmica.
En un dels correus el director del Mossos hauria adjuntat un document en el que marca en negreta els comptes de Twitter sobre els que s'havia de centrar l'activitat del Cesicat, a partir d'una llista que hauria estat el·laborada per la Comissaria General d'Investigació Criminal. Els comptes assenyalats al febrer de 2012 eren els dels periodistes de La Directa Jesús Rodríguez i Manu Simarro, dels activistes Pau Llonch, Yashira Riu i Esther Vivas, i els comptes col·lectius dels Iaioflautas i de l'Assemblea del barri de Gràcia.
En un document que s'ha retirat de la web del Cesicat en el que es detallaven les prescripcions tècniques de les licitacions s'hi poden trobar al·lusions a “serveis que s'invocaran davant de fets político-socials destacables, que per la seva magnitud, es considera que cal monitorar, per tal de poder aixecar alertes perquè els clients d'aquest servei puguin anticipar-se i aplicar mesures mitigadores abans que els fets puguin succeir”.
El mateix document també parla de proves de seguretat consistents en actuar com un atacant per prendre el control de dispositius mòbils, ordinadors o xarxes. És una tàctica habitual en l'àmbit de la seguretat informàtica per posar a prova els propis sistemes. No obstant, les mateixes tècniques es poden fer servir de manera ofensiva i podrien estar relacionades amb informacions publicades per El Confidencial segons les quals el govern hauria instal·lat programari espia en telèfons mòbils.
