Aquesta pregunta podria resumir el debat al Congrés dels Diputats sobre la proposta del Parlament de Catalunya de cessió temporal de la facultat de realitzar un referèndum consultiu. La resposta a la pregunta donada pel Congrés mostra l'esgotament de l'Estat de les autonomies i el Règim de la transició.
La majoria que reclamava tancar “la deriva sobiranista” és clara: 299 NO, 47 SI, 1 abstenció. Ni consulta, ni negociació, ni terceres vies. Els vots del PP, PSOE i UPyD tenen un comú denominador: ni a la Constitució, ni a la política espanyola hi ha democràcia suficient perquè les nacions i ciutadans, en aquest cas de Catalunya, siguin consultats sobre la seva sobirania nacional.
Els mateixos que neguen la consulta al poble de Catalunya, en nom de la “sobirania nacional”, són els que se la van vendre als mercats i als bancs, tot modificant l'article 135 de la Constitució en una setmana. El bipartidisme que sustenta un Estat incapaç de resoldre democràticament el conflicte social que es va expressar als carrers de Madrid amb la Marxa de la Dignitat el passat 22 de març!
Els partits del Règim del Regne d'Espanya no només no van parar l'orella a l'explicació dels tres diputats designats pel Parlament de Catalunya, sinó que van ser incapaços de “dialogar” sobre les raons per les quals, des de l’any 2010, la gran majoria de la ciutadania catalana dóna per esgotat el marc autonòmic i dóna suport a una Consulta, l’anomenat Dret a Decidir i s’han manifestat massivament per exercir-lo.
PP i PSOE van voler situar el debat estrictament en el marc parlamentari i un marc jurídic: “mai no es reconeixerà que Catalunya és una nació, ni que tingui sobirania nacional”.
El “pacte per seguir pactant” que reclamava CiU en veu de Duran o la proposta federal del PSOE són de cartró pedra, són moneda falsa... doncs qualsevol canvi passa per un acord que el PP nega de soca-rel, fent impossible allò que PSOE i Duran, entenen com un acord, fet entre les elits econòmiques i polítiques que desprès fos sotmès a consulta, negant, però, el dret a decidir lliurament el seu futur comú amb la resta de pobles d’Espanya o la independència.
El vot favorable va venir dels diputats de l’Esquerra Plural (IU, ICV-EUiA, CHA), d’ERC, CiU, PNV, AMAIUR, BNG, Compromís, GBai, CC. D’aquells que reclamen que s’escolti primer a la gent catalana. No era doncs un debat entre espanyols i catalans, sinó entre la democràcia entesa com l’expressió de la voluntat del poble i l’immobilisme que considera Espanya com indissoluble i això s’accepta bé voluntàriament o per imposició.
I ara què? El Parlament seguirà elaborant la Llei de Consultes i amb ella es convocarà la consulta, que tot indica que serà impugnada al Tribunal Constitucional. Abans hi haurà les eleccions europees, les mobilitzacions als municipis, l'11 de setembre amb una gran manifestació convocada per l'ANC, en forma de V, entre la Diagonal i la Gran Via que tornarà a mostrar el grau de mobilització popular a favor d'exercir el Dret a Decidir.
L'escenari ens aboca, doncs, cap a una ruptura entre la legalitat del Règim i la legitimitat que expressa la mobilització popular i la declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya.
La votació al Congrés del Diputats, que volia ser un punt i final pel PP i PSOE, ens diu que sense ruptura democràtica, Catalunya no podrà fer la Consulta i aquest repte implica la imprescindible unitat entre federalistes, sobiranistes i independentistes, implica incorporar al màxim de sectors i demandes socials com han fet recentment CC.OO, UGT o la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
