L’augment del transport públic és un abús i clarament injust amb la majoria de la gent. Cada cop més persones estan sent excloses del dret a la mobilitat. És injust que l’àrea metropolitana de Barcelona tingui el preu dels transport més car d’Europa i alhora el salari mínim més baix.
És injust que el director d’una multinacional pagui el mateix import que un aturat de llarga durada i que ha esgotat la prestació d’atur amb fills al seu càrrec.
No és gens d’estranyar que les mobilitzacions contra l’augment del preu del transport no s’aturin i comptin cada cop amb més suport social perquè es faci marxa enrere a aquest augment, que és un abús de poder. I és que els números canten: l’augment des del 2010 arriba fins el 32% en alguna de les targetes. Si afegim els augments dels subministraments bàsics com aigua, llum i gas, la vida de moltes famílies són cada cop més insuportables.
És imprescindible que l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) faci una tarifa social per a col·lectius especialment vulnerables, com el de les persones aturades i en situació de precarietat laboral o social, o les famílies nombroses i/o monoparentals, perquè no quedin exclosos de l’accés al transport.
Estem en una situació d’emergència social, els preus s'apugen, els imatge de les protestes contra l'augment del transport salaris baixen, s’esgoten els subsidis i la pobresa augmenta. La Barcelona pobre (1.002.441) ja quasi duplica la Barcelona benestant (613.000), un 26% de la població ja és “oficialment” pobre i el 52% dels joves està a l’atur, en una Catalunya on no paren de créixer les desigualtats.
El govern Mas i l’Ajuntament de Barcelona no poden seguir vivint en la insensibilitat social i han d’ampliar la bonificació que s’aplica a les persones que cobren el subsidi no contributiu de 400 euros i ampliar-ho –com a mínim a les persones que els seus ingressos són inferiors a 1,5 vegades l'SMI. Aquesta bonificació representa un descompte de prop d'un 80%, però s’aplica a tan poca gent malgrat la crisi que, segons la pròpia ATM, l'any passat només va representar el 0,15% del total recaptat, 692.363,48 euros.
És cert que el govern de l’Estat ha reduït considerablement les seves aportacions a l’ATM, però això no és excusa perquè l’ATM es negui a reinvertir els 25M€ que preveu amb l’augment del preu del transport en unes tarifes socials i que empreses públiques o que actuen per concessió pública els directius cobrin uns sous desorbitats mentre cada cop més i més gent es queda exclosa de l’accés al transport públic.
De la mateixa manera que existeix la T-12 per a nens menors de 12 anys, cal estendre-ho i fer-ho d’acord amb el seu nivell de renda amb una tarifació social i per abonaments amb tarifa plana a preu reduït, que a més tindria l’efecte de fomentar i fer créixer el nombre d’usuaris. La política de preus de l'ATM, feta sense tenir en compte les necessitats de la majoria, sembla dissenyada per fer més econòmic el transport privat, en cotxe o moto, que el transport públic. L’actual sistema és un còctel insostenible social i ambientalment.
No pot ser que el govern Mas (amb el suport d'ERC), l'Ajuntament de Barcelona i l'ATM (dirigida per CiU i PSC) es rentin les mans i l'única iniciativa social, basada en el bé comú, que s'ha posat en pràctica sigui la T-11 perquè entre els usuaris del transport públic s'abareteixi el bitllet.
Sigui com sigui, la FAVB, la CONFAVB, la PTP, Stop Pujades Transport... juntament amb milers de ciutadans seguirem fent protestes i denunciant les conseqüències de les polítiques neoliberals, fins que l’ATM modifiqui l'increment de tarifes de 2014 i es posi el dret a l’ús del transport públic en el centre de les polítiques socials.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
